31.3.13

Zéro - زيرو



Zéro (زيرو), del director Nour-Eddine Lakhmari (potser algú haja vist Casanegra) ha estat el gran èxit del Festival de Cinema (premi del públic, premi especial del jurat i premi al millor actor: Younes Bouab). 

És una pel·lícula, més que de lladres i serenos, de policies i corruptes. De prostitutes, peixos grossos i fins i tot un tatuador. Potser l'argument podria transcórrer en qualsevol gran ciutat del món, però els tocs d'humor, com l'escena que a fet furor per la xarxa i fins i tot a la prensa seria (per exemple)... només poden ser marroquins!

نعمل بو لعالم

NB L'escena en qüestió no la pengem perquè potser els espatllaria la pel·lícula.

29.3.13

Americanos por el mundo (1)

A la classe de dàrija, es tracta de fer un diàleg. Hi ha només una alumna, dels Estats Units, que fa de pacient, i la mestra fa de metge. Quan la doctora improvisada ja li ha preguntat què té (febre, marejos, tos...), des de quan (fa una setmana), si té molt d'estrès a la faena (no)... la professora-metgessa aventura un diagnòstic:

-Això ha estat l'aire.

L'aire (لهُوَ, lhwa) és la causa del 50% de les malalties, si no més, segons els marroquins. De fet, no es diu "m'he refredat" sinó "m'ha pegat el fred" (ضربني البرد) o, literalment,  "m'ha pegat l'aire" (ضربني الهُو). Però per a l'alumna nord-americana no hi ha metàfores ni saviesa popular que valguen. Obri uns ulls com a plats i replica, molt seriosa i didàctica:

-No, no, no: la causa dels refredats són els microbis, no l'aire.

27.3.13

Caftans i gel·labes

D'una banda la moda

Dissabte vam assistir a una activitat curiosa: una desfilada de caftans, gel·labes i, en general roba tradicional marroquí. Era una cosa amateur, organitzada per tal de recaptar diners per al viatge de final de curs dels alumnes d'un institut. Però no per això va ser menys interessant (es presentaven les novetats de primavera d'una modista ben coneguda de la ciutat!).

Els models que desfilaven estaven tan nerviosos com requeria l'ocasió, i nosaltres vam aprendre una mica sobre roba tradicional. I per descomptat, com en qualsevol festa, no van faltar ni la música ni el te ni els dolços (fets per les mares).

De l'altra el públic

23.3.13

Festival de Cinema


Avui comença el 19è Festival de Cinema Mediterrani de Tetuan. El programa complet encara no està penjat (l'any passat va arribar un parell de dies després de la inauguració, per cert), però segons la pagina web hi haurà més de 90 pel·lícules de 16 països, no tots mediterranis, i s'esperen més de 50.000 espectadors. No sé si n'hi haurà tants, potser sí. L'any passat vaig ser-hi per casualitat, i vaig comprovar que sí que dóna un cert ambient cultural a la ciutat. 

Una altra qüestió que em va sobtar és que era impossible saber per endavant la llengua de cada projecció. En fi, el que realment em va sobtar és que a tothom li donava igual. Així que durant la setmana del festival vaig veure, si no ho recordo malament: una pel·lícula espanyola en espanyol subtitulada en francès; tres en àrab (libanesa, síria i egípcia): una d'elles subtitulada en francès, una altra en anglès i una sense subtitular; i una en francès subtitulada en àrab. Però em consta que almenys una pel·lícula la van passar subtitulada en alemany (?!).

Actualització 25/03/2013: Per parlar, enguany al programa indica si les pel·lícules (algunes) són subtitulades. Encara no n'he vista cap... ho compliran?

21.3.13

Pizza Marroc


Aquest home si no li fem una foto es mor. Ara haurem de tornar a dir-li que fins i tot l'hem publicada...

19.3.13

Coses que fan feliç al final d'un pot de pintura

1. Una brotxa

2. 5 punts (bescanviables per 5 dírhams):


3. Acabar-lo i deixar de pintar parets (almenys per una temporada).

17.3.13

Sistemes monetaris (3)

Mig dírham
El sistema monetari marroquí, tot i que hi ha en circulació monedes i bitllets de diferents èpoques, no sembla a priori més complicat que un altre. La dificultat (o l'errada) per als estrangers és que solen simplificar-lo en l'equació 10 dírhams = 1 euro. El canvi varia una mica, però en general no és exacta.

