22.8.16

Més enllà de l'horror vacui



Una altra conversa fictícia amb el paleta:

—Mira, jo què sé. Em fas una cosa senzilleta, que estiga bé i avant...

15.8.16

Instal·lació



En un altre país, açò (a la porta d'un museu, precisament) seria considerat una instal·lació artística. Ací, la gent passa i critica que s'ho hagen deixat tirat, precisament, a la porta del museu... 

8.8.16

La casa pintada d'Asila


Cada estiu (les dates varien), a Asila té lloc un festival d'arts que dura un parell de setmanes: el Moussem Assilah (موسم أصيلة). Va començar el 1978, quan un parell d'artistes locals van convidar altres pintors a crear murals a les parets malmeses de la ciutat. La de 2016 és la 38a edició.


La programació inclou totes les arts: concerts, espectacles de dansa, estrenes de pel·lícules, conferències, recitals literaris... Amb figures ben conegudes del Marroc i d'arreu del món. En cada edició, a més, hi ha un país convidat. En els darrers anys s'hi han ajuntat unes 100,000 persones; potser per això tampoc no el publiciten tant i tant. I perquè, encara que puga semblar una cita per als intel·lectuals, el festival ha volgut, des del primer moment, ser per a la gent del poble.


Per això una part molt important del festival són els tallers, especialment per als xiquets i jóvens. La part més vistosa i més esperada segueixen sent els murals, que llueixen durant mesos a les parets de les cases i, passats el temps, es van descolorint per deixar pas a noves pintures. 



Mai hem pogut assistir al festival. Però resulta molt curiós, cada cop que xafem la ciutat, poder fer la mateixa foto d'una casa i que, alhora, siga completament diferent. Els artistes defineixen la identitat canviant d'Asila.

25.7.16

Cosetes tirades a la platja

El Titanic (evidentment) d'El Jadida
Vaixell amb bandera de Panamà, que duia fusta des del Congo,
 naufragat 1984 a la platja de Haouzia, a causa d'una tempesta.



L. Campo (ex City of Bristol)
Contruït el 1969. El 1998, després d'una fallada de motor,
així es va quedar prop d'Azzemur.
 


Platja de Qalat (قلات), prop d'Alhucemas

18.7.16

Habiba | Totes menys una

Els telèfons mòbils, segons Habiba, han afavorit molt les infidelitats conjugals al Marroc, que abans ja eren tan habituals. La filla gran de Habiba, quan estava embarassada, controlava encara més el telèfon de l'home, i no el deixava anar al cafè tot sol. Quan aquest arribava de treballar, dinava, feia la migdiada, i després eixien junts a fer una volta. Habiba li va preguntar per què no volia que es desemboirés una estona, si tots ho fan; a més, ella necessitava tranquil·litat… La filla li digué: Per què totes estan menys grosses que jo.

Un dia, Habiba estava a la platja amb l'altra filla, la menuda, i els nebots, i es va adonar que un home no parava de mirar la xica. Primer dissimuladament, i cada vegada amb menys vergonya. Habiba s'anava calfant. Quan el desconegut li va fer l'ullet a la filla, no es va aguantar més, es va alçar i li va preguntar si la dona que seia al costat amb un bebè i dos xiquets era la seua. L'home, sorprès que una dona se li encarara així, va dir que sí, i Habiba li va etzibar: Doncs gira't cap a ella i no cal que mires la cara de cap dona més en tota la vida. L'home es va mig disculpar: No sabia que era la seua filla. Una disculpa minsa, però ja el fet de demanar perdó és insòlit. No obstant això, Habiba no va amollar: Vergonya te n'hauries de donar, amb un bebè i tot. La dona de l'infidel —si més no de mirada i pensament— li va donar la raó a Habiba.

Costa d'imaginar Habiba emprenyada, però encara ho està quan m'assegura, seriosa, que els hòmens marroquins tenen dos problemes: que s'ho gasten tot en tabac, i que els agraden totes les dones menys la pròpia.

