26.2.13

Blanc i negre

A Tetuan només hi ha sis o set models de postals. Hi ha una botiga* que ven postals decents i relativament noves d'aquelles que no fa vergonya enviar als amics, tot i que no siguen vistes de la ciutat. Per exemple: 


Les postals tenen un preu diferent segons el dependent (això és habitual ací). Però, a més, les de color són un dírham més cares que les de blanc i negre (això ja no és tan habitual, ni ací ni allà, no?). 

I el millor és que quan vaig comprar aquesta que algú de vostès haurà rebut, la dependenta va haver de preguntar-li a l'amo si era una foto en color o en blanc i negre (?!).

*És una botiga de fotos.

25.2.13

Bocadios

Especial per a bocadios

NB Dispensen-nos la fixació amb la cansaladeria, però és un món fascinant desconegut fins ara.

20.2.13

False friends

Estudiar dàrija (الدارجة) després d'haver estudiat àrab és, sobretot, estrany. De vegades sembla que consisteix en agafar l'àrab, llevar-li el 80% de les vocals (سكون سكون سكون), oblidar-ne algunes regles feixugues (el dual, els plurals femenins, alguns sons...), afegir-li unes quantes paraules en espanyol i en francès i... voilà! (Parèntesi: sí, sóc plenament conscient que per aquest paràgraf em podrien tirar de qualsevol facultat de filologia, escola d'idiomes, acadèmia de la llengua o similar).

Quaderns de classe
(Mmm, sí: vaig comprar material escolar...)


Probablement les dificultats més grans vénen del fet que és una llengua oral i per tant, no hi ha cap manera normalitzada d'escriure-ho (tot al contrari que l'àrab, on l'escriptura és tan important). Això fa que la pronunciació, tan complicada per als no marroquins, siga la base de l'aprenentatge, i també que hi haja moltes diferències segons les zones. 

Però el lèxic tampoc no és tan fàcil. A cada pas trobes amics falsos, paraules que no són el que semblen, o que, directament, semblen pensades per embolicar-te. Per exemple:
  • Paraules que et pensaves que sabies. Com habibi (حبيبي), que tothom coneix per les cançons, ja que no hi ha cançó (d'amor) on no isca amb el significat d''amor meu, estimat...'. Doncs en dàrija vol dir també 'el meu oncle per part de mare'.
  • Paraules que sembla que es poden dir en espanyol. Com libro (ليبرو), però que no vol dir 'llibre', sinó 'llibret de paper de fumar'; i blanco (بلانكو) no vol dir 'blanc' sinó, entre altres coses, Tipp-Ex.
  • Paraules que sembla que es poden dir en català. Per exemple, khurxif (خرشيف) no vol dir 'carxofa', sinó 'cardet', perquè 'carxofa' es diu quq (قوق). En canvi barquq no vol dir el primer que ens ve al cap, 'albercoc', sinó 'pruna'; 'albercoc' es diu nix (نيش).
  • Paraules que no saps si dius en català o en castellàCama (كامة) vol dir 'llit', perquè 'cama' es diu rjl (رجل). Tabla (طبلة) vol dir 'taula' i misa (ميسا) vol dir 'tauleta'. Quadrada, però: si la tauleta és redona es diu taifur (طيفور), i si és una tauleta de nit es diu mig en francès: coquit (كوكيطة). 
  • Paraules (bàsiques!) que es poden dir de moltes maneres. Per dir 'forqueta' podem utilitzar el mot espanyol tenedor (tinidor, تِنِدور), o bé el francès fourchette (furxit, فُرشيت) o bé l'àrab (msk, مْسك).

Etcètera.
I ara que no s'espante ningú.

18.2.13

Recomanació


Els cavalls de Déu (يا خيل اللة), pel·lícula marroquina capaç d'enganxar fins i tot en versió original sense subtitular.


Està basada en la novel·la de Mahi Binebine, Les étoiles de Sidi Moumen (2010). En anglès el títol és el mateix que el de la pel·lícula: Horses of God.

17.2.13

La Grand Thé


És cert el que ens han dit, que pel sud aquest enormes gots de te no existeixen?

12.2.13

11.2.13

Portes de Tetuan | Bab Saida

Bab Saida (باب الصعيدة) està situada a l'oest del recinte murat i es va construir durant la segona meitat del XVII. Prop de la porta hi ha el mausoleu de Sidi Saïd (سيدي الصعيدي), provinent de l'Alt Egipte (صعيد مصر) i sembla que el nom de la porta deriva d'aquest.

Durant l'ocupació espanyola de 1860 es coneixia com la puerta de San Fernando.

