5.8.13

El pijama

Si algú de Tetuan li demana què és el que primer que li va cridar l’atenció de la ciutat probablement espera sentir “les set portes”, o alguna cosa així històrica i monumental. Però siga sincer: el primer que li va cridar l’atenció, com a tothom, és el pijama. Les dones (i alguns hòmens) duen pijama pel carrer, baix de la gel·laba. I a més, a mesura que s’allunya un del centre les gel·labes es van fent més senzilles, i els pijames més florits.

Tradició, comoditat o pura droperia?

3 comentaris:

  1. totalment d'acord!!! i quan passo massa dies al barri de Casablanca demano que m'acompanyin al centre per fer una "desintoxicació de pijama"! XD

    ResponElimina
  2. Cert!! És quelcom que sempre m'ha cridat molt l'atenció. Per a mi el pijama és quelcom "íntim", només me'l veuen els de casa i, al Marroc, és fàcil veure noies pel carrer amb pijames d'allò més virolats. Contrasta molt amb la seva discreció.

    Salut!!

    ResponElimina
  3. jajajaja és veritat, a més pijames roses de felpa amb flors o ninots...suposo que com que tampoc van a dormir amb pijama (no saparen massa roba de llit amb roba de carrer, com tampoco fan servir llençols, sinó directament les mantes) per ells no deixa de ser roba còmode i de colors que els hi va bé de portar sota la xilaba.

    Per altra banda, també és ben curiosa la concepció que tenen amb el xandall...per nosaltres és per fer esport, però per ells el xandall i les sabatilles esportives és una vestimenta elegant, molt més que uns texans o uns pantalons. Són fans del xandall!

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.