15.7.13

Primo

Fotògrafs esperant clients

Per la plaça Primo (sí: en honor del Primo que vostè està pensant), que en realitat es diu Mulay Mehdi (ساحة مولاي المهدي), s’ha de passar unes quantes vegades al dia, perquè és el centre del món. Hi ha l’església de Nuestra Señora de las Victorias (també per aquelles victòries), dos dels cafès més vells de la ciutat i una font musical. 

Hi ha dos operaris dedicats exclusivament al manteniment de la font. Si algun personatge important ronda per la ciutat, emet música andalusí tot el sant dia, i les sis cançons, a mesura que passen les hores, es van fent més i més monòtones. Però a la gent li agrada aquesta música. Si se senten orgullosos d'alguna cosa és dels fosfats i de la música andalusí, n’hi entenguen o no. Els fosfats i la cultura andalusí van arribar de fora i fa molt de temps, que és la millor manera de triomfar a Tetuan.

La plaça és de tot menys tranquil·la. Hi ha paradetes de sabates artísticament col·locades, hi ha netejadors de sabates, hi ha qui demana almoina, hi ha els bojos, hi ha els que esperen, hi ha els que donen voltes, hi ha els cinc senegalesos que van a l’església, hi ha els venedors de cola miraculosa que fan demostracions… Un dia hi havia un acròbata. Ocupava tota la vorera, i els vianants el miraven espantats, com si s’hagués equivocat de país. Va aconseguir fer un rogle (per la novetat), però de monedes ni una. Qui paga, ací, per una cosa que no es pot tocar?

Un cop ho has vist tot, si véns d’un poble o d’una altra ciutat, t’hi fas una foto davant la font. De nit està plena de llumetes. Ací és Nadal tot l’any. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.