27.6.13

Les quatre estacions

En algunes ciutats venen postals d’aquestes que són quatre finestretes i representen les quatre estacions. A Tetuan no n’hi ha, però es podrien aconseguir les quatre fotos en un dia. Eixim de casa de matí i hi ha boira, però al cap d’una estona el sol calfa de valent i pareix que estem en una altra ciutat; encara no hem acabat de fer-te el cafè que ja ha començat a ploure, i abans de dinar el vent de llevant amenaça amb endur-s’ho tot. De vegades el sol encara té temps d’enganar-nos una mica abans de la tempesta de la nit. I açò, comprovat, pot passar en qualsevol moment de l’any.

Hi ha alguns de fenomens relacionats amb la pluja. El primer és que tothom sap quan ha de començar, excepte nosaltres. El carrer està de gom a gom i, de sobte, els vianants comencen a refugiar-se a les voreres, als portals, baix de les arcades, dels balcons. Miren el cel i esperen, que esperar és l’esport nacional. Es percep alguna cosa estranya a l’ambient, però no sabem ben bé que és. I no falla: cinc minuts després cauen les primeres gotes i, contràriament al que es podria esperar, la gent torna a caminar, un cop ha comprovat que no n’hi havia per tant. Les dones que duen mocador, però, de vegades ja estan banyades de dalt a baix quan s’adonen que plovia.

Un altre fenomen és que, quan les primeres gotes encara no han tocat a terra, ja hi ha qui ven paraigües. Fa tres segons els mateixos venedors oferien mocadors de paper, o jaquetes de segona mà, o sabates desparellades... i de sobte la paradeta és de paraigües. Preu únic (vint dírhams) i model únic (quadres blaus). On els amagaven? Com els han tret tan ràpidament? Alguns canten la mercaderia, i d’altres només si veuen algú que passa amb un paraigües. Això és el més estrany: si dus paraigües te n’ofereixen i si no, no et diuen res. Això quina lògica té? I quan pensaries que no en comprarà ningú ja ha eixit el sol, el paraigües han desaparegut i tornen les lletanies d’abans:
—Clínex, clínex, clínex…
—Dírham, dírham, dírham…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.