11.7.16

L'olor del Marroc

No cal posar exemples: no hi ha article, ni apunt d'un blog, ni conte, ni gairebé piulada sobre el Marroc que, en algun moment, no parle de l'olor del te. Especialment del te amb menta, que els turistes pensen que és l'únic que es beu al Marroc. "L'aroma del te amb menta dels carrerons de la medina m'indicava que havia arribat al Marroc"... no h ha llegit més de mil vegades? Es copien d'uns als altres, o s'ho creuen? Potser els enganyen els sentits, o potser, simplement, és que després de tres o quatre tasses de te amb un quilo de sucre cadascuna, els sentits ja no van tan fins.


L'olor que, en baixar de l'avió, a servidors ens indica que hem arribat a casa, i que ens colpeja encara amb més intensitat a l'entrada de Tetuan* és una altra: la de muntanyes de deixalles cremant-se.

Fins l'any passat, a Tànger i a Tetuan no se sentia tant. Aquest hivern passat, potser perquè ha plogut menys, o perquè la ciutat esta creixent a tota velocitat i ni ens n'adonem, ha sigut difícil de suportar. L'abocador s'encenia gairebé cada dia, i la barreja d'orgànic i plàstic cremat colant-se per baix de les portes i envaint-ho tot era continua. Com més amunt de la ciutat, més. Ara s'ha moderat una mica.

A Tetuan l'abocador està relativament fora de la ciutat (tot i que potser aviat es quede dins). A altres llocs més grans és encara pitjor. Potser no s'aprecia bé a la foto**, feta una mica de pressa i corrents: la taca grisa darrere de la paret blanca és fum d'un abocador. A l'aire lliure, en plena ciutat de Fes. A l'altra banda, ple de gent: un mercat... de queviures. No és cap cas aïllat.

-----
Aprofitem per dir adéu a tots els enamorats del Marroc que no tornaran a passar pel blog.
** Ací es veu millor.

4.7.16

El far de Rabat


El far de Rabat es troba sobre un baluard de defensa (Borj as-Sirat) construit el 1776. El far, actualment al sud del port, es va construir ja en temps del protectorat francès, el 1919, i es va inaugurar el 1920. La torre fa 24 metres, i la llum abasta 16 milles.

El far, com gairebé tots, no es pot visitar per dins. Però el passeig fins allà és molt agradable, i l'esplanada, molt aprofitable!


-----
Més fars marroquins:
- Abid
- Cabo Negro
Espartel
- Oued Laou
- Quilates
- Tres Forcas

27.6.16

Habiba | El preu de les notícies

A Habiba la tele no li agrada. Ni tan sols les sèries omnipresents durant el Ramadà que, afirma, semblen totes la mateixa. Però el que menys li agrada són les notícies, perquè no n'hi ha cap  de bona.

Els diaris marroquins tenen predilecció per notícies truculentes. De vegades són inventades, i se sap perquè mai no donen molta informació: passen a la regió de, els protagonistes tenen entre tants i tants anys, i les fotos, molt sanguinàries, ja les havien publicat fa mesos. De vegades fins i tot el text és repetit.

Fa unes setmanes, abans del Ramadà, una notícia aparentment real va impressionar el país sencer: una mare jove va matar tres dels cinc fills. Un atac de bogeria, van dir.

Habiba no té accés als diaris. Ho va sentir per casualitat al telenotícies de migdia. Va passar mitja vesprada donant-hi voltes, i al final va començar a trobar-se malament. No podia respirar. Quan va arribar el fill gran li va demanar que la dugués a l'hospital tot d'una. Tenia una mena d'atac, com una angoixa molt gran. El fill, abans d'inquietar-se, es va emprenyar i li va preguntar què havia menjat (perquè Habiba de vegades amaga dolços als armariets de la cuina), però ella només tenia ganes de plorar.

Finalment el metge li va posar una injecció no sap de què, i li va receptar unes pastilles. Com que ja s'havia calmat, no les va comprar. Valien quasi cent dírhams, i la visita al metge, amb la punxada, ja li havia costat el doble. Ací la visita al metge, encara que siga una urgència, s'ha de pagar per avançat. Per molt que hi duga un el cap obert, si no paga abans, no li'l cosiran. Hi ha molt poca gent que tinga seguretat social (siguro), que gairebé només funciona per alguns ingressos hospitalaris (i portant els llençols de casa).

En arribar a casa, el fill continuava més enfadat que preocupat. La va renyar perquè mirar la tele els havia eixit molt car.

