30.12.13

Inta3am



Aquest motiu circular s'utilitzava en alguns manuscrits i llibres impresos àrabs antics i s'anomena دارة o دائرة (dara o da'ra, 'cercle'). Representa la lletra هاء i l'abreviatura اه (o هى) que vol dir انتهى (intaha, 's'ha acabat'). Els finals de frase, paràgraf, citació, etc. es marcaven així abans que s'incorporaren els signes de puntuació europeus a l'escriptura àrab.

La frase baix انتهى عام وبدأ عام vol dir, més o menys, 'S'acaba un any i en comença un altre'. Bon any a tothom!

NB Informació i il·lustració tretes del blog del professor A. Giménez Reíllo (Abu Ilyás), concretament d'aquest apunt

27.12.13

Per llogar-hi cadires


N'hi ha per a llogar cadires, segons el diccionari és "una expressió per a ponderar com és de curiós, d'increïble, d'inaudit, quelcom" (els diccionaris s'expliquen així de bé). Segons l'altre diccionari (s'explica una mica millor) vol dir: "haver-hi motiu de gran diversió o entreteniment".

Ni una cosa ni l'altra (o sí). Si hi ha algú de vostès que ha estudiat una mica d'àrab, potser s'haurà sorprès en veure que, en tots els llibres, per explicar la paraula lloguer i les diferències entre arrendador i arrendatari sempre posen el mateix exemple: llogar cadires. "Llogar cadires?", es pregunta l'estudiant; "I qui lloga cadires? Quan?".

Puntualització: s'ho pregunta l'estudiant poc viatjat. Perquè al Marroc, de cadires, se'n lloguen tots els dies: per als casaments, per als aniversaris, per a vetllar difunts (les fotos d'aquest apunt)...


Com no s'han de llogar cadires, si es lloguen fins i tot els diaris al quiosc (la meitat del preu de venda)?

23.12.13

Die authentischen Penxitos



Sí, sí, en diuen així: penxitos. Sense complicacions.

20.12.13

La vache qui rit


De vegades voldríem escriure sobre coses més transcendentals. Però un es fixa en el que es fixa, i una de les coses que criden l'atenció en passejar per Tetuan és... per què La vache qui rit (البقرة الضاحكة) està per tot?!? Com altres marques que tampoc no ens deixen indiferents, és sinònim de qualitat. Gairebé és una institució.

Hi ha cartells de la vaca a tots els carrers, uns d'allò més moderns, d'altres antics que lluiten per sobreviure, hi ha les mil varietats imaginables, hi ha pots de 88 porcions (
a la caixa diu que no es pot vendre per separat. Però ací TOT es ven d'un en un)... 


A la paret de l'hotel Panorama. És un anunci ENORME.
Diu, en dàrija: 'L'alegria ens uneix' (الفرحة كتجمعنا).



Anunci que van posar en llevar l'anterior.
Perquè cresca el cos i la ment
Recepta nova enriquida amb zinc
 (?)



Al carrer Moulay Abbas (Tetuan)



Al carrer Mohamed Torres (Tetuan)


A la medina de Tànger


A la medina de Tànger


Al carrer Yossef Ibn Tachfine (Tànger)



A la plaça Al-adala (Tetuan)


A Fes (porta Boujoulud)
Etc.

18.12.13

L'obsessió de les portes (2)


Porta provisional d'entrada a una obra, al bell mig de la vorera. O no arribo o me'n passo. 

16.12.13

L'obsessió de les portes (1)


En roig o en verd, aquest és el model de porta més habitual que es trobarà passejant pel camp i pels pobles dels voltants de Tetuan. Quasi es podria dir que és l'únic model. Se'n trobarà centenars (milers?). Ja havia quedat clar que les portes són molt importants. El més important d'una casa és que tinga porta. Vaja, molt més important que que tinga casa.






13.12.13

Reserva

Als restaurants de Tetuan no se sol reservar. És molt estrany que et diguen que no pots menjar, a qualsevol hora: pots esmorzar tagín i berenar sopa de peix, no hi ha problema. Mai no hi ha cap problema per a res, és el bo que té viure ací. Que no tenen el te fet? Li'l compren al del costat. Que demanes pollastre i no n'hi ha? Se'n van a comprar-ne un. No tenies pressa, no? La pressa mataLa pressa és cosa del dimoni (اَلْعجَلة من الشيطان)!

Tot i això, hi ha gent que prefereix assegurar-se i telefona abans per reservar... d'aquella manera.

Conversa literal entre dos cambrers:

Oye, que me han llamado que vendrán a cenar quince, pero que no es seguro si vendrán o no...

