4.6.13

Nador

[Weekend a Nador - 1]


Nador (الناظور), a només 82 km d'Algèria i tocant a Melilla, és la típica ciutat que poca gent visita. La primera frase que sentirà en insinuar que vol anar-hi serà: "A Nador? Però si a Nador no hi ha res!". I per no haver-hi, ni un cens decent que puga aclarir-li quanta gent hi viu, tot i ser la capital de la regió.

La Mar Chica (مار تشيكة) · El club a la corniche · 
L'estació de tren que ha posat Nador al mapa · L'església

El centre són algunes avingudes amb arbres que formen una quadricula: el que queda del que van construir els espanyols a partir de 1908, amb intenció d'explotar les mines del Rif. La resta ha crescut d'una manera escandalosament desordenada, a recer de l'activitat principal: el trabando ('contraban'). No sembla que la cosa haja de canviar properament, perquè tampoc no hi ha cap pla d'ordenació urbana. A primera vista, no sembla que hi haja cap pla de res. Si hi passeja una mica, toparà amb una majoria aclaparadora d'hòmens, mitja dotzena d'edificis interessants, una presó en un carrer qualsevol, hotels a mig fer, cases de colors impossibles.


Però com que de Nador no s'espera res, ha de sorprendre a la força. Sempre estarà més neta del que temia; la gent sempre serà més amable del que li havien dit; als cafès seran més agradables, etc. Segurament també li havien assegurat que ningú no hi parla dàrija. Cert i no: l'àrab no és la llengua autòctona de la majoria de la població, que parla amazic (xelha, en diuen, الشلحة); però sentirà molt de dàrija pel carrer i si pregunta en dàrija li contestaran en aquesta llengua. I alguna sorpresa lingüística més potser que hi trobe...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.