25.10.12

Festa del sacrifici (2)

Festa del corder l'any 2010, a Tetuan i Larraix
Durant la vigília, el mateix dia de la festa, i el dia després, tot es paralitza. Les escoles, els comerços, els bars, els restaurants... tot està tancat. Difícilment es pot trobar un taxi o prendre un cafè. La festa dura dos dies, els dos festius. Vist des de fora, dels dies més tranquils de l'any, que encara ho semblen més en contrast amb la setmana anterior, tan frenètica.

La celebració comença a primera hora del matí, amb una pregària multitudinària (entre la primera i la segona pregària habitual), durant la qual l'imam (إمام) pronuncia un sermó (خطبة, khutba) per recordar el sentit del sacrifici i del pelegrinatge. Després es procedeix al sacrifici, al terrat de casa, a l'aparcament o simplement al carrer. On vivim, a una companya li han demanat permís per fer-ho al replanell de l'escala. 

L'animal el sacrifica normalment el cap de família, tot i que pot fer-ho qualsevol musulmà (home). Algunes famílies fan vindre un professional; aquest és el motiu pel qual, de bon matí, a la ciutat deserta només es veuen alguns hòmens amb la roba tacada de sang i ganivets a la mà que van d'una casa a una altra. És una visió, si més no, estranya. 

L'animal es col·loca a terra sobre el costat esquerre de cara a la Meca. L'encarregat de sacrificar-lo diu una oració especial i el degolla d'un sol tall, segons un ritual codificat. Es deixa dessagnar i després comencen les tasques de neteja i especejament de l'animal (molta faena, sobretot per a les dones!). El primer que es fa és traure'n la pell: es fa un forat en una de les potes darreres, es bufa fort i l'animal s'unfla com un globus, i així la pell se separa de la carn. Llavors es penja i se'n trauen les vísceres, que serà el primer que es consumirà. La carn es deixa reposar tot un dia i després l'especeja algú que en sàpiga o un carnisser.

Primer es menja el fetge amb el seu greix, simplement adobat en sal comí i torrat (bulaf). Després el cor, les tripes (duara) i els pulmons. Per la vesprada es torra una mica el cap i se'n fa un tagín o es cou al vapor. Els dies següents es consumeix la carn en tagins o en pinxos (per això es va comprar tan gran quantitat de carbó!).

Per la vesprada del dia de l'aïd resulta molt curiós anar pel carrer i sentir l'olor de centenars (milers?) de caps i potes de corder que s'estan torrant a la porta de les cases... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.