19.4.13

Cinema Avenida


El cinema Avenida, al centre de Tetuan, és una preciositat que impacta tothom la primera vegada que hi entra. Es va fundar el 1945 i es va renovar el 1996. És un luxe tindre dos cinemes antics (l'Avenida i l'Español) tant a mà; hi ha tres sessions al dia, tots els dies. I hi ha acomodadors.


Normalment no hi ha tanta gent: aquestes fotos són d'una sessió del festival. Passaven una pel·lícula marroquina, d'ací l'afluència de públic.

Ara, l'experiència del cinema i del teatre a Tetuan (al Marroc?) no té res a veure amb l'europea. I encara, al festival, potser hi ha un altre tipus de públic, més intel·lectual: estudiants universitaris, professors, europeus...


Però l'habitual és que en apagar els llums la gent no deixe de xarrar, pel mòbil o en directe. De fet, en pocs moments es deixa de xarrar. I si la pel·lícula agrada molt, o no agrada gens, es crida, es riu, s'insulta fins i tot. Quan surt un actor conegut la gent aplaudeix, i cada vegada que alguna actriu ensenya mig centímetre de pell, xiula. Si són molts centímetres les joves han d'abandonar la sala i els seus habibis, a contracor, les han de seguir. Si hi ha qualsevol referència a un equip de futbol, se'n canta l'himne: sense complexos. A la pel·lícula de l'altre dia es va entonar l'himne del Marroc i el de la Marxa Verda. 

Una de les primeres vegades que vaig anar al cinema va entrar fins i tot la policia, però ni així van callar. Val a dir que gairebé tots eren xics adolescents, divendres la nit... i no era aquest cinema. A l'Avenida, no sé per què, la gent és més respectuosa. Però això no lleva que, si s'avorreixen, isquen a fumar, o facen fotos amb flaix, o beguen refrescos, o mengen dolços... (bé, això darrer també a ca nostra, no?).

Fàcilment et pots perdre la meitat de la pel·lícula, i entenc que molta gent no ho suporta i no va al cinema, o va a les sessions manys populars. Però, per exemple en aquestes sessions de festival on sovint hi ha el director o els actors... els queda ben clar que al públic se l'han de guanyar. Perquè tampoc no s'estan, quan s'acaba, d'anar i dir-li que era un pot.

2 comentaris:

  1. Uau, quina diferència! Jo que no suporto que als teatres i musicals anglosaxons la gent mengi, desemboliqui caramelets i faci sorolls tota l'estona, perquè al cinema aguanto les crispetes, però al teatre! Cultural. Si no t'interessa gaire la pel·li pot ser una bona experiència, si t'interessa molt... no és la millor opció!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha ha, ja sabia que diries això! És una experiència diferent, no es pot negar.
      Però normalment, si vas entre setmana hi ha gent a la qual l'interessa la pel·lícula, i cap escàndol. Val la pena anar-hi perquè se sent molt bé, aquest cinema, i la pantalla és enooooorme.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.