30.11.13

Pobles i colors de l'Atles

[Cròniques d'una excursió al sud - i 15]


Tinghir / تنغير


Site / سيت


Igoudmane




Aghbalou / أݣبالو



Tizi-Tirherhouzine
(Tizi vol dir 'coll' en amazic)


Tizi-Tirherhouzine


Ouaourioud


Algoudal


Algoudal



Llac Tislit


Khénifra / خنيفرة

28.11.13

El futur és dels multilingües

[Cròniques d'una excursió al sud - 14]


Maison d'hote
Riad Toudra
Casa de wespedess
Habitacion konduch

26.11.13

Tres escoles

[Cròniques d'una escursió al sud - 13]

Ouaourite / ووريت



Tizgui / تيزݣي



Aghbalou / أݣبالو

24.11.13

El Khorbat

[Cròniques d'una excursió al sud - 12]




El Khorbat (الخربات, 'les runes'), a Tinjedad, és un antic alcàsser: un poble fortificat en terra crua, construït al segle XIX i recuperat gràcies a la cooperació internacional. 

La meitat de les cases segueixen habitades, i ací rau la gràcia de la visita: no és un monument buit. D'altres han sigut rehabilitades com a casa rural, museu i taller d'artesania de dones. És una bona opció d'allotjament. Ací podeu llegir-ne més sobre la història i l'arquitectura d'aquest lloc, i veure'n fotos millors.


Conversa amb un habitant d'El Khorbat, després de saludar-nos i desitjar-nos un bon aïd per a tota la família, i explicar d'on venim. S'alegra molt de saber que no som tan forasters.
—Tetuan? Tetuan està molt lluny.
—Sí.
—I fa molt de fred.
—Home, si ho comparem amb el desert.
—Ací arribem als 50 graus, 60... Fa molta calor.
—A Tetuan fa més fred.
—Però hi ha aigua. Fa fred, però hi ha aigua.
—Aigua sí.
—Ací no hi ha aigua. No hi ha res.





22.11.13

Una casa

[Cròniques d'una excursió al sud - 11]


En entrar la pols es torna neteja
 i la calor, frescor




Les cases s'organitzen al voltant d'un patí.



Matí següent: la mangrana, ehem, ja ens l'hem cruspida!



Ací prenem el te, dinem, xarrem, sopem, dormim...
(Tot i que l'habitació està per acabar)


Parabòlica = imprescindible


Tetera i lavabo


De dalt la muntanya s'aprecia bé l'estructura de les cases

20.11.13

Dàtils

[Cròniques d'una excursió al sud - 10]




Haver de fer tants quilòmetres per menjar dàtils collits directament per primera vegada en la vida (una quantitat indecent). I descobrir, de pas, que hi ha de tantes classes diferents...




18.11.13

No només pols

[Cròniques d'una excursió al sud - 9]



Els camins per arribar als pobles són llargs i polsosos. Tot és polsós. Vostè mateix no sap com pot tindre tanta pols damunt, i comença a dubtar que hi haja efectivament un poble allà on li diuen... Però uns quants quilòmetres més a poc a poc i van apareixent entre tanta polseguera de manera quasi miraculosa.

Imi-N'Site
('la boca de Site', en amazic)

Site / سيت

Perquè sembla un miracle el que ells diuen el jardí, a l'altre costat de la rambla: olives, dàtils, falç, cireres, menta, figues, cols...


Però aquest verger costa molt de treball. Massa treball. Diu que abans hi havia molta aigua, però que ara han de fer els pous a més de 100 metres de fondària per traure menys aigua que abans: molt car i molt costós. 

`


Sense aigua no hi ha vida. Aquests dies hi havia molta gent al poble per la festa del corder i perquè s'esperaven quatre casaments. Normalment només hi viu gent gran: la majoria de jóvens se n'han anat a treballar a pobles pròxims, o a ciutats grans com Fes o Marràqueix, o a l'estranger.



16.11.13

El concepte

[Cròniques d'una excursió al sud - 8]



A només 844 km de Sidi Ifni ens fixem en aquesta fita quilomètrica (n'hi ha de més noves, eh?). Caram amb el concepte d'estat!

I no només a les carreteres. A les parets de les escoles també el trobem:

Escola de Tizgui

Himne del Marroc
(Per si voleu saber què diu: en francès, en anglès, en espanyol...)

Les muntanyes pelades no són menys ideals per recordar el lema nacional:

الله الوطن الملك
Allah, Al-Watan, Al-Màlik
'Déu, la pàtria, el rei'


O per recordar el que siga:

Home lliure amazic

14.11.13

Les dunes

[Cròniques d'una excursió al sud - 7]


Un erg (عرق) és, segons el DIEC, "un territori extens cobert de dunes organitzades d'una manera més o menys regular". Organitzades o no (si aquest és el país de la desorganització!) un erg és el que tothom té al cap quan pensa en un desert.


El passeig per les dunes en fer-se de nit és un bon premi a les hores de cotxe. L'arena és finíssima i el color canvia cada minut. Mai no hi havíem pensat: està freda per damunt i calenta per baix, just al contrari que al costat de la mar.


De matí les ombres han canviat, i els colors. Posar-hi el peu és com fer-ho a la neu: estan congelades, i al cap de poca estona fan falta les sabates. 

Marques d'escarabats
L'arena sembla molt neta, però si s'atura a escoltar veurà que hi ha plantes camuflades i està plena d'animales com els escarabats, que en argot del desert s'anomenen qat-qat (del francès quatre-quatre, '4x4').


La duna més alta fa uns 150 m. Des de dalt, pel matí, es poden veure un munt de grups de gent acampada que ve a experimentar el desert. Arriben de nit al llom de camells turístics i es creuen que estan sols enmig del silenci i del no-res, però estan a tocar. De matí tornen als hotels/albergs, cridant-se d'uns als altres (i el silenci del desert?). Els guies i els camells es veuen pacients.



Merzouga

Aquestes dunes al costat de Merzouga, Erg Chebbi (عرق شبّي) són probablement les més famoses del Marroc i al poble pràcticament totes les cases ofereixen quartos per llogar i passeigs amb camell o amb quads destrossadunes. El dia després de l'aïd sembla un poble de cow boys; només falten boles peludes rodant a soles i, potser, sobra una mica d'arena.

Les dunes, allà lluny

12.11.13

La porta del desert

[Cròniques d'una excursió al sud - 6]

Porta oest de Rissani (الريصاني)

Cada cop estem més convençuts de la importància de les portes al Marroc. No hi cap poble que no en tinga un parell de monumentals i precioses, com aquesta de Rissani. De vegades, un cop traspassades, la sensació és que no n'hi havia per tant.

[I per cert, Rissani no es diu així de manera oficial, sinó Moulay Ali Cherif, ملاي عالي الشريف, en honor del fundador de la dinastia alauí (o alauita) que regna al Marroc des del segle XVII. Res no és el que sembla, mai.]

En fi, aquesta porta de Rissani apareix de vegades en llocs webs i guies com la porta del desert. Però n'hi ha d'altres, humils, que potser es mereixen més el títol, no?

حفظوا على نظافة الرمال
Veuillez garder le désert propre
Mantinga l'arena neta