19.2.18

Com creuar el carrer


Un dels retrets que ens fa més sovint la gent que ens visita és: "Quina manera més salvatge que teniu de creuar el carrer!", "Si és que us foteu damunt dels cotxes!", etc.

No entenen que el que pretenem no és jugar-nos la vida, sinó únicament... integrar-nos en la societat que ens acull.



Des de desembre de l'any passat, però, creuar el carrer per on no toca, li pot costar una multa de 25 dírhams (2,20 €). De moment, l'únic que hi ha són queixes (i algun que altre incident amb anglesos que van pel món). La gent diu que funcionaria millor premiar amb 25 dírhams la gent que travessa pels passos de vianant.s.

15.2.18

"Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes" (17)

nadafa
En àrab: 'higiene, neteja'*
En dàrija: 'paper higiènic'


-----
*Del Diccionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

(Més paraules gratis ací).

12.2.18

Avís ITV

Si ha de passar la ITV prompte i no té les rodes molt bé, potser li interesse saber que allà mateix, al costat, hi ha un taller que li les lloga (les quatre) per un mòdic preu, durant l'estona que dure la revisió del vehicle. No li fallaran: són rodes amb experiència, que han passat la inspecció més de cent vegades.

(Avís: aquest apunt no és sobre seguretat vial. És sobre passar la ITV.)

8.2.18

Pòlisses

Les pòlisses són un dels aspectes més entretinguts de la burocràcia marroquina. Es necessiten per a tot: visats, carnets, assegurances, contractes, legalitzacions, herències, certificats de penals, de matrimoni, permisos de caça, de circulació... Tot en general.

I cada cop que es necessiten passa alguna cosa: o bé no en queden en tota la ciutat, o bé no en queden de l'import correcte (i, pel que fa a pòlisses, 10 i 10 no fan vint...), o bé el preu d'enganxar-la és quasi el mateix que el de la pòlissa en si (?), o bé n'ha de posar una muntanya...

Signatura legalitzada

La nova Llei de Finances, d'enguany, diu que les de 20 dírhams ja no caldran (les de les legalitzacions, sí). No vol dir que aconseguir els documents serà gratuït a partir d'ara (al contrari, algunes taxes, com les dels passaports, s'apugen). Simplement, que ja no existeix la pòlissa en paper, físicament. Ara, segons quin tràmit s'haurà de pagar electrònicament i segons quin en efectiu, directament a les oficines.
Pòlissa a l'atur

Com sempre, l'aplicació provoca alguns problemes. De moment, hi ha oficines on, diuen, no els ha arribat la circular i les segueixen demanant i provocant discussions interminables. Però en fi, sembla que la burocràcia es va simplificant, poc a poc.

5.2.18

Tota classe de fonts

Les fonts són una de les coses que més s'agraeixen, en passejar per qualsevol lloc. Cert que, molt sovint, pensa un que les podrien tindre més netes, més arreglades... Però en els carrers estrets de les medines, o en qualsevol banda, la cantarella d'una font i la frescor de l'aigua alegren el dia.

A la medina de Fes, plaça Nejjarine

A la medina d'Essaouira

A la medina de Rabat

A Tazrout

29.1.18

Etiquetes


Entre els molts costums i fets diferencials que servidors no entenen ni entendran, hi ha el de no traure les etiquetes de les coses. Les renten mil vegades (ehem), però l'etiqueta segueix allà, fins i tot en el lavabo d'un restaurant chic. Deu ser que, mentre duu l'etiqueta, és nou. O que, en el país del copyall, un Roca original és un valor afegit. O més aviat... ja cauran soles, no?

22.1.18

Tetuan al món

A Espanya, i als Països Catalans, Tetuan dóna nom a uns quants carrers, places, i, fins i tot, un districte sencer de la capital de l'estat. L'origen d'aquests noms és la batalla de Tetuan, el 1860, que va permetre a Espanya controlar la ciutat durant dos gloriosos anys. 

