7.10.13

Españoles por el mundo (5)

Il·lustració del Gran Ibáñez

L'actitud:
"Yo no he aprendido dariya (1) porque, la verdad, no me ha hecho falta."

Que és, val a dir, una actitud molt abundant per ací. Està ple d'expatriats com qui va dir aquesta frase que porten més de deu anys al país. I encara, si van al forn, amb impaciència (que no falte) i un to més alt de l'habitual demanen: "U-NA-BA-RRA-DE-PAN" (2). I afegeixen: "És que este pobre chico no entiende". Tal qual.

En part, és cert: no cal. Perquè a Tetuan, com arreu del món, qui paga és qui decideix en quin idioma paga. En aquesta ciutat, a més, molta gent parla un espanyol molt millor que el meu. Intentar convèncer-los que vols practicar la seua llengua és difícil, i dóna peu a converses interessants.

En canvi, aquests espanyols neocolonials consideren normal que els marroquins facen l'esforç de parlar espanyol. És més: no consideren que siga cap esforç, perquè des del seu punt de vista parlar espanyol és... doncs això: natural. Com que no han dedicat ni cinc minuts a pensar en aquesta qüestió, no els ha passat mai pel cap que els forasters són ells.

Hem consagrat una enorme quantitat de vesprades dels darrers anys a aprendre llengües, i tots els dies que hem pogut a viatjar per practicar-los. Així que ho podem afirmar amb coneixement de causa: aprendre idiomes no és necessari. Simplement, et facilita la vida. I, si vols, te la fa més variada i més divertida. Compartim aquesta idea que resumeix perfectament per què val la pena perdre el temps d'aquesta manera:
"Més enllà dels arguments racionals més o menys utilitaris [...] l'aprenentatge de llengües és una garantia d'obertura de la ment, d'exercici de la flexibilitat, de voluntat de descentrament. Un exercici constant d'algunes de les condicions bàsiques per habitar aquest segle. Aprendre llengües (sempre alguna llengua i sempre més a fons la pròpia) és sobretot una actitud vital."
Però si ens permeten un petit consell, no tracten d'explicar-li-ho a segons qui: no els fa falta.


-----
(1) Mmm, sí: els espanyols no diuen dàrija, diuen dariya.
(2) Del pa ja parlarem un altre dia, però en general les barres només les compren els estrangers, a Tetuan. De fet, una barra es diu una espanyola.
(3) Enric Serra i Casals al bloc Aprendre llengüesApunt sencer ací,

6 comentaris:

  1. És que els espanyols diuen: "Nuestra lengua és la tercera más hablada del mundo" i així ja no cal que s'esforcin a aprendre ni RESPETAR la llengua dels altres (i menys encara si és el català :) ) Paciència...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que no és qüestió dels espanyols ni dels francesos... Hi ha gent oberta amb ganes d'aprendre i gent tancada... i avorrida! :P

      Elimina
  2. Considero que és bàsic i necessari aprendre la llengua del lloc on vius...com a mínim les coses bàsiques per comunicar-te...això també et permetrà conèixer més a fons als teus veïns....Jo no he viscut mai al Marroc però hi viatjo amb constància cada any i mica en mica vaig aprenent coses....això fa que segueixi les converses en àrab o en tamazight i que pugui comunicar-me amb qui faci falta....com per demanar el pa que tu poses d'exemple....
    És una llàstima perquè no se n'adonen de la riquesa cultural i espiritual que suposa conèixer llengua, tradició i cultures completament diferent a les nostres.,...a més, que diguem que hem heretat moltes coses d'ells i tenim molt més en comú del què ens pensem....

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sorprès una mica trobar-me gent així, perquè en principi pensem que qui viatja o se'n va a viure a un altre lloc té cert interès per aprendre, no?
      Clar que no pots aprendre la llengua de tots els llocs que visites però... què costa saber com es diu "gràcies"?
      En fi, per sort no tothom és igual :)

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.