24.9.13

Regateig

Còmic d'Àlex Roca

Una de les qüestions que preocupen més els visitants del Marroc és si s'ha de discutir sempre el preu. Segurament en altres llocs del Marroc és diferent, però a Tetuan els turistes i, per tant, els articles turístics a la venda són escassos.

En els productes de menjar de cada dia la gent no regateja, el que fa és preguntar el preu quaranta vegades, en diferents parades. Es pot optar per comprar en les botigues o parades que tenen els preus escrits. Un altre truc, si es coneixen els números una mica (altament aconsellable!), és parar bé l'orella i escoltar els preus que els donen als autòctons, per saber si li diuen el mateix. Tot i que no siga escandalós, hi ha comerciants (no tots) que tenen la temptació d'apujar els preus als forasters. No només als estrangers, sinó a qualsevol que no siga client habitual. Els preus baixen a mesura que un es converteix en client. La primera vegada val quilo de tomates val 6 dírhams, fins i tot 7. La segona vegada que va a la botiga val 5. La tercera, 4 i després ja li regalaran el julivert. A més els preus soler baixar de manera directament proporcional a les paraules en àrab que pronuncie.

A banda, hi ha coses que no canvien mai el preu; ningú no pregunta quant val una bombeta, un pot de cola, un paquet de mistos, un sobre... perquè tothom ho sap: no ha variat el preu durant anys i panys (i probablement perquè està a la botiga des dels temps de Primo). És molt curiós, però aquestes coses li costaran el mateix en totes les botigues de la ciutat, no cal que es moleste en canviar de barri. Llavors, si demana el preu és com dir: "No visc ací, em pot estafar tranquil·lament". També hi ha coses de preu fix però, a primera vista, incoherent. Per exemple, els taxis compartits de Tetuan a Azla, que d'anar costen 9 dírhams i de tornar 6; o els productes el preu dels quals varia segons el color... I entendre el sistema monetari no sempre és senzill.

Probablement el que més convé és prendre's les coses amb calma i no tractar de controlar un procés que, pel que es veu, ningú no és capaç de controlar. Si pregunta a la gent d'ací li diran, no sense orgull, que a Tetuan no es regateja, però que de cap manera no ha de pagar el primer preu que li ha dit el venedor (!?). La lògica tetuaní.

2 comentaris:

  1. Pel que dius, això d'anar a comprar és un bon entreteniment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que passa és que moltes vegades resulta MASSA entretingut!

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.