29.4.13

"La vieille dame du riad"

"— Et si on s'achetait un riad?"
'— I si ens comprem un riad?'




Aquesta és la primera frase de la novel·la de Fouad Laroui: una parella francesa decideix que ha de fer un canvi de vida que passa per, per què no?, comprar un riad a Marràqueix i establir-hi un hotelet. Per descomptat, les coses no sorgeixen com s'esperaven.

Els francesos del llibre, tot s'ha de dir, són una mica... ignorants? Si més no, la idea que tenen del Marroc està farcida de tòpics. Si hagués llegit aquesta novel·la abans de vindre a viure al Marroc hauria pensat que aquests personatges eren només una caricatura, una exageració per fer (som)riure al lector. Després d'haver sentit coincidit amb uns quants estrangers que viuen per ací... diria que es queda curt!

No crec que aquesta siga una novel·la imprescindible, però sí que pot fer passar una bona estona. I val la pena llegir-la només per l'escena de la comissaria de policia: impagable!

26.4.13

Cafés Carrión


Cafés Carrión és el primer torrador de cafè que va obrir al Marroc. Concretament a Tetuan, l'any 1924, de la mà de Manuel Carrión López, que l'ABC de fa vuitanta anys situava, allà vas cabàs, "Entre los beneméritos españoles que después de luchar en Marruecos defendiendo el pabellón español supieron cumplir con su deber abriendo para la Patria nuevos cauces en la paz".

El pròcer Carrión va fer diners amb una botiga d'ultramarins que proveïa, entre d'altres, l'exèrcit patri. Més tard va entrar en el negoci del cafè. Durant alguns anys el va comercialitzar com cafè Las Campanas. Nom curiós (potser per la sarsuela Las campanas de Carrión?). Avui dia té botigues a tot Marroc, però en aquesta ciutat és una institució. L'anagrama de Carrión està per tot arreu.

Les botigues de Carrión són del més modern que es pot trobar a Tetuan. De fet, contrasten tant amb la majoria d'establiments que quan hi entres penses que no pot ser.

Botiga del carrer Iacob Mansour
(fotos de la web)
No es perda la cançoneta que es pot escoltar en la presentació de la web. Si no és de 1924 ho podria ser ben bé, i ens recorda que abans de la guerra a Tetuan hi havia molt més d'ambient...
Mi café, mi café, olé olé olé / Nena, échame café / que vengo borracho / y al amanecer / Mi café, mi café... 

Autobús de transport del personal de l'empresa

22.4.13

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (5)


Ikh
'xiulet gutural que fa que un camell s'agenolli'


*I més concretament, el Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

19.4.13

Cinema Avenida


El cinema Avenida, al centre de Tetuan, és una preciositat que impacta tothom la primera vegada que hi entra. Es va fundar el 1945 i es va renovar el 1996. És un luxe tindre dos cinemes antics (l'Avenida i l'Español) tant a mà; hi ha tres sessions al dia, tots els dies. I hi ha acomodadors.


Normalment no hi ha tanta gent: aquestes fotos són d'una sessió del festival. Passaven una pel·lícula marroquina, d'ací l'afluència de públic.

Ara, l'experiència del cinema i del teatre a Tetuan (al Marroc?) no té res a veure amb l'europea. I encara, al festival, potser hi ha un altre tipus de públic, més intel·lectual: estudiants universitaris, professors, europeus...


Però l'habitual és que en apagar els llums la gent no deixe de xarrar, pel mòbil o en directe. De fet, en pocs moments es deixa de xarrar. I si la pel·lícula agrada molt, o no agrada gens, es crida, es riu, s'insulta fins i tot. Quan surt un actor conegut la gent aplaudeix, i cada vegada que alguna actriu ensenya mig centímetre de pell, xiula. Si són molts centímetres les joves han d'abandonar la sala i els seus habibis, a contracor, les han de seguir. Si hi ha qualsevol referència a un equip de futbol, se'n canta l'himne: sense complexos. A la pel·lícula de l'altre dia es va entonar l'himne del Marroc i el de la Marxa Verda. 

Una de les primeres vegades que vaig anar al cinema va entrar fins i tot la policia, però ni així van callar. Val a dir que gairebé tots eren xics adolescents, divendres la nit... i no era aquest cinema. A l'Avenida, no sé per què, la gent és més respectuosa. Però això no lleva que, si s'avorreixen, isquen a fumar, o facen fotos amb flaix, o beguen refrescos, o mengen dolços... (bé, això darrer també a ca nostra, no?).

Fàcilment et pots perdre la meitat de la pel·lícula, i entenc que molta gent no ho suporta i no va al cinema, o va a les sessions manys populars. Però, per exemple en aquestes sessions de festival on sovint hi ha el director o els actors... els queda ben clar que al públic se l'han de guanyar. Perquè tampoc no s'estan, quan s'acaba, d'anar i dir-li que era un pot.

16.4.13

Permísos d'obres


Permís d'obres (رخصة الإصلاح) d'una joieria
al carrer de Mohamed Torres

Permís núm... (..رخصة رقم)
Al carrer Mauritània

12.4.13

Campanya contra la corrupció

Cartell al carrer Khaled Ibn Walid:
الجماعة الحضرية لتطوان تنخرط في الحملة الوطنية محاربة الرشوة
'La comunitat urbana de Tetuan es compromet
amb la campanya nacional de lluita contra la corrupció'

El ministre del ram va declarar el 10 de desembre a Rabat, durant la presentació d'una campanya de sensibilització ciutadana contra la corrupció, que aquesta és "un fenomen cultural contra el qual cal lluitar". Consisteix en una sèrie d'anuncis a la televisió i a la premsa, cartells, adhesius, etc. que, segons espera el ministre, "incitaran els ciutadans a reclamar els seus drets sense l'obligació de donar suborns".

L'anunci de la campanya es va fer dies després que l'ONG Transparency Maroc acusara el govern de no haver fet res en la lluita contra la corrupció. Els índexs de l'organització Transparency International situen Marroc en el lloc 88è (de 180) pel que fa a la corrupció. L'informe de Transparency Maroc, però, considera que calen mesures més contundents i que la campanya és, literalment, "un insult a la intel·ligència dels marroquins". 

A Tetuan tot això, la campanya i el debat, van arribar la setmana passada.

Cartell al carrer Mohammed V:
الرسوة تقشي على الإقتصاد
'La corrupció mata l'economia'

10.4.13

Barques de la llum


Fent el gel abans d'eixir

Fins a 20 hòmens en una barca!
Al preu que van les sardines, no poden traure molt.

Veure'ls partir a les cinc

7.4.13

Turistes americans

"They spent their first days in Morocco failing to buy hash. Their guidebook listed the location of a bar in Tétouan where hash could be easily scored but included a warning,  at the bottom of the same page, comparing Moroccan prisons to the Turkish jail in Midnight Express. Finally, in the small village of Chaouen, they came into their hotel to find two Danes sitting in the lobby, with a softball-size chunk of hash on the table in front of them. Mitchell and Larry spent the next days gloriously stoned. They wandered the narrow beehive streets, listening to the muezzins’ emotional cries, and drank green glasses of mint tea in the town square. Chaouen was painted light blue to blend in with the sky. Even the flies couldn't find it.

It was in Morocco that they realized their backpacks were a mistake. (…) Backpacks were unwieldy. They marked you as a tourist. Even if you weren't an overweight waddling American, with a backpack on you were."

Jeffrey Eugenides, The Marriage Plot

5.4.13

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (4)

hàziq
'que té mal de peus per causa d'un calçat estret'


*I entre ells el Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

3.4.13

Crida a l'oració

Mesquita Al-Àndalus, al Mellah (Tetuan)


La crida a l'oració (أَذَان) és el primer que se sent a Tetuan. El primer dia el muetzí et fa botar del llit de matinada, sobretot si l'habitació dóna a una mesquita. Però a partir del tercer dia ja no et despertes (en fi, hi ha qui no s'hi acostuma). És bonic si està a la medina i sent tots els muetzins alhora, i sense soroll de trànsit. Sembla que les veus (en general, gravades) omplin l'aire. El que diu és el següent:


  الله أكبر 
أشهد ان لا إله إلا الله
أشهد أن محمداً رسول الله
حيّ على الصّلاة
حيّ على الفلاح
*الصلاة خير من النوم
الله أكبر
لا إله إلا الله

Traduït:

'Déu és el més gran.
Dono testimoni que no hi cap déu tret de Déu.
Dono testimoni que Muhàmmad és el missatger de Déu.
Veniu a la pregària.
Veniu a la salvació.
L'oració és millor que la son*
Déu és el més gran.
No hi cap déu tret de Déu.'


*Només a l'oració de l'alba.

En la crida es repeteix cada frase dues vegades (en això pot haver-hi lleugeres variacions, segons els llocs). Després hi ha una segona crida (إقامة), per indicar que ja ha començat. Es recita el mateix que abans, però s'hi afegeix una fraseقد قامة الصلوات ('les oracions han començat').