24.10.12

Festa del sacrifici (1)

Divendres se celebra una de les festes més importants del calendari musulmà: l'aïdu l-kabir (عيد الكبير, 'festa gran') o aïdu l-adha (عيد الأضحى, 'festa del sacrifici'). La celebració rep altres noms segons els països. Se la coneix també com festa del corder, ja que aquest és l'animal que se sacrifica més sovint. Però també es pot sacrificar una cabra o un vedell (és el que es fa sovint a les cases on hi ha alguna persona diabètica), fins i tot un camell.

Com totes les festes islàmiques, la data varia segons la lluna. Se celebra el desè dia del mes de du l-hijja  (ذو الحجة, dotzè mes del calendari), és a dir, setanta dies després de la fi del ramadà (رَمَضَان, novè més del calendari). Coincideix a més amb la fi del hajj (حَجّ), el pelegrinatge a la Meca que constitueix un dels cinc pilars de la religió.


Amb la festa del corder es commemora l'episodi bíblic on Abraham (إبراهيم) va estar a punt de sacrificar el seu fill Ismael (اسماعيل) per ordre divina abans que Déu l'aturés. Curiosament, la tradició cristiana i la jueva diuen que  era el segon fill d'Abraham, Isaac (إسحاق) el que havia de ser sacrificat.


مجمر (majmar) o cremador tradicional.
Se'n veuen més d'alumini...

Tot i que al Marroc gairebé tothom la celebra, no és una festa preceptiva sinó que depèn de les possibilitats econòmiques de cada família. Segons la tradició, la família només s'ha de quedar amb tres quartes parts de l'animal sacrificat: la resta s'ha de compartir. Hi ha famílies riques que sacrifiquen dos o tres animals en lloc d'un, i en donen gran part a gent que no es pot permetre comprar un corder. Sembla que cada any el preu del corder augmenta, i enguany pot costar de 170 a 400 euros. Tothom s'hi queixa! Els corders que compren són molt més grans que els que mengem a ca nostra (d'un a dos anys). La majoria de converses d'aquests dies giren al voltant de quan pesa el teu corder i quan t'ha costat.

La setmana abans de la festa la ciutat es transforma: tothom surt al carrer, les botigues i paradetes que venen la parafernàlia per a l'aïd (palla, carbó, cremadors, ganivets, safes...) es multipliquen. Els esmoladors de ganivets treballen dia i nit. Sembla que la gent es torna boja comprant. És tradicional també estrenar roba el dia de la festa, i en alguns casos, fer regals als xiquets. Sobretot, es veuen (i se senten) corders per tot arreu. Però molts menys que fa dos anys, no sé per què.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.