8.11.13

El món que es fa i es desfà: desert

[Cròniques d'una excursió al sud - 4]


Passat Ifrane, i seguint cap avall en direcció a Er-Rachidia, el paisatge canvia molt. Es comencen a veure pedres, cada cop més, cada cop més toves i erosionades. Cada muntanya és diferent de l'anterior.


Muntanyes que van aparèixer un dia i que, poc a poc, es volen convertir en pols. De fet, el primer que s'aprèn en anar al desert és que, el que menys hi ha, és arena. Hi abunden, en canvi, les hamades (حمادة): altiplans desèrtics recoberts de pedregars batuts pel vent.



Passant per ací sembla que fins i tot es pot comprendre com el món es fa i es desfà sense que hi tinguem res a veure (hi ha algú a qui el desert no faça filosofar?). Per això mateix també es comença a comprendre una mica la manera d'actuar dels locals que, la major part del temps, s'asseuen a esperar que passe alguna cosa.




Embassament a Er-Rachidia





Acàcies. Tan escasses!

6 comentaris:

  1. No seria precisament el meu tipus de paisatge preferit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc el nostre. Però té el seu encant.

      Elimina
  2. Com reconec aquests paisatges!! Heu passat pel "llegendari" túnel del legionari... i un cop el passes dius... ah, era això?? Jeje

    Direcció Merzouga, aleshores? Ui, aquí vindran entrades al blog ben suculentes... Espero impacient!

    ResponElimina
  3. No! Ni n'he sentit a parlar. Què és això del túnel del legionari?!?

    ResponElimina
  4. Bertika té raó. El pont està a les Gorges del Ziz abans de l'embassament d'Errachidia va ser construït per una companyia de sapadors i membres de la legió estrangera (1er Bataillon du 3ème Régiment Étranger d'Infanterie) durant 40 dies (març-abril 1928) com testimonia una inscripció.

    ResponElimina
  5. Doncs sembla que sí que hi vam passar... :O

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.