Ara, igual com a ca nostra hi ha qui compta amb pessetes, i fins i tot en duros, al Marroc també coexisteixen sistemes paral·lels que, al principi, et poden complicar la vida.

Els preus del mercat (fruita, verdura, peix...) sovint no es canten en dírhams, sinó en francs. Llavors preguntes: "Quant val un quilo de llimes?" i et responen "Deu mil". O siga, 10.000 francs, que vol dir 10 dírhams, que vol dir gairebé un euro. La conversió sembla fàcil, però després demanes: "Quant val un kilo de pomes?", i la resposta ja no és "Deu mil", sinó "Deu". Dírhams. Per què? Ah, si ho sabés...! No hi ha regles fixes. L'altre dia un parell de pots de pintura, per exemple, ens van costar 19.000 francs.

I a banda, hi ha el real. Un dírham són dos reals. No s'usa molt, però hi ha coses que sempre es venen en reals: el julivert i el coriandre, l'encisam, els mandils... De fet, sembla que els reals són femenins: els hòmens rarament donen un preu en reals, només les dones que tenen més de certa edat.

I per acabar-ho d'adobar, en altres ciutats del Marroc els reals tenen un altre valor i uns altres usos.

(1, 2)

15.3.13

Tulipes al balcó


Perquè una casa sense més verd que l'encisam de la nevera no és una casa...

14.3.13

Reflexió

L'altre dia, en el torn de paraula d'aquesta conferència sobre la participació de les dones en les primaveres àrabs, la qüestió va derivar en aquest costum tan arrelat d'emprendre totes les dones que passen i tirar-los floretes. La conferenciant sostenia que no hi ha res innocent en això, sinó que és una forma més de violència contra les dones. Però qui va reblar el clau va ser la jove de 16 o 17 anys que va fer la darrera pregunta. Més o menys: 

-I vostè creu que podrem avançar si les mares marroquines continuen ensenyant les filles a evitar ser molestades pels hòmens, en lloc d'ensenyar els fills a no molestar les dones?

12.3.13

Sistema monetari (2): 25 dírhams


El mes de desembre de 2012 el Banc de Marroc va traure un bitllet de 25 dírhams per commemorar el 57è (?!) aniversari de la independència. L'emissió coincideix amb el 25è aniversari de la seca (دار السكة), una xifra una mica més redona.

Segons el comunicat oficial s'han fabricat 4.200.000 bitllets de 25 dírhams, dels quals només n'he vist un (i pensava que era fals!).

(1, 3)

11.3.13

Sistema monetari (1)


La moneda de Marroc és el dírham (درهم); l'abreviació és MAD o Dh. El Banc del Marroc (بنك المغرب) emet bitllets de 2050100 i 200. Hi ha també bitllets de 10 dírhams, però no s'hi veuen sovint (de fet, crec que n'hem vist un). Els bitllets, comparats amb els euros, són molt fràgils. S'ha d'anar amb compte per no carregar-se'ls!

Hi circulen monedes d'1, 5, 10 i 20 cèntims i de ½, 1, 2, 5 i 10 dírhams. Almenys en teoria, perquè les d'1 cèntim i les de 5 no s'hi veuen MAI. Fins i tot les de 10 i 20, com no siga per comprar el pa o els segells, són difícils d'utilitzar.

(2, 3)

6.3.13

Portes de Tetuan | Bab Jiaf

Bab Jiaf (باب الجياف) està al nord del recinte la ciutat vella. Es va construir en la segona meitat del segle XVII. Aquesta porta donava al cementiri jueu de la ciutat i s'obria només per deixar passar les comitives fúnebres jueves; de fet el nom vol dir, més o menys, 'porta dels cadàvers'. Antigament la gent de Tetuan tenia la creença que els cadàvers d'aquesta comunitat pudien (يُجَيّف, iujifu).

Abans duia el nom de Bab Sefli (باب السفلي). Durant l'ocupació espanyola del XIX li van donar el nom de puerta de Alfonso, en honor del rei Alfons VIII de Castella, el Bueno, líder de la coalició que va vèncer als almohades a la batalla de las Navas de Tolosa. 

Tal com un ix i tal com entra per Bab Jiaf

Al costat es troba aquesta torre de vigilància (برج الحراسة), la més menuda de la medina:




Més portes de Tetuan: