2.10.13

Els sentits


És molt fatigant no deixar descansar els sentits. No són només les decoracions recarregades (s’ha d’omplir la vista), ni les olors intenses (s’ha d’omplir l’olfacte), sinó sobretot el soroll (s’ha d’omplir l’oïda).

El silenci és desconegut, no existeix a cap hora del dia ni de la nit. Com a mínim, és un valor a la baixa. Contínuament l’esborren les veus, els venedors, els bojos, els muetzins, els xiquets, els clàxons, les famílies, la música, els crits… De crits n’hi ha de tres classes: els dels bojos, els dels venedors i els dels que parlen pel mòbil. També hi ha bojos i venedors que parlen pel mòbil. De fet tothom parla pel mòbil a tota hora. Hi ha qui no té aigua corrent a casa, però és difícil trobar algú sense mòbil.

Tot és ple, sempre. D’aquesta manera no hi ha temps per pensar. Mirar, escoltar, resar, menjar, beure, esperar, netejar, olorar, resar, menjar, sentir, beure, veure, resar, menjar… Potser és per això que hi ha tants bojos a Tetuan.

—No, no és per això —ens aclareixen —. És que hi ha un sanatori i, clar, de tant en tant fugen.
Clar?
—Però ara s’ha acabat el pressupost i els amollaran a tots.
—Ah sí?
—No pateixes, que no són perillosos.

M’he quedat d’allò més tranquil·la. No hi ha res com una bona explicació.

2 comentaris:

  1. Buf, els pitjors crits són les converses per mòbil. No crec que hagis de patir pels bojos, normalment n'hi ha més a fora que a dins :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que el pitjor és el mòbil ho dius perquè no has sentit els bojos de Tetuan! :D
      No és per preocupar-se, però crida l'atenció de tothom que hi arriba.

      Gràcies per vindre!

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.