Però Habiba, de tant en tant, encara pensa en aquella dona que ha matat els xiquets.

20.6.16

Españoles por el mundo (20)



Senyor espanyol a senyor marroquí: "Al Marroc hi ha polítics corruptes?"

Resposta del senyor marroquí: "Bé... també n'hi ha alguns que no ho són."

13.6.16

Índex de lectura (2/2)

I, com que la gent llig poc, a algú se li ha ocorregut una idea genial...

Ara gairebé ningú ja no llig diaris en paper al cafès. Però fa anys, si un venia d'Europa o d'altres països àrabs (per exemple,Tunísia), era un aspecte que cridava l'atenció del Marroc: entrar en un cafè normalet, de matí, i que absolutament ningú estigués llegint un diari.

Doncs la Federació marroquina dels editors de diaris troba que encara és massa perquè, segons un estudi que acaba de publicar, cada diari que es compra el llegeixen una mitjana de 5 persones, i, en part, és per això que no van avant. El 23 de maig, el ministre del ram va rebre'n els representants i, en les declaracions posteriors, els va donar la raó: la lectura gratuïta de diaris als llocs públics és "una amenaça existencial per a la premsa". Es va acordar que al nou Codi de la premsa que s'està preparant la llei vigent és de 1977 s'inclouran mesures al respecte. A saber, entre altres: campanyes de sensibilització contra aquesta pràctica que està dessagnant el sector i, directament, la prohibició de llegir diaris gratuïtament en llocs públics. Torne-ho a llegir.

(Esperem que ningú els explique als editors de premsa una pràctica que no han recollit a l'informe: el lloguer de diaris. Almenys a Tetuan, els diaris es poden llogar directament al quiosc, per la meitat del preu de la venda.)


-----
Font oficial / Altres fonts: 1, 2, 3...

6.6.16

Índex de lectura (1/2)


Els índexs de lectura al Marroc estan sota mínims. No com a ca nostra, que cada any per Sant Jordi, etc., hi ha plors i cruixir de dents. No. Al Marroc no llegeix ningú o gairebé ningú. L'embolic de llengües segurament és una causa i, alhora, una conseqüència. I també que llegir, com tantes altres coses al Marroc, és sospitós. Llegir ficció, doblement sospitós.

En una ciutat menuda com Tetuan, la majoria de llibreries excel·leixen en obres de contingut religiós (amb interessants descomptes ara que comença el ramadà) i, com a molt, el que es podrien considerar, amb bona voluntat, clàssics

La primera experiència d'una servidora en una llibreria de Tetuan, ja fa anys, va anar més o menys així:

— Bon dia. A quina secció tenen les novel·les? 
Mirada lenta i escrutadora per part de la venedora, de dalt a baix i de baix amunt.
— Novel·les, diu?
— (Glups) Sí.
— Aha. I... quina classe de novel·les busca? 
I quina classe de pregunta és aquesta?
— Novel·les... contemporànies?
Després de molt de dubte (??), assenyala un prestatge de tota la llibreria, que és enorme. La novel·la més contemporània era dels anys cinquanta o així.

La compra va ser minsa, aquell dia.


----
Nota
La conversa es refereix a novel·les en àrab.

2.6.16

La flora i la fauna de Xal·la

Porta de Xal·la (باب شالة), per dins

Entrar a Xal·la és entrar en un gran oasi amb més de vuitanta espècies vegetals censades. El jardí pròpiament es va acondicionar en temps del Protectorat francès, que en deien el Jardin des Tours, de les torres.


A banda de la flora, hi ha la fauna. L'antiga sala d'ablucions de la mesquita, no se sap quan va ser envaïda pels peixos de l'aqüeducte subterrani i ha esdevingut la basa de les anguiles (حوض النون). 


La memòria popular ha convertit el lloc en sagrat i els peixos en protectors, tant de les tombes com dels marabuts que hi ha al costat.

Marabut

Ah, però les reines de Xal·la no són les anguiles, ni les que hi ha soterrades. Les reines de Xal·la són les cigonyes!


Les cigonyes blanques (اللقلاق الأبيض, Ciconia ciconia) constitueixen una colònia estable a Xal·la.


Hi ha més de setanta-cinc nius a l'interior, i vint-i-cinc a les murades, que segons informen els cartells, es renoven en un 7% cada any. Tots els nius estan a la part sud.



Segurament depèn de l'època, o de l'hora. El dia que servidors vam anar-hi, tal com baixavem, el claqueig s'anava fent més i més fort, i va arribar un punt que no permet ni parlar. Impressionant.



Cigonya, en àrab, es diu لَقْلَق, que sona, més o menys laqlaq, talment com el so que fan amb el bec.

30.5.16

Xal·la

Porta de Xal·la (باب شالة)

Xal·la (شالة en àrab, Chellah en francès), prop de Rabat, avui en ruïnes, és l'assentament més antic a la vora del riu Bu Regreg. No és difícil de trobar, però no espere moltes indicacions per Rabat. No està molt publicitat, tot i que pertany conjunt monumental de Rabat inscrit a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 2012. Tampoc hi havia molts turistes, o potser era fora de temporada, o massa prompte. Com en quasi tots els monuments nacionals, l'entrada costa 10 dírhams, i la visita val la pena.



Es va començar a excavar l'any 1933, i des dels seixanta no s'han aturat els treballs arqueològics.

Carrer de la ciutat romana i (el que queda) d'un arc
Tot i que hi han evidències d'ocupacions anteriors (troballes des del VII aC), el més evident és l'estructura de la ciutat romana: Sala Colonia.

Restes de l'època romana. Murades del segle II.

Els romans van abandonar el lloc el segle IV. Va passar per diverses mans, però no va tornar a adquirir importància fins el segle XII, quan els marínides, van decidir establir-hi la necròpolis reial. De fet, aquesta etapa és la que trobarà més destacada en moltes guies, que solen parlar de la necròpolis de Xal·la.

Mausoleu d'Abu-l-Hàssan Alí (أبو الحسن علي بن عثمان),
mort el 1351, qui va fer la necròpolis monumental.

La necròpolis ocupava la part baixa de l'antiga ciutat, i constituïa un complex que comprenia diversos edificis: un oratori, diverses cúpules (قباب) i una mesquita A mitjan segle XIV s'hi van afegir una madrassa, un hammam i una hostatgeria (نزالة).

La madrassa

Paret de la madrassa

Tant a la madrassa com a la mesquita, encara es poden apreciar alguns mosaics i inscripcions.

La mesquita es va construir el 1284

El minaret

23.5.16

El daixonses més dallonses de

La notícia més repetida la setmana passada als mitjans de comunicació marroquins va ser la de la pròxima inauguració del pont de tirants de la circumval·lació de Rabat. Normal, perquè és una obra colossal (tots els diaris en destaquen el cost), i perquè feia anys que era imminent. Totes les informacions han destacat que es tracta del primer pont de tirants al Marroc i d'Àfricael pont més gran d'Àfrica i del món àrab, que duu el cable en tensió més llarg del món (261 m), etc.

Font
Les altres notícies que hi apareixen gairebé cada dia són les relacionades amb el TGV del Marroc. La línia ferroviària d'alta velocitat que lligarà Tànger i Casablanca en poc més de dues hores obrirà d'ací un parell d'anys. És també l'obra ferroviària més gran d'Àfrica, amb el viaducte més llarg del món (El Hachef, 3500 m)... Perquè el Marroc té la millor xarxa ferroviària d'Àfrica, etc.

Darrerament, aquest tipus de notes de premsa, amb aquesta classe de titulars, s'han fet més freqüents. Dóna la impressió que tot plegat respon a una estratègia concreta: que se'n parle al carrer (si es parla d'un assumpte no se'n parla d'un altre); insuflar optimisme als súbdits (Marruecos va bien) i, en un moment que a Europa van mal dades, recordar que el Marroc és africà (i, dins d'Àfrica, capdavanter en molts aspectes econòmics i socials).

Així, no només a Casablanca hi ha el minaret més alt del món i el centre comercial més gran d'Àfrica. En unes setmanes hem sabut que Rabat tindrà el gratacels més alt del continent, s'ha inaugurat la central solar més gran del món a Ouarzazate, el Marroc és el segon país d'Àfrica més atractiu per als inversors, té més llocs classificats com a patrimoni de la UNESCO que els altres països africans... fins l'infinit i més enllà.

Els marroquins tenen el cabal de paciència més gran del món.