31.10.12

Air Arabia


Quan ja tothom està assegut a l'avió abans de res, abans de les instruccions de seguretat, una veu diguem-ne catedralícia recita una pregària per al viatge.

I, la veritat, et quedes molt més tranquil.

26.10.12

Mbruk l-eïd!


عيد مبارك (aïd mubarak) o مبروك (mabruk) és el que els hem de dir avui i demà als nostres amics musulmans.

25.10.12

Festa del sacrifici (2)

Festa del corder l'any 2010, a Tetuan i Larraix
Durant la vigília, el mateix dia de la festa, i el dia després, tot es paralitza. Les escoles, els comerços, els bars, els restaurants... tot està tancat. Difícilment es pot trobar un taxi o prendre un cafè. La festa dura dos dies, els dos festius. Vist des de fora, dels dies més tranquils de l'any, que encara ho semblen més en contrast amb la setmana anterior, tan frenètica.

La celebració comença a primera hora del matí, amb una pregària multitudinària (entre la primera i la segona pregària habitual), durant la qual l'imam (إمام) pronuncia un sermó (خطبة, khutba) per recordar el sentit del sacrifici i del pelegrinatge. Després es procedeix al sacrifici, al terrat de casa, a l'aparcament o simplement al carrer. On vivim, a una companya li han demanat permís per fer-ho al replanell de l'escala. 

L'animal el sacrifica normalment el cap de família, tot i que pot fer-ho qualsevol musulmà (home). Algunes famílies fan vindre un professional; aquest és el motiu pel qual, de bon matí, a la ciutat deserta només es veuen alguns hòmens amb la roba tacada de sang i ganivets a la mà que van d'una casa a una altra. És una visió, si més no, estranya. 

L'animal es col·loca a terra sobre el costat esquerre de cara a la Meca. L'encarregat de sacrificar-lo diu una oració especial i el degolla d'un sol tall, segons un ritual codificat. Es deixa dessagnar i després comencen les tasques de neteja i especejament de l'animal (molta faena, sobretot per a les dones!). El primer que es fa és traure'n la pell: es fa un forat en una de les potes darreres, es bufa fort i l'animal s'unfla com un globus, i així la pell se separa de la carn. Llavors es penja i se'n trauen les vísceres, que serà el primer que es consumirà. La carn es deixa reposar tot un dia i després l'especeja algú que en sàpiga o un carnisser.

Primer es menja el fetge amb el seu greix, simplement adobat en sal comí i torrat (bulaf). Després el cor, les tripes (duara) i els pulmons. Per la vesprada es torra una mica el cap i se'n fa un tagín o es cou al vapor. Els dies següents es consumeix la carn en tagins o en pinxos (per això es va comprar tan gran quantitat de carbó!).

Per la vesprada del dia de l'aïd resulta molt curiós anar pel carrer i sentir l'olor de centenars (milers?) de caps i potes de corder que s'estan torrant a la porta de les cases... 

24.10.12

Festa del sacrifici (1)

Divendres se celebra una de les festes més importants del calendari musulmà: l'aïdu l-kabir (عيد الكبير, 'festa gran') o aïdu l-adha (عيد الأضحى, 'festa del sacrifici'). La celebració rep altres noms segons els països. Se la coneix també com festa del corder, ja que aquest és l'animal que se sacrifica més sovint. Però també es pot sacrificar una cabra o un vedell (és el que es fa sovint a les cases on hi ha alguna persona diabètica), fins i tot un camell.

Com totes les festes islàmiques, la data varia segons la lluna. Se celebra el desè dia del mes de du l-hijja  (ذو الحجة, dotzè mes del calendari), és a dir, setanta dies després de la fi del ramadà (رَمَضَان, novè més del calendari). Coincideix a més amb la fi del hajj (حَجّ), el pelegrinatge a la Meca que constitueix un dels cinc pilars de la religió.


Amb la festa del corder es commemora l'episodi bíblic on Abraham (إبراهيم) va estar a punt de sacrificar el seu fill Ismael (اسماعيل) per ordre divina abans que Déu l'aturés. Curiosament, la tradició cristiana i la jueva diuen que  era el segon fill d'Abraham, Isaac (إسحاق) el que havia de ser sacrificat.


مجمر (majmar) o cremador tradicional.
Se'n veuen més d'alumini...

Tot i que al Marroc gairebé tothom la celebra, no és una festa preceptiva sinó que depèn de les possibilitats econòmiques de cada família. Segons la tradició, la família només s'ha de quedar amb tres quartes parts de l'animal sacrificat: la resta s'ha de compartir. Hi ha famílies riques que sacrifiquen dos o tres animals en lloc d'un, i en donen gran part a gent que no es pot permetre comprar un corder. Sembla que cada any el preu del corder augmenta, i enguany pot costar de 170 a 400 euros. Tothom s'hi queixa! Els corders que compren són molt més grans que els que mengem a ca nostra (d'un a dos anys). La majoria de converses d'aquests dies giren al voltant de quan pesa el teu corder i quan t'ha costat.

La setmana abans de la festa la ciutat es transforma: tothom surt al carrer, les botigues i paradetes que venen la parafernàlia per a l'aïd (palla, carbó, cremadors, ganivets, safes...) es multipliquen. Els esmoladors de ganivets treballen dia i nit. Sembla que la gent es torna boja comprant. És tradicional també estrenar roba el dia de la festa, i en alguns casos, fer regals als xiquets. Sobretot, es veuen (i se senten) corders per tot arreu. Però molts menys que fa dos anys, no sé per què.

23.10.12

Regalo fotos (meues) de carnet

Amb aquests colors de fons i diferents mides, a triar. N'assumeixo les despeses d'enviament. (AVÍS: algunes estan molt retocades amb el Photoshop i no se'm reconeix molt...)


Perquè les fotos amb fons blau valien el mes passat. De fet, aquest mes encara valen per a la resta del món mundial que demana la targeta de resident. Però les meues, justament, havien de ser d'un color més claret, a les onze (segona visita a la policia). A les dotze (tercera) ja havien de ser amb el fons gris.  A la una ja els ha donat vergonya. És que les modes canvien a una velocitat...


Conclusió: tinc una muntanya de fotos de carnet (en demanen 8). Segurament seré vella abans d'utilitzar-les totes.

22.10.12

De quin color?

Kitea, una espècie d'Ikea a la marroquina

És igual el que compres: pebres (això tindria sentit), paraigües, una nevera, un drap de cuina, un coixí, un armari, un poal... La primera pregunta que et fan no és sobre la qualitat ni les característiques ni la mida del que vols. No. Invariablement, la primera pregunta és: "De quin color?".

De vegades fins i tot el preu depèn del color, com en els tamborets del Kitea: els blancs ens han costat 69 MAD, els verds valien 75 MAD i els de color taronja, no ho recordo, una mica més (!).

20.10.12

Paviment

Paviment de l'avinguda de Hassan II 

Paviment de l'avinguda de Hassan II que va col·locar Iússuf Gotera

18.10.12

Er tique



Garbanzos, servilletas... (espanyol)
Miswak (àrab, més o menys)
Shapoing utra doux = Shampoo ultra doux (anglès + francès?)
Pistage = Pistache (francès)
Clinicks = Kleenex (...errr...)

17.10.12

Indecisió

Sovint tenim la impressió que, en general, ací costa molt decidir-se. Tant se val si es tracta de demanar un cafè amb llet com de comprar-se una taula: no es pot fer de cop. Per exemple, primer es demana el cafè, després se li diu al cambrer que millor sense llet i, quan el duu, se li pregunta si té pastes, i torna a començar. O, en el cas de la taula, es torna a la botiga un altre dia i, encara abans de pagar, es pregunten totes les característiques de cap nou, i el preu, i es compara amb la resta... I encara no està mal vist canviar de parer un parell de vegades, fins i tot en el darrer moment. Al contrari: sembla que decidir-te ràpid et fa una mica sospitós, com si li estigueres llevant la faena al venedor.

Carta enviada a una amiga la setmana passada

Aquesta indecisió es manifesta en cada detall. Fins i tot a l'hora de trobar la millor manera d'obliterar els segells.

15.10.12

Per als amants dels tòpics

Escut de la Sureté national



Llista de paperassa necessària per demanar la carte de séjour. Si no oblido res:

  • omplir 3 còpies cadascú d'un formulari en DIN A3;
  • omplir 1 fitxa per a la policia (com si els altres documents no foren per a la policia- ?!);
  • 3 còpies* legalitzades del passaport de cadascú, incloent-hi la primera pàgina i la pàgina de la primera entrada al Marroc;
  • 3 còpies legalitzades del certificat de residència de cadascú (cal demanar-lo al consulat);
  • 6 còpies legalitzades de l'attestation de recrutement (que s'obté al lloc de treball);
  • 6 còpies legalitzades del contracte del pis, o de l'adjudicació, en aquest cas;
  • 8 fotos de cadascú de 2 x 4 cm amb fons blau**;
  • 6 còpies legalitzades del llibre de família (primera pàgina i pàgina d'inscripció del matrimoni);
  • 3 còpies legalitzades de la declaració sur l'honneur que vivim junts (no n'hi ha prou amb el llibre de família...). És sorprenent que les facen legalitzar, ja que és un document que signes tu...;
  • 2 pòlisses de 100 MAD (fa dues setmanes que no en queden a tot Tetuan...).
Actualització:
  • 3 còpies legalitzades d'un certificat mèdic que un metge que no l'ha vist en la vida li farà per un mòdic preu (100 MAD, menys de 10 €);
  • 3 còpies legalitzades d'un certificat d'antecedents penals.

-----
* En realitat, el número de còpies que demanen de cada cosa és variable. Depèn de...?
** A la botiga de fotos ens les han retocat: ens han pentinat, afaitat... (?!).

14.10.12

Ibuprofèn



Les caixes de medicaments venen en bilingüe, però les instruccions només en francès (?!).

12.10.12

Reparacions

Sòl d'una habitació

Aquest és l'estil general (i diria que no ha quedat malament).

A banda, una cosa molt curiosa quan vénen a fer una reparació és que apareixen amb les mans a les butxaques. És a dir: vénen a penjar un escalfador i se'n van a comprar claus de ganxo perquè no en duen; vénen a lluir un sostre i han d'eixir a buscar algeps; vénen a col·locar un lavabo sense lavabo... i se n'han d'anar a comprar-lo, clar.

Ara estic esperant el vidrier. Què ens juguem que no porta el vidre?

Actualització: per parlar, sí que el duia.

10.10.12

Quatre barres

Vas passejant per Tànger i de sobte topes amb... quatre barres?

39a rue Sidi Bouabid, Tànger

Açò què és?




Més informació (però no molta)Actualització 12/02/2016: Sembla que ja no funciona.

9.10.12

"Wherever I Drink My Tea That's My Home" (1)

Una de les finestres de la cuina i tetera nova

8.10.12

Españoles por el mundo (1)

Mesquita Hassan II de Tetuan
(la Gran Mesquita, inaugurada el 1973)


El comentari:
"Entonces, cada vez que vemos un campanario es una mezquita, ¿no?"

7.10.12

Gent que sembla no desitjar res més

Cafè i cigarro a una terrassa de l'avinguda Moulay Abbas

6.10.12

Tax Fry

Tax Free (o com vulgues dir-ho) a Ceuta 

4.10.12

Poc a poc...



...ens anem adaptant a la manera de fer les coses per ací.

3.10.12

La casa patchwork (2)

Colors d'algunes parets
(1)

1.10.12

Factura detallada...


... dels primers pots de pintura, el primer corró (descanse en pau), la cinta de pintor (que en venen, tot i que ningú no la gasta), etc.

Ara ja coneixem moltes més botigues de pintura, drogueries, ferreteries, paletes...