30.9.13

Passat, present i futur de Smir

Passat

Sembla una fotja (Fulica atra)

La llacuna de Smir, immediatament al nord de Rincón, és (era) una de les zones humides més importants del nord del Marroc; l'única en tota la costa oriental del Rif i, per tant, l'únic lloc de descans, alimentació i de vegades reproducció de milers d'aus migratòries que passen per l'estret cada any. A l'hivern hi habiten (habitaven) més de 70 espècies d'aus.

La fauna domèstica conviu (pacíficament?) amb la salvatge


No plou: són larves de mosquits


Present

Està molt sec!

Encara que ha estat declarat lloc d'interès biològic i ecològic, des de fa anys està en perill. El 1992 es va inaugurar un pantà que va començar a privar la llacuna d'aigua dolça. Tot i això, fins fa poc es trobava en bones condicions gràcies a la no excessiva presència humana. Però el creixement demogràfic i urbanístic va agreujar la situació: pasturatge excessiu, proliferació d'abocaments, crema de rostolls, caça il·legal...

Grua perforatrix, l'espècie més abundant a hores d'ara


Futur?

Es veu que això no era res. Ara, amb la imminent construcció d'hotels (diu que 10?!?), camps de golf(s), centres comercials... probablement deixarà d'existir en uns mesos.

28.9.13

L'última hora de l'hora

L'hora al Marroc és un fer la mà. L'any passat la van canviar quatre vegades. Cap dels quatre canvis coincidia amb Espanya (Europa?), de manera que va haver-hi setmanes amb una hora de diferència i altres amb dues hores.

Conseqüències bilaterals:
  • Exemple 1: anar i comprar un bitllet d'autobús i assabentar-se que surt a les vuit de l'hora vella (però arriba a les no sé què de l'hora nova - ?!?).
  • Exemple 2: arribar a un restaurant reservat, que no hi haja ningú i li diguen: "Ah, però venien a les dues de l'hora nova?".
  • Etc.

Sincerament: no coneixem ningú que puga assegurar al 100% en cada moment si l'hora que tenim és la vella o la nova, ni quan la canvien, ni si la canvien. Malgrat tot, pareix increïble, però després d'un parell d'anys la gent s'hi havia acostumat, o resignat, i aquesta nit a les dues tothom estava disposat a avançar el rellotge una hora... 

Però no. Avui (avui!) el Ministeri de la Funció Pública i la Modernització de l'Administració ha emès un comunicat per dir que la canviarem el més que ve. O no.

27.9.13

Prevenció de riscos laborals?

Plaça Al-Hamama

Av. Zarqtouni

24.9.13

Regateig

Còmic d'Àlex Roca

Una de les qüestions que preocupen més els visitants del Marroc és si s'ha de discutir sempre el preu. Segurament en altres llocs del Marroc és diferent, però a Tetuan els turistes i, per tant, els articles turístics a la venda són escassos.

En els productes de menjar de cada dia la gent no regateja, el que fa és preguntar el preu quaranta vegades, en diferents parades. Es pot optar per comprar en les botigues o parades que tenen els preus escrits. Un altre truc, si es coneixen els números una mica (altament aconsellable!), és parar bé l'orella i escoltar els preus que els donen als autòctons, per saber si li diuen el mateix. Tot i que no siga escandalós, hi ha comerciants (no tots) que tenen la temptació d'apujar els preus als forasters. No només als estrangers, sinó a qualsevol que no siga client habitual. Els preus baixen a mesura que un es converteix en client. La primera vegada val quilo de tomates val 6 dírhams, fins i tot 7. La segona vegada que va a la botiga val 5. La tercera, 4 i després ja li regalaran el julivert. A més els preus soler baixar de manera directament proporcional a les paraules en àrab que pronuncie.

A banda, hi ha coses que no canvien mai el preu; ningú no pregunta quant val una bombeta, un pot de cola, un paquet de mistos, un sobre... perquè tothom ho sap: no ha variat el preu durant anys i panys (i probablement perquè està a la botiga des dels temps de Primo). És molt curiós, però aquestes coses li costaran el mateix en totes les botigues de la ciutat, no cal que es moleste en canviar de barri. Llavors, si demana el preu és com dir: "No visc ací, em pot estafar tranquil·lament". També hi ha coses de preu fix però, a primera vista, incoherent. Per exemple, els taxis compartits de Tetuan a Azla, que d'anar costen 9 dírhams i de tornar 6; o els productes el preu dels quals varia segons el color... I entendre el sistema monetari no sempre és senzill.

Probablement el que més convé és prendre's les coses amb calma i no tractar de controlar un procés que, pel que es veu, ningú no és capaç de controlar. Si pregunta a la gent d'ací li diran, no sense orgull, que a Tetuan no es regateja, però que de cap manera no ha de pagar el primer preu que li ha dit el venedor (!?). La lògica tetuaní.

21.9.13

Dinar

Quan eixim a la muntanya en grup, normalment cadascú porta el que li pareix i a l'hora de dinar ho compartim (per a més d'un, aquest és el leitmotiv de les excursions). És impossible fer una foto de la taula perquè mentre uns encara estan traient els coberts i les carmanyoles els més impacients ja estan menjant i bevent. És un caos!


(Ei, normalment duem un tapet en condicions!)

Com que la qüestió de fer foc ací no és com a ca nostra, de vegades acabem menjant delicatessen. L'altre dia un company ens va dir que portava un tagín (estofat) exquisit: de cua de bou ("rabo de toro", va dir ell). No és el nostre plat preferit, però tanta propaganda... Mira, ens va fer ganes. I quan per fi va acabar de calfar-ho i ho va servir, els forasters vam fer riure:

Però on és l'os?!?
L'os? I des de quan el rabo de toro té os?


Rabo de toro... marroquí

Efectivament, ho ha endevinat*: era la cua del bou, però... l'altra cua (vostè ja m'entén). En fi, cap disgust que un bon te no puga arreglar!



*Del tot, del tot...  no ha endevinat ningú. S'hi han aproximat Bertika (tot i que no s'ho volia creure), Clara, Dani i Antònia.

19.9.13

Excursió al Bouhachem: flora i fauna


Amb calor i més sec que altres vegades...


... però el Bouhachem sempre és sorprenent.


I tan sec tampoc no estava!


Camps de poliol (فليو) forever!

Només una miqueta


A les mones els agraden els glans.
No les vam veure, però les vam sentir. 

La fauna domèstica sí que estava per allà.


Llit de suro d'algun pastor (i que els excursionistes aprofiten!)

17.9.13

Americanos por el mundo (2)

Al jardí dels enamorats

"Did you realise that people here is not happy?"
T'has adonat que ací la gent no és feliç?

(1)

14.9.13

Una altra mirada

Av. Mauritània, qualsevol dia

Els habitants de Tetuan, quan volen caure en gràcia, o quan veuen que controles una mica algunes coses de la ciutat (carrers, preus, taxis...) sempre diuen: "Ntina titwaní" ('Eres de Tetuan'). De vegades, quan volem començar una conversa, o aconseguir un bon preu, som nosaltres els que diem: "Ana titwaní" ('Sóc de Tetuan'). Tot i que normalment no cal, perquè ja ens coneix tothom. O potser de vegades endevinen que vivim ací per la manera de mirar, de caminar, de fer-ne cas d'algunes coses i de no fer-ne d'altres.

Quan arriba algú per primera vegada i s'estranya del que ens estranyàvem abans de viure a Tetuan, ens adonem de la distància que hem recorregut. Per exemple, quan ens demana quina festa és perquè hi ha llumetes al carrer: "Festa? No. no: ací sempre és Nadal". O quan afirmem: "Uf, sort que ja se n'ha anat la gent!", i ens mira amb incredulitat absoluta (perquè, objectivament, hi ha sempre moltíssima gent al carrer, molta més que a qualsevol poble o bari de ca nostra). O quan no ens estranyem de sentir els crits dels bojos pel carrer i donem l'explicació surrealista habitual: "És que és final de mes". I tothom a Tetuan sap que a final de mes hi ha molts més bojos al carrer perquè s'acaba el pressupost del manicomi. Coses il·lògiques que, fins que algú no les mira una altra vegada, ja ens semblen absolutament normals.

Isma Monfort (fotògraf, viatger i bloguer) va passar l'altre dia per Tetuan i ens va oferir la seua altra mirada. En el seu blog de viatges podeu llegir el resum de la primera setmana al Marroc: El nord de Marroc, inici de ruta: Nador, la frontera amb Melilla, Alhucemas, Xauen i Tetuan, on vam tindre el plaer de compartir un te que es va fer curt.

12.9.13

El fontaner, eixe home sorprenent

La setmana passada va vindre el fontaner (ell diu que és fontaner) a arreglar un vàter, la cisterna de l'altre i una pica que perdien (parèntesi: com que per arreglar la cisterna va pujar damunt del vàter, el va trencar i va haver d'arreglar-lo també).

Resulta que, encara no li havíem pagat, que s'ha trencat una altra cosa. Així que el vam tornar a cridar i ens va respondre que "miraria com tenia tenia la taula de la faena" per vindre avui. La taula?!? Aquest home que ve a penjar un escalfador i no duu claus de ganxo, que ve a col·locar un lavabo i se'n va a comprar-lo amb moto*, que deixa el conducte del gas obert i continua fumant, que tarda un mes en vindre a cobrar, que trenca un vàter mentre arregla una cisterna... té una taula per organitzar-se la faena? 

Uau.


*Un lavabo de peu, que ja té mèrit.

11.9.13

Internautes marroquins

La setmana passada es publicava al diari marroquí Bladi.net que, segons Alexa (una empresa que mesura el trànsit dels llocs web) entre els llocs més visitats pels internautes marroquins el darrer mes d'agost hi ha quatre llocs pornogràfics (en 14a, 22a, 34a i 70a posició).

També diu la notícia que fa dos anys el Marroc es trobava entre els deu països que més recerques fan de continguts eròtics segons Google Trends (ferramenta que analitza què busquen els internautes a Google): els 3rs del món que més vegades havien buscat vídeo X, per exemple i els 5ès que més vegades havien buscat sexe (parèntesi: i probablement ara no serà molt diferent; si s'hi entretenen una mica veuran que els països àrabs són capdavanters en aquest assumpte).

Fins ací, siguen fiables aquestes dades o no, res de sorprenent. El que sorprèn és el darrer paràgraf que diu que, si bé durant l'estiu la recerca del mot sexe es dispara, durant el Ramadà baixa dràsticament, perquè hi ha "una revifada de l'espiritualitat".

9.9.13

Comença el curs

Escola Sidi Idris, al carrer Moulay Abbas


Aquesta setmana comencen les escoles. Esperem que això vulga dir una mica de tornada a la normalitat, després del Ramadà, els milers de casaments i les vacances, que enguany tot Marroc ha decidit passar al nord. Per la calor que ha fet al sud, i perquè està de moda.

El sistema educatiu marroquí es divideix en ensenyament preescolar, ensenyament bàsic (التعليم الاساسي, que comprèn primària i secundària) i ensenyament superior (النعليم العالي).
  • En l'ensenyament preescolar (التعليم قبل المدرسي) hi ha dos tipus d'establiments. D'una banda les escoles alcoràniques (المدارس القرآنية), que són les més comunes i ofereixen el que anomenen ensenyament tradicional renovat (التعليم التجديد التقليدية). És un tipus d'educació més moral i religiosa que no instrucció general, tot i que també s'ensenya a escriure l'àrab. D'altra banda, hi ha les escoles maternals (رياض الأطفال o دور الحضانة), que utilitzen mètodes pedagògics més moderns. A les escoles alcoràniques els xiquets entren als 4 anys, però a les maternals poden entrar als 2.
  • La primera etapa de l'ensenyament bàsic és l'escola primària (المرحلة الابتدائية), gratuïta i obligatòria per a tots els xiquets de 7 a 13 anys. En total, són sis cursos. A partir de 3r s'ensenya llengua estrangera (francès). Però cal tindre en compte que l'ensenyament no es fa en la llengua habitual dels alumnes (dàrija o amazic), sinó en àrab estàndard.
  • La segona etapa de l'ensenyament bàsic és l'escola secundària (المرحلة الثانوية), que dura 3 anys. En acabar s'obté el títol de Baccalauréat. Hi ha dues modalitats: general i tècnica. Cadascun ofereix diferents itineraris. Entre les assignatures impartides hi ha Cultura femenina o iniciació a la tecnologia (??). En el primer curs de secundària es tria un segon idioma estranger, que sol ser l'anglès o l'espanyol (però alguns instituts ofereixen també alemany o italià). Els alumnes del batxillerat general tenen de 27 a 36 hores lectives per setmana, i els del batxillerat tècnic de 30 a 37.
  • Hi ha una tercera modalitat de secundària que és el que s'anomena ensenyament original (التعليم الأصيل). Són estudis basats en la religió islàmica (dret islàmic, història i civilització àrabs, pensament islàmic, etc.) i la llengua àrab (tot i que inclouen altres matèries, com ara llengües modernes). Els alumnes d'aquesta modalitat tenen entre 27 i 41 hores de classe a la setmana, i en acabant poden accedir a la universitat, com des de qualsevol tipus d'escola secundària.
  • L'ensenyament superior (التعليم العالي), en universitats públiques o privades.
A banda de tot això, entre les diferències amb el nostre sistema també trobem:
  • L'ensenyament obligatori a Espanya són 10 anys, mentre que al Marroc en són 9. Però com que al Marroc hi ha 3 anys de postobligatori, els alumnes que entren a la universitat ho fan a la mateixa edat.
  • Els llibres de text els elabora el Ministeri d'Educació Nacional (وزارة التربية الوطنية); els pares els han de comprar, però estan subvencionats. Les entitats privades no tenen competència per publicar llibres de text oficial.
  • El dissabte és lectiu. L'horari escolar pot variar, però el més generalitzat és de 8.30 a 11.30 i de 15 a 17, de dilluns a dissabte.

6.9.13

El ben parlat sempre està ben escoltat?

Cartell a l'entrada de la platja d'Azla. A un costat:

ممنوع البوّل (='Prohibit pixar')

A l'altre costat s'ho van repensar i van decidir prohibir-ho d'una manera més educada:

ممنوع البوّل وشكرا (='Prohibit pixar, gràcies')

Però ni així. O aquest senyor que quasi es cola a la dreta de la foto... d'on venia, eh?