Tal com s'entra i tal com s'ix per Bab Saida

Més portes de Tetuan:

8.2.13

Flan Japan


Sempre havíem pensat que el flam era una cosa més chino  mandarín. Vostès no?

6.2.13

Un tresillo bé mereix un apunt (o dos)

(Dies 0 a 19)


Dia 20

-Passem per la botiga?

-Només fa vint dies...

Dia 24

Ens arrisquem i Mustafa, més content que un gat amb dos rates, ens diu que el sofà arribarà demà de matí. Li dic que passaré a pagar la resta i vol saber a quina hora exactament (?!).

Dia 25

A l'hora H vaig a la botiga. La butaca està davant la porta, enmig de la vorera (per sort, embolicada). Em feliciten i em fan seure, com sempre, en el mateix model de sofà que hem comprat. Em pregunten pel senyor de la casa, Està treballantAlhamdullilah (='lloat siga Déu'; i sí, tal com està la cosa...). M'ofereixen un suc, un te, un cafè... Finalment parlo amb Mustafa, que em felicita i m'ofereix un suc, un te, un cafè... Li pago la resta i em fan la factura amb una màquina d'escriure (elèctrica, però). Posen el segell de pagat en àrab i en francès (un detall, mira). Li dono la mà al mon mundial. Duran el sofà d'ací a un moment.

D'ací a un moment (qui diu un moment en diu dos) arriba el camionet amb tres empleats, i arriba la butaca, a peu, amb dos operaris més. Cinc. Amb tanta gent, desembalar un sofà és una festa. El confeti el posen ells.

Habemvs tresillo, alhamdullillah!

5.2.13

Un tresillo bé mereix un apunt

Dies (mesos) previs

Visita a més de deu botigues de mobles de Tetuan. No pot haver-ne moltes més. I no és que siguem perepunyetes, és que los opcions són MOLT limitades.

Dia 0

Tornant de comprar verdura l'hem vist, hem preguntat el preu i ens hem decidit: tresillo (3+2+1) d'escai. Relativament barat, moderadament còmode i perdudament setanter: un sofà estil tia.

[Vacances: operació sofà ajornada unes setmanes].

Dia 1

Anem a la botiga il·lusionats i ens costa una mica convèncer-los que efectivament volem el sofà i deixarem allò que abans ens deien "senyal i paga": tot en un dia i tot en àrab, massa per a la carabassa. Estem segurs?

L'empleat ens ha dit que tardarà 20 dies. L'encarregat li ho confirma: seran 20 dies. L'home que reparteix ens duu una cadira (molt vella, per ser una botiga de mobles, no?) mentre esperem que l'encarregat acabe amb un altre client. Llavors li pregunta a l'empleat què volem i després ens ho pregunta a nosaltres una altra vegada: "Aquell joc que hi ha allà però en tal color, quant tardarà?", "20 dies". Waha. Entre tres persones ens fan un rebut (però el nom l'escric jo). No hi consten el model ni el color (per què no ens estranya?). Entreguem els diners i donem la mà a l'empleat, a un altre empleat, a l'encarregat, al senyor que reparteix els mobles i a un que passava per allà. Dubtem si estem comprant un moble o de casament.

Abans d'eixir de la botiga se m'ocorre preguntar-li a Mustafa (l'encarregat): "Aixi, tornem en 20 dies, no?". Mustafa: "20, 25...". Ens agafa un atac de riure.

Dia 3

Passem per casualitat per davant la botiga i l'home que reparteix (que, per cert, té mil anys i sembla l'únic que treballa) ens fa aturar i crida l'encarregat Mustafa, molt content. La cara de l'encarregat també s'il·lumina en veure'ns. Caram, val que som clients, però no n'hi ha per tant, no? Llavors ens torna a traure la carta de colors perquè no tenia clar de quin color l'havíem demanat (Ah, Mustafa, per què no t'ho vas apuntar?). Ara sí, tot clar. I el model? Tot clar.

I si no hauríem passat per la botiga què? M'imagino un fabulós tresillo de color fúcsia, o malva, o butà... I quin model hauran demanat?

(Continua ací)

4.2.13

"CRA" de la Vall del Vent


Aquest edifici és una de les aules de l'escola agrupada (مجموع مدارس, literalment 'conjunt d'escoles') de la Vall del Vent (فج الريح), a 50 km de Tetuan (prop de Bghaghza).

1.2.13

Almàssera

Curiós de veure una almàssera (المَعْصِر) a l'aire lliure. Queda clar el perquè del grau d'acidesa de l'oli d'oliva marroquí.