Els cafès són
l’ànima de Tetuan. En general, totes les begudes hi valen el mateix, és igual
que demanes cafè, diferents versions de te (amb menta, amb absenta, nigro…), culacao, niscafe…
el preu és per ocupar la cadira. I és barat, considerant les hores que pots
passar-t’hi.
En aquesta ciutat
ni es tranuita ni es matina. Els horaris dels cafès són tan incomprensibles com
els de les botigues. A la majoria dels cafès a les nou del matí potser no han
dut les pastes, i només hi ha una taula ocupada: pel cambrer, que esmorza tot
sol. L’hora de tancar està més clara: amb petites variacions, no hi ha vida més
enllà de les nou (a tot estirar!).
No sé com s’ho
fan per arranjar una cita, tan mal vist com està parlar amb desconeguts. Per Whatsapp?
I abans, com ho feien? En tot cas, quan un xic i una xica (de classe
mitjana/alta; ací això està molt marcat) no van a un cafè diguem-ne normal,
que són exclusivament masculins. No està escrit a cap banda, però en alguns
locals les dones (si n’hi ha alguna més) semblem extraterrestres. Els hòmens de
matí seuen, llegeixen el diari (poc), esmorzen i xarren entre ells. De vesprada
s’hi veu algun damer, i més tard juguen al parxís com si els hi anara la vida.
Mai no havia pensat que el parxís fos un esport violent! I sobretot, a tota
hora, fumen i fumen mentre prenen té o cafè amb quilos de sucre, sucre en vena.
Les dones no fumen al cafè. En fi, les dones que fumen al cafè són de
certa categoria, vostè ja m’entén.
Es percep de tres
hores lluny quan es tracta de la primera vegada que una parella va a un cafè.
Per descomptat, si un jove té la sort d’aconseguir una cita no la duu a un
d’aquests espais inhòspits i plens de fum que podrien tacar-li la reputació per
sempre més. Ni tan sols a un cafè tan deliciosament decadent com el París o el
Centro, sinó a una pastisseria com el Dallas, o la difunta Jenin, o les
aristocràtiques Adam o Rahmouni. Potser li abelleix més un te o un cafè, però
la imatge d’una dona bevent un batut redolç fosforescent és molt més atractiva.
Almenys, així es ven als videoclips, àvidament consumits. Alerta, però: de cap
manera no se l’ha d’acabar! De fet, el millor que pot fer és beure’n uns dos
terços, per no donar la idea que va morta de gana o que menja molt i arruïnarà
el futur marit (parèntesi: a Tetuan no quedes amb un home si no hi ha promesa
de futur). Ell, mentre xarrupa un trist cafè calcula quan costa el batut, però
no el toca. No vol semblar llépol, i molt menys agarrat. I sobre aquestes
imatges heretades i ràncies de com s’han de comportar un home i una dona
s’establirà la relació, el matrimoni, els fills, la vida. I diràs que se senten
per darrere les veus de les àvies: “Que poca vergonya! Abans una dona decent no
eixia de casa…!”.
Molt interessant. I amb tu hi han intentat quedar per fer un batut?
ResponEliminaAixò no ho puc contar ací ;)
Eliminajajaja boníssim això
ResponEliminaDe vesprada s’hi veu algun damer, i més tard juguen al parxís com si els hi anara la vida. Mai no havia pensat que el parxís fos un esport violent! I sobretot, a tota hora, fumen i fumen mentre prenen té o cafè amb quilos de sucre, sucre en vena. Les dones no fumen al cafè. En fi, les dones que fumen al cafè són de certa categoria, vostè ja m’entén.
L'excés de sucre (com els sobres de 10grs) i jugant al domino...
El què m'ha deixat completament parada és que no es puguin acabar el batut...per que? si ja l'han pagat? pobres....i ara que hi penso: què deuen pensar de mi si sóc capaç de beure'm un batut gran d'alvocat fins que no en queda una gota?
Sobrets de fins 12 grams!
ResponEliminaAixò dels batuts no s'aplica a tu: tu jugues en una altra lliga!
Molt bó...m'encanta aquest post.
ResponEliminaSobre tot això de que "Alerta, però: de cap manera no se l’ha d’acabar! De fet, el millor que pot fer és beure’n uns dos terços, per no donar la idea que va morta de gana o que menja molt i arruïnarà el futur marit". Completament cert...
Això si, demanar...demanen el més car que hi ha a la carta...pero MAI, MAI acaben el que demanen les dones joves.