20.11.13

Dàtils

[Cròniques d'una excursió al sud - 10]




Haver de fer tants quilòmetres per menjar dàtils collits directament per primera vegada en la vida (una quantitat indecent). I descobrir, de pas, que hi ha de tantes classes diferents...




6 comentaris:

  1. mmm que bons! I totes les varietats són igual de gustoses?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs n'hi ha moltes classes. De vegades el color més rogenc no es correspon amb major dolçor.

      Elimina
  2. Tant com m'agraden i mai no n'he menjat de la palmera directament... Deuen estar boníssims...

    ResponElimina
  3. M'encanta la primera foto!!!!
    I que bons són els dàtils, nyaaam
    A les acaballes de l'estiu vaig participar la collita al palmeral de Hassi Lbid i n'hi havia de mil colors.... la varietat però que vaig trobar més dolça era la groc-marró...quines empatxaaades vaig agafar...boniiiiisssims ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dàtils són una droga ;)

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.