14.9.13

Una altra mirada

Av. Mauritània, qualsevol dia

Els habitants de Tetuan, quan volen caure en gràcia, o quan veuen que controles una mica algunes coses de la ciutat (carrers, preus, taxis...) sempre diuen: "Ntina titwaní" ('Eres de Tetuan'). De vegades, quan volem començar una conversa, o aconseguir un bon preu, som nosaltres els que diem: "Ana titwaní" ('Sóc de Tetuan'). Tot i que normalment no cal, perquè ja ens coneix tothom. O potser de vegades endevinen que vivim ací per la manera de mirar, de caminar, de fer-ne cas d'algunes coses i de no fer-ne d'altres.

Quan arriba algú per primera vegada i s'estranya del que ens estranyàvem abans de viure a Tetuan, ens adonem de la distància que hem recorregut. Per exemple, quan ens demana quina festa és perquè hi ha llumetes al carrer: "Festa? No. no: ací sempre és Nadal". O quan afirmem: "Uf, sort que ja se n'ha anat la gent!", i ens mira amb incredulitat absoluta (perquè, objectivament, hi ha sempre moltíssima gent al carrer, molta més que a qualsevol poble o bari de ca nostra). O quan no ens estranyem de sentir els crits dels bojos pel carrer i donem l'explicació surrealista habitual: "És que és final de mes". I tothom a Tetuan sap que a final de mes hi ha molts més bojos al carrer perquè s'acaba el pressupost del manicomi. Coses il·lògiques que, fins que algú no les mira una altra vegada, ja ens semblen absolutament normals.

Isma Monfort (fotògraf, viatger i bloguer) va passar l'altre dia per Tetuan i ens va oferir la seua altra mirada. En el seu blog de viatges podeu llegir el resum de la primera setmana al Marroc: El nord de Marroc, inici de ruta: Nador, la frontera amb Melilla, Alhucemas, Xauen i Tetuan, on vam tindre el plaer de compartir un te que es va fer curt.

4 comentaris:

  1. Molt interessant el blog de l'Isma. Gràcies per compartir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agrade. A mi també em sembla molt interessant.

      Elimina
  2. Ostres, amb lo dels bojos al carrer a final de mes per temes pressupostaris m'he quedat de pedra....

    I amb això dels malalts mentals m'ha fet pensar en un amic, que ell sempre diu que al seu poble hi ha molts bojos, que coneix altres zones del Marroc que no n'hi ha tants i que creu que es reuneixen...potser no són tants, però de vegades crec que sovint no saben distingir entre indigents i malalts mentals....

    Quines ganes de conèixer el nord del Marroc :) no l'he trepitjat i aquest estiu em vaig quedar a mig camí de Chefchaouen....vaig agafar les setmanes post Ramadà, quan tots els marroquins decideixen fer les seves i viatjar és un autèntic suplici....

    Com veus, finalment rebo les teves entrades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que ací hi ha malalts mentals que a ca nostra no ho serien, perquè no estan atesos (o no es poden permetre pagar els medicaments). El blog intenta explicar-ho amb humor, però és un drama social.

      Si n'hi ha més en un lloc que un altre, no ho sé. Però cert que quan hi ha visites d'alsts càrrecs no se'n veu ni un.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.