A Madrid, encara hi ha qui diu (o escriu) Tetuan de las Victorias, referint-se al barri. A Barcelona, el 1874, es va fer un concurs públic per construir un monument que homenatgés els voluntaris catalans d'aquest episodi bèl·lic, però no es va arribar a construir mai. El que hi ha actualment no hi té res a veure. Curiosament, la plaça de Tetuan de Barcelona va tindre un altre nom entre 1931 i 1939.

Barcelona*




Madrid



Màlaga



València


*Fotos de Lux Lisbon.

11.1.18

Desxifrar


Les lletres àrabs, com totes les grafies diferents de la pròpia, exerceixen certa fascinació (hi ha qui fins i tot se'n tatua). Aquesta foto (ja té temps) és de la façana del taller del cal·lígraf Sadik Haddari a Asila. Les decoracions de la paret són lletres. No és que siguen fàcils de llegir: aquests estils mai no ho són, ni tan sols per als nadius que en saben molt (excepte, òbviament, quan es tracta d'alguns versets de l'Alcorà molt coneguts que es poden intuir). Vostè se n'havia adonat, que eren lletres?

Quan servidora va anar a la Alhambra de Granada per primera vegada, ni tan sols em va passar pel cap que els dibuixos de les parets eren lletres. Molt menys, que eren lemes, frases i versos (religiosos i no). En la segona visita (vint anys després), vaig recórrer el monument durant hores i hores sense amollar la guia Leer la Alhambra*, que ja duia mig estudiada.

Entremig d'aquests dos viatges, recordo perfectament la primera vegada que vaig entendre espontàniament un cartell en àrab, fora de classe. Va ser a Tunis, dalt d'un autobús: خروج ('eixida'). Instintivament, vaig buscar l'altre a l'altra porta: دخول ('entrada'). És molt difícil d'explicar. Suposo que és com el moment que un xiquet de quatre o cinc anys descobreix, que m i a fan ma, i que ma i ma fan mama, i que tot plegat, allò vol realment dir sa mare. D'adults no ens en recordem, però és realment una revelació, l'entrada en un altre món, abstracte, que fins aleshores no existia.

L'àrab ensenya molt més que àrab. Molt sobre la pròpia llengua, sobre el procés d'aprenentatge, sobre que no hi ha una direcció correcta d'obrir els quaderns... Però això seria matèria d'un altre apunt.

Encara que resulte difícil de creure, tot i viure al Marroc, ja fa temps que el tinc una mica abandonat (I com es perd, amb la manca de pràctica!). Però no llegir novel·les no vol dir no entendre els avisos i els cartells. La majoria dels estrangers que conec ací no parlen àrab, i alguns en parlen una mica, però no el llegeixen. òbviament, no tothom té temps, o interès, d'estudiar àrab. De vegades pregunten què vol dir açò o allò; coses tan importants com prohibit pasar. O, amb cotxe, ho tenen una mica difícil per llegir les senyals (la majoria encara està en alfabet llatí, però la que interesa, mai). Se'm fa estrany haver de recordar que, als carrers de Tetuan, són mig analfabets i ni tan sols se n'adonen.

-----
*Per si a algú l'interessa el llibre:

4.1.18

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (16)

tàrrafa
'tenyir-se el cap dels dits'


Reconforta molt saber que al diccionari hi ha les paraules que un dia necessitarà. No se sap mai.


---
*Del Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

25.12.17

Què passa amb les motos?

ممنوع وقوف الدراجات وشكرا
Prohibit aparcar motos, gràcies
Per alguna estranya raó, cada vegada que al Marroc hi ha un cartell prohibint fer alguna cosa (aparcar, pescar, foc, fumar...), hi ha algú, immediatament al costat o baix del cartell, fent-ho.

Ara, és més difícil quan es prohibeix que les motos d'aigua vagen... per la carretera?!?