31.5.13

Sempre és Nadal

Divendres de nit, il·luminació acabada d'estrenar

Costa d'entendre que Nadal puga ser en qualsevol època de l'any. Aquests dies, entre la fresca de nit i les llums que van aparèixer a la Plaça Primo en un no res, de veres que ho semblava.

Vostè sap per què les van posar? Doncs nosaltres tampoc. Ni ells. Perquè la resposta més coherent (?) va ser: "Sempre es decora la ciutat en aquesta època de l'any". Ah. En previsió de visitants il·lustres, potser?

El cas és que, ai las!, no van agradar. El Facebook (que és on es protesta per aquestes andoles) n'anava ple: que si massa exagerades, que si de mal gust... Cap problema: al cap de menys d'una setmana, tal com les van posar, en van llevar més de la meitat. A veure què passa.

Operaris desmuntant les llums dimarts a migdia

30.5.13

CTM

[Weekend a Nador - 0]


La Compagnie de Transport du Maroc o CTM (ستيام), antiga companyia nacional, existeix des de 1919 i és, pel que sabem, la millor companyia d'autobusos del Marroc. Els autobusos són exactament com a ca nostra, i fins i tot es poden comprar els bitllets per Internet. (Parèntesi: qui haja intentat comprar in situ un bitllet, per exemple, Tànger-Tetuan entendrà el fins i tot).

I, a més, són l'única opció decent per viatjar de Tetuan a Nador. El viatge és molt barat i relativament còmode; la gent majoritàriament dorm (excepte quan l'autobús s'atura a mitjanit i baixen a fer-se uns penxitos*, per què no?); la duració del trajecte és raonable.

És a dir, la duració prevista (gairebé tota la nit) és raonable. La duració del nostre viatge de tornada va ser surrealista: va arribar dues hores ABANS (?!). Entre el cansament, que eren gairebé les quatre del matí (havia d'arribar a Tetuan a les sis) i que no dúiem les ulleres pensàvem que havíem entrat en un túnel del temps.

Això passa a algun altre lloc del món mundial?

*En català correcte (?), broquetes morunes

28.5.13

Portes de Tetuan | Bab Ruah

Bab Ruah (باب الرواح) o 'porta del vent' normalment no forma part de la llista de les set portes oficials de la medina de Tetuan, tot i que probablement és de les més utilitzades. És molt més nova que la resta, adossada al que en temps va ser l'Alta Comisaría, després el Consulado General de España i ara forma part del complex del Palau Reial.

Tal com un entra a la medina
El nom de la porta és absolutament encertat: tal com s'ix de la medina, siga hivern o estiu, el vent s'hi fa notar. La segona foto, gairebé sense gent, no és habitual: està presa un dia de molta pluja!

Tal com un ix
Més portes de Tetuan:

26.5.13

Fritura a Azla


A Tetuan (i voltants) fritura no vol dir 'peix fregit' sinó 'peix variat'. Així que no se sorprenga quan demane una fritura i li pregunten:
Fritura frito o planxa?



En aquest restaurant d'Azla, com en molts altres, el peix es tria a la nevera i es ven al pes (hi ha un preu per al peix i un altre per al marisc; resulta molt econòmic). Si va prompte i no hi ha moltes taules plenes  tindrà l'avantatge de poder triar quasi qualsevol peix, de tiret, fresc. Però tindrà el desavantatge que els gats seran molt molt insistents...



Una opció després de dinar, ara que encara no fa tanta calor, és caminar una mica per la platja...


I prendre un te en aquest chiringuito... peculiar. Tot plegat, no res de l'altre món. Però a poc que li pose una mica de ganes es pensarà vostè que està al paradís...

24.5.13

Qaxqxa




Qaxqxa (قشْقْشة) és una de les paraules en dàrija més impronunciables i imprescindibles (perquè se'n menja a TOTA hora). Fa referència a tot açò: 
  • ݒيݒة كهلة (pipa kahla) que vol dir ‘pipa negra’. Diu que van ser els soldats espanyols que en van importar el costum. I ja ho crec que ha arrelat!
  • ݒيݒة د القرع (pipa dlqra) que vol dir ‘pipa de carabassa’.
  • نوازط (nuasit) que vol dir ‘avellana'.
  • أكاجو (acajú) que vol dir ‘anacard’.
  • ݒيسطاج (pistax) que vol dir ‘festuc'. És curiós com en català, a més de pistatxo usem la paraula festuc (de l'àrab: فستق) i en ací no s'usa (tot i que es coneix, clar).
  • اللوز (lauz) que vol dir ‘ametla’.
  • ݣرݣاع (guerga) que vol dir ‘nou’.
  • كاوكاو (kaukau) que vol dir ‘cacau’.
  • حمص (hums) que vol dir ‘cigrons’.
En qualsevol llista de paraules en dàrija, de qualsevol tema, n'hi ha que es prenen de l'espanyol (pipa), d'altres del francès (noisette, acajou...), d'altres de l'àrab (hummus...)... 

22.5.13

De Rincón a Martil (2): flora dunar

(1)

Des de Cabo Negro en direcció a Martil, per la platja, l'aigua de la mar està cada vegada més bruta (pel riu?). A tocar del riu i d'un fabulós camp de golf, hi ha una zona dunar que, si es visita en el moment adequat, és espectacular. (Parèntesi: nosaltres fa deu dies la vam recórrer de punta a punta per un error de càlcul.)


El groc i el blau es reparteixen a part iguals un terreny que sembla canviar a cada passa.




Per desgràcia, no hi falten dues de les espècies més invasores i, sembla, difícils d'eradicar: el curatall (Carpobrutus edulis) i els plàstics (PVC Vulgaris, PET Brutus et al.).

21.5.13

De Rincón a Martil a peu (1)

Si van de Rincón (المضيق) a Martil (مرتيل), procuren triar un dia que estiga mig núvol (tot i que les fotos se'n ressentiran: no es pot tindre tot!).

Es pot començar del port de Rincón. Aquesta és la vista que ofereix el poble, amb una mica de calitja:


Hi ha gent que diu que ha anat quatre dies per alguns llocs del Marroc i no ha vist ningú. Sincerament: qui s'ho creu? Ha de ser una llegenda, perquè sempre hi ha gent arreu: als camins, a la mitjana de les autopistes, darrere de cada pedra de la muntanya... Ací no hi havia gent passejant, que és molt cansat i improductiu, sinó hòmens pescant i d'altres que ja havien pescat i estan fent-se la torrada. Tot just el que un espera, ja que al principi de la sendera hi ha un cartell de Prohibit pescar.


La flora, després de tanta aigua com ha caigut aquest hivern i primavera, espectacular.


I la fauna! També havien passat els senglars (introduïts per caçar-los), però no en vam topar cap.


La torre de comunicacions i vigilància i, més al sud, el far de Cabo Negro entre la boira (llàstima):



Tot seguit, habitatges (alguns reials) hipervigilats i urbanitzacions amb noms tan evocadors i falsos com Villes isolées (='aïllades'). És una zona en plena operació biquini (arreglar jardins, empedrar camins que s'ha endut la pluja...), perquè prompte arribaran els amos. Hi ha un parell de platges de pedres on només es banyen quatre adolescents agosarats (i servidors), i finalment s'arriba a la platja de Cabo Negro (الرأس الأسواد o, més normalment كابو نيݣرو). No li falta de res: ni urbanitzacions depredadores, ni zona Club Med, ni camells (!) per passejar els turistes... 

19.5.13

Vida de gat(a)

Muezza del segle xxi a la medina de Tànger 

Jo també havia sentit que molts musulmans creuen que els àngels no entren dins les cases on hi ha gossos (o imatges). Sembla que l'origen està en un hadit. De fet, de gossos no se'n veuen molts per ací (ni d'àngels tampoc, tot s'ha de dir). Però de gats n'hi ha per tot, sobretot pels voltants dels restaurants, i viuen millor que vostè i que jo.

Hi ha una tradició les fonts de la qual no són clares que diu que el profeta tenia una gata preferida, de nom Muezza (معزة). Fins i tot se sap que era blanca i tenia un ull blau i l'altre verd (?). Hi ha diferents versions de la història, però en resum: un dia Muezza estava dormint damunt la túnica de l'amo i aquest, per no despertar-la, va agafar les tisores i va tallar-ne la màniga.

I ara ve la part freak de l'apunt: hi ha una empresa anglesa que distribueix -amb èxit?- menjar halal per a gats sota el nom comercial de Muezza Pure.

17.5.13

Le Salon Bleu



Le Salon Bleuper molt que diga el New York Times, no és un restaurant únic, però sí molt recomanable. No és difícil de trobar, està a la plaça de la Casba, dalt de tot (però s'hi entra per darrere, pel carrer Amrah).


El menjar és bo però res de l'altre món i els preus, com sol passar, són europeus: l'estètica té un preu. Però la tranquil·litat i les vistes valen la pena: s'hi veu Tarifa, la duna de Bolònia, Gibraltar...

El terrat de dalt

Espanya, a l'altra banda

15.5.13

La Poste Anglaise

Place de la Poste Anglaise, Tànger (anys 30)
Ens va sorprendre saber que el sistema públic de correus al Marroc (Poste Marroc) només té 50 anys, tot i que enguany se celebra el centenari dels segells marroquins

En canvi, el correu privat internacional va començar el 1852, any a partir del qual s'hi van anar establint oficines franceses, britàniques, espanyoles i alemanyes. Una mica més tard van aparèixer oficines de correu privades marroquines, i no va ser fins a la independència que es va crear el sistema públic.

Les oficines britàniques es coneixien com Morocco Agencies. La de la foto, a Tànger, creada el 1857, va ser la primera. Al principi s'hi utilitzaven els segells normals de la Gran Bretanya, i més tard els de Gibraltar. A partir de 1898 els segells britànics usats al Marroc duien la inscripció "Morocco Agencies", com aquest:



A la zona nord va passar el mateix: després d'utilitzar durant molt de temps els segells metropolitans, el 1903 les autoritats espanyoles van començar a emprar segells amb la inscripció "Correo Español Marruecos", que a partir de 1915 es va canviar per "Protectorado Español en Marruecos".


Segell de 1903

Si us interessa la qüestió, ací i ací podeu llegir-ne més. 

13.5.13

Portes de Tetuan | Bab Oqla

En una de les poques postals que venen de la ciutat


Bab Oqla (باب العقلة), construïda el segle XVI, està situada a l'est de la part antiga de la ciutat (5 km de murades). Sembla que el nom oqla (عقلة) és una distorsió de عقلاء que vol dir 'els vells, els savis', perquè aquest era un punt de reunió de gent gran cada vesprada. De fet, segueix sent un punt molt concorregut, ja que un dels carrers més comercials de la ciutat vella hi va a parar. Abans donava a l'estació de ferrocarril de Ceuta. Ara no hi ha tren a Tetuan, però davant de bab Oqla hi ha unes quantes parades de taxis grans i petits. Durant l'ocupació espanyola del segle XIX es coneixia com porta de la Reina en honor d'Isabel I de Castella.


La nostra postal preferida


Més portes de Tetuan:

11.5.13

Elogi de la lentitud


Aquest és el lema del Salon International de Tanger des Livres et des Arts d'enguany que vam visitar ahir. És un bon títol que, de fet, es podria utilitzar per a qualsevol activitat organitzada al Marroc. I l'excusa perquè, entre paradetes de llibreries, editorials i galeries d'art, n'hi hagués una de Slow Food Maroc (سلو فود بالمغرب)? Si aquest és el país de l'slow food, tot ell...!

Tot molt ben organitzat i la gent molt amable. Van caure uns quants llibres (clar) i, a més, va ser una bona ocasió per visitar el Palau Mulay Abdelhafid (ملاي عبد الحفيد) construït durant el mandat del que va ser soldà del Marroc entre 1908 i 1912.

Porta del palau

El palau mai no va ser habitat pel soldà, que el 1914 es va haver d'exiliar a Barcelona. El Protectorat Francès va subhastar l'edifici, que va passar a mans italianes. Tot d'una, el 1929, es va construir l'Hospital Italià de Tànger, que duien cinc religioses. Simultàniament s'hi va bastir una escola (que va funcionar fins el 1986) i, un parell d'anys més tard, l'Istituto Tecnico Comerciale. El 1935 la Regia Scuola Italiana acollia alumnes de tot Marroc i d'Espanya, a més de fills d'italians: al Palazzo Littorio els xics i la Palazzina Tivoli les xiques. El 1940 s'hi va afegir l'església i habitatges per a religiosos.

El pati

L'antic palau tenia un cos central i dues ales; són dos pisos amb quatres salons de decoració impressionant, 50 habitacions, 9 banys, jardins... Tot el conjunt fa 32.800 m2 (8663 m2 edificats). Avui dia l'únic que s'empra és l'Hospital Italià, que es considera el millor centre sanitari de la ciutat. La resta acull activitats culturals però, en general, està infrautilitzat.

Les paradetes de llibres

El bar de la fira amb decoracions de luxe
El palau encara depèn del govern italià (que ha tractat de desfer-se'n, però), i se'l coneix més com Palau de les Institucions Italianes.

8.5.13

Definició de ferreteria

Al nostre carrer hi ha una botigueta menuda on hem comprat caragols, un tap per al bidet, cola blanca i termofusible, bombetes i casquets, un fluorescent, lubricant per a frontisses... No sé quantes coses més, de tot. Si la trobes oberta ja has fet la sort: segur que té el que buscaves. Ara, no és fàcil encertar-ne l'horari perquè l'home tanca per resar no cinc, sinó vint-i-cinc vegades al dia.

Molt rarament, però, li demanem alguna cosa que, ai las, no té. Es disculpa sempre i dóna peu a: "I vostè no sap on ho podríem trobar?" La resposta és, invariablement: "Pregunta a una ferreteria".

3.5.13

No és el que sembla


Això, per exemple, és una factura de la cooperativa de la llet (ColainordCoopérative Laitière du Nord). Però no diran que no pareix una altra cosa...


1.5.13

U de maig (segons un veí)

"La ginti que sale con cartonis hoy a la calle, ¿no?"