29.12.14

"Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes" (9)


assalam alaikum
'salut! hola!' [1]


walaikum assalam
'salut!, hola! (resposta a la salutació precedent)' [1]



Però al llarg de la història igual alguna vegada s'ha considerat que se'n feien massa, de salutacions seguides...


[...] Fam. Révérences forcées ou exagérées. [2]

salamalecsnom masculin pluriel
(arabe salām ‘alaikum, paix sur toi)
Familier. Politesses exagérées et hypocrites. [3]






(Del ár. hisp. assalám alík, la paz sea contigo, expresión de saludo;cf. port. salema).
1. f. coloq. Reverencia o cortesía humilde en muestra de sumisión.

zalamería.
1. f. Demostración de cariño afectada y empalagosa.

zalamero