13.10.13

Gurna

سوق الماشية
'fira de ramat', en àrab estàndard

La fira del ramat (غُورْنة, gurna, per aquestes contrades) comença uns deu dies abans de l'aïd, i és un mercat provisional que a Tetuan fa només sis o set anys que s'organitza amb tals dimensions. És enorme! (Parèntesi: organitzar és un eufemisme. Ací és viva la teoria que de les coses organitzades no es guanyen diners)

Fins aleshores simplement baixaven els ramaders de les muntanyes amb els vuit o deu corders que havien criat, els venien quatre o cinc setmanes abans de la festa i les famílies el guardaven aquest temps a casa, a un corral, a un garatge... Ara això s'ha tornat impossible. Primer perquè cada cop hi ha menys gent que fa corders; i en segon lloc perquè el preu de la palla i del gra és prohibitiu des que tots els llauradors es dediquen al kif, fins el punt que són els venedors d'aliment per als corders els que fan el seu agost.




La cosa s'ha sofisticat i ara els venedors pugen de molt lluny amb camions i amb molts caps de bestiar. Sembla que el mercat està dominat per grans tractants que controlen diversos pobles alhora: si en un moment donat el preu baixa a Tetuan carreguen el camió i s'allarguen a Oued Laou, o allà on calga. 

El preu també funciona segons la llei de la desorganització. Hi ha anys que tothom espera fins el darrer moment per comprar el corder, i llavors els preus baixen perquè els venedors temen que es quedaran massa animals per vendre. Però, per contra, també pot ser que durant les darreres hores pugen dràsticament i hi haja qui, per haver-se encantat, es quede sense. El dia abans de la festa al mercat es poden veure pares de família drets i fets plorant a llàgrima viva!

No només en venen al gurna: a gairebé cada cap de cantó pot trobar un corder i tot el que necessite per a la festa. Aquests dies dón una bogeria de consum, en aquest sentit comparables al Nadal europeu.


Ovelles morenetes com els venedors que pugen del Sud
(Dispensen la ignorància de servidora pel que fa a nomenclatura ovina)

Comprar el corder és un art. Si a Tetuan per saber comprar una caixa de mistos s'ha de fer un curs, per comprar un corder aquests dies s'ha de ser, com a mínim, catedràtic.

Abans d'anar-hi ha de saber quina classe de corder vol i quin preu està disposat a pagar; tot i que el preu, al final, no dependrà de vostè en absolut. I també ha de tindre en compte que les primeres hores del matí i de la vesprada són les millors, ja que a les darreres hores va la gent que ix de treballar d'oficines, escoles, bancs... Gent que té diners i pressa, i per tant compra car i rebenta el mercat. 

Ja al mercat ha de tindre clar on cal tocar el corder perquè els venedors pensen que n'entén. Ha de saber si té prou greix o si en té massa, llegir-ne l'ull i desxifrar-ne l'edat segons les dents. Ha de saber regatejar: no pot comprar el primer corder que ha vist com no pot pagar el primer preu que li han demanat. La paciència és la clau de l'èxit. Un cop donades les mans ja no podrà canviar d'idea.

Està cansat? Doncs sàpiga que al seu voltant hi havia molta gent esperant que tancara el tracte per oferir-li palla, carbó, estris, dur-lo a casa amb la seua hunda... I haurà de negociar amb tots!


هوندة (hunda, encara que ara siguen suzukis).
Al gurna en pot trobar centenars.

Els venedors són molt llestos i fan trampes com, per exemple, donar-los molta sal i aigua perquè augmenten de pes ràpidament. Tot i que no són els més bons, la gent sol preferir corders molt grans per poder presumir davant dels veïns. O, millor dit, perquè els fills puguen presumir davant dels fills dels veïns.

Però no només qui ven té dret a picardies. També qui compra té el dret d'anar-hi al mercat sis o set vegades abans d'endur-se la peça a casa, de preguntar els preus mil vegades, de regatejar, de fer-se el desmenjat, d'enviar la dona perquè els diga als venedors que és vídua i té tres fills al seu càrrec, d'ajuntar-se amb tres famílies més per traure millor preu...


El més tradicional és el corder, però hi ha qui compra cabres
(tenen menys greix).

Comprar el corder és un afer familiar i un esdeveniment social. Al mercat no hi han menys dones i xiquets que hòmens, tot i que dur els xiquets de vegades és arriscat perquè s'encaboten amb un corder en concret i el venedor se n'aprofita. Es curiós veure senyores de casa bona que baixen del 4 x 4 amb els tacons posats i s'apropen a tafanejar quan costa el corder de la veïna o quants en compra son cosí. 


Pot trobar-hi qualsevol raça, mida, preu...

El preu no baixa dels 110 o 120 euros, i pot arribar a més de 300. I a banda de l'animal hi ha els extres: la palla, el transport, el carbó, llogar el matador si cal... Les famílies que no s'ho poden permetre ho viuen com una desgràcia, els pares com un fracàs.


La raça de moda (Sardi)
Explicació: és el que mata el rei a la tele.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.