30.8.13

Morocco is different

Ahir va fer un any que vam arribar al Marroc per fer temporada. Si és que hem après alguna cosa, es pot resumir amb aquest refrany:


ma dumta fi al-magrib fa la tastagarab
'Mentre estigues al Marroc no t'estranyaràs de res'



NB Transliteració i traducció aproximades, no aptes per a puristes. 

26.8.13

Oficis

Fontaner a la medina de Tànger

Hi ha més d’un aspecte estrany respecte dels treballs de la gent (a banda que la majoria no en tinga).

Per exemple, que molts treballs sembla que consisteixen, simplement, en estar. Hi ha molta gent que està en un lloc (llegiu aparcament, finestreta, botiga…) però, strictu sensu, ningú diria que treballen. Un altre és la quantitat de persones que calen per fer un treball. Per exemple... més de vint hòmens en una barca? A les botigues, també, sempre hi ha dos o tres espontanis que ajuden al venedor, no saps ben bé a què, i és amb qui acabes fent el negoci.

I, a banda de tot això, hi ha una sèrie d’oficis o treballets curiosos. Per exemple:
  • Vendre botelles de lleixiu a la botiga no té res de curiós (ni que siguen reomplides, que n'hi ha). Però un senyor passa cada dimarts cridant, alternativament en semifrancès i semiespanyol "lejío, javel, lejío, javel..." com si li anara la vida. Ven lleixiu a gotets.
  • El chico que porta la bota (bombona). Pot tindre cinquanta anys, però normalment és el chico. El butà val 45 dírhams (tot i que diuen que la pujada és imminent) i al chico que la duu se li'n donen cinc més. També la col·loca (cal una clau), però ens sembla arriscat i ens la posem nosaltres.
  • A la porta de Correus hi ha sempre un parell de senyors que omplin formularis o escriuen adreces (o cartes) per a la gent que no vol/sap escriure.
  • Hi ha qui passa pels cafès i ven cigarros, mocadors de paper (fins ací més o menys normal), fulles amb fotocòpies de sudokus... També hi ha hòmens que van amb una cistella folrada de paper d'alumini (aquest detall és essencial) i venen fruita seca (قشقشة, qaxqxa).
  • Els ajudants de la frontera que venen (per quant?) els paperets que s'han d'omplir, o diuen que fan els tràmits més ràpid, o jo què sé.
  • Els aparcadors de Tetuan, que tenen un permís de l'ajuntament però no paguen res (!?). De vegades duen armilles fluorescents de procedència també curiosa: la marató de TV3, una empresa netejadora de Manresa... (El modus operandi molt ben explicat ací).
  • Hi ha funcionaris el treball dels quals consisteix en posar i llevar banderes del Marroc cada vegada que hi ha un esdeveniment important a la ciutat, o una festa, o arriba un personatge important. Pareix que siga poca faena, però si comptem que a cada avinguda, a cada rotonda, a cada cap de cantó es posen i es lleven un munt de banderes dos o tres vegades al mes...
  • ...

23.8.13

Ous

Botiga a la medina de Tànger

19.8.13

Pub

الإشهار = ('publicitat')*

No sé si aquest tipus de missatges de publicitat al mòbil estan prohibits a ca nostra o és que nosaltres no en rebiem perquè usàvem el telèfon una vegada a l'any. Alguns són d'allò més curiosos:
"Vous voulez connaître les horaires des prières de la journée? Envoyez PR suivi du nom de votre ville au 2002 (Ex: PRcasa). 1,2dhs/SMS.
"Voleu saber les hores d'oració? Envieu..."

"Es-tu incollable sur le Maroc? Teste tes conaissances et tente de gagner un superbe iPhone $S. Envoie vite 4S par SMA au 999. 0,96dh/SMS. Info 121
"Ho saps tot sobre Marroc? Posa a prova els teus coneixements i intenta guanyar un magnífic iPhone..." 

"Numéro L'3ziz de retour chez Méditel! Jusqu'au 30/08, choisissez votre numéro préféré au 5553 et appelez-le 2 HEURES pendant 7J et 24h/24 à 20 dh seulement!
"Número L'estimat torna a Meditel. Fins al 30 d'agostl trieu el vostre número preferit i parleu durant 2 hores per només 20 dírhams en qualsevol moment"
...

*Algú pensava que era un pub? Jo sí, la primera vegada que ho vaig veure! Que il·lusa, pensar que a Tetuan hi ha aquestes modernitats...

12.8.13

Españoles por el mundo (4)

A l'avinguda del Consell Municipal

El comentari:
"Las lechugas yo las compro siempre en Ceuta, porque en Marruecos no sé si sabes que las riegan con aguas fecales."


(12, 3)

5.8.13

El pijama

Si algú de Tetuan li demana què és el que primer que li va cridar l’atenció de la ciutat probablement espera sentir “les set portes”, o alguna cosa així històrica i monumental. Però siga sincer: el primer que li va cridar l’atenció, com a tothom, és el pijama. Les dones (i alguns hòmens) duen pijama pel carrer, baix de la gel·laba. I a més, a mesura que s’allunya un del centre les gel·labes es van fent més senzilles, i els pijames més florits.

Tradició, comoditat o pura droperia?