11.10.13

L'estiu s'acaba, s'acaba


En quasi totes les llengües la paraula sucre ve de l'arrel àrab سكر: sucre (català, francès), sugar (anglès), azúcar (espanyol), açúcar (portuguès), Zucker (alemany), azukrea (basc), suiker (neerlandès), šećer (croat), i un llarg etcètera. En dàrija sucre es diu com en àrab: سُكَّر (súkkar), però la paraula أسُكر (assúkar) designa un d'aquests melons grocs que encara es troben al soc.



Per sort, no ens n'hem de preocupar fins l'estiu que ve, perquè són els darrers i ja arriba la fruita de tardor com els gínjols, les mangranes, les taronges, les figues de pala...



Com vostè ja sospitava, ací no es diuen figues de moro, sinó هندي (hindi), de l'Índia. És curiós com les anuncien (volum brutal) en algunes paradetes: هندي و سكّين عندي ,هندي و سكّين عندي (hindi wsikkin endi): 'tinc figues i ganivets'; o siga: 'li les venc pelades' (subtil, aquesta llengua, eh?).


Taronges, canyella, mel i aigua de flor de taronger. Nyam!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.