6.12.13

Qüestió de quantitat



Al mercat de la verdura, el foraster que acaba d'arribar i no sap en quina parada comprar. Un dels venedors que el veu i s'apressa a cridar:
— Hna! (='Ací'). Hna, sinior! Que yo engaño menos.

(Això ens ho han contat).

4.12.13

Les estrelles de Sidi Moumen

"Il disait qu'Allah était juste et qu'il aimait la justice. Moi, je n'en étais pas si sûr, autrement, comment justifier l'existence de lieux comme Sidi Moumen?"
Mahi BinebineLes étoiles de Sidi Moumen 
'Deia que Déu era just i que estimava la justícia. Jo no n'estava tan segur, si no, com justificar l'existència de llocs com Sidi Moumen?'



Sidi Moumen (سيدي مومن) és un barri de barraques al nord-est de Casablanca, si barri de barraques no és dir molt. És un dels darrers llocs del món on algú voldria haver nascut, on més que viure s'hi sobreviu mitjançant la cola, la prostitució, la violència i, en el millor dels casos, la venda del que es troba cada dia a l'abocador que és a tocar i ho impregna tot. Sidi Moumen és el lloc que mai no veuen els turistes.

Yachine, el protagonista de la novel·la hi conta com, malgrat tot, un hi pot ser feliç: jugant a futbol amb els amics, aprenent a arreglar mobylettes atrotinades, somiant amb uns ulls de dona... Però Sidi Moumen és també el lloc on, si una cosa pot anar malament, anirà pitjor.

I llavors apareix algú que promet el paradís. Per arribar-hi, només has de morir, però "nous étions en réalité presque morts. Alors, un peu plus ou un peu moins, quelle importance!" ('estàvem en realitat quasi morts. Llavors, una mica més o menys, què més té?'). Yachine i els seus amics s'enfonsen en un món que no és el seu i que els acabarà engolint, i a tants amb ells.

És la novel·la que va inspirar aquesta pel·lícula.

30.11.13

Pobles i colors de l'Atles

[Cròniques d'una excursió al sud - i 15]


Tinghir / تنغير


Site / سيت


Igoudmane




Aghbalou / أݣبالو



Tizi-Tirherhouzine
(Tizi vol dir 'coll' en amazic)


Tizi-Tirherhouzine


Ouaourioud


Algoudal


Algoudal



Llac Tislit


Khénifra / خنيفرة

28.11.13

El futur és dels multilingües

[Cròniques d'una excursió al sud - 14]


Maison d'hote
Riad Toudra
Casa de wespedess
Habitacion konduch

26.11.13

Tres escoles

[Cròniques d'una escursió al sud - 13]

Ouaourite / ووريت



Tizgui / تيزݣي



Aghbalou / أݣبالو

24.11.13

El Khorbat

[Cròniques d'una excursió al sud - 12]




El Khorbat (الخربات, 'les runes'), a Tinjedad, és un antic alcàsser: un poble fortificat en terra crua, construït al segle XIX i recuperat gràcies a la cooperació internacional. 

La meitat de les cases segueixen habitades, i ací rau la gràcia de la visita: no és un monument buit. D'altres han sigut rehabilitades com a casa rural, museu i taller d'artesania de dones. És una bona opció d'allotjament. Ací podeu llegir-ne més sobre la història i l'arquitectura d'aquest lloc, i veure'n fotos millors.


Conversa amb un habitant d'El Khorbat, després de saludar-nos i desitjar-nos un bon aïd per a tota la família, i explicar d'on venim. S'alegra molt de saber que no som tan forasters.
—Tetuan? Tetuan està molt lluny.
—Sí.
—I fa molt de fred.
—Home, si ho comparem amb el desert.
—Ací arribem als 50 graus, 60... Fa molta calor.
—A Tetuan fa més fred.
—Però hi ha aigua. Fa fred, però hi ha aigua.
—Aigua sí.
—Ací no hi ha aigua. No hi ha res.





22.11.13

Una casa

[Cròniques d'una excursió al sud - 11]


En entrar la pols es torna neteja
 i la calor, frescor




Les cases s'organitzen al voltant d'un patí.



Matí següent: la mangrana, ehem, ja ens l'hem cruspida!



Ací prenem el te, dinem, xarrem, sopem, dormim...
(Tot i que l'habitació està per acabar)


Parabòlica = imprescindible


Tetera i lavabo


De dalt la muntanya s'aprecia bé l'estructura de les cases

20.11.13

Dàtils

[Cròniques d'una excursió al sud - 10]




Haver de fer tants quilòmetres per menjar dàtils collits directament per primera vegada en la vida (una quantitat indecent). I descobrir, de pas, que hi ha de tantes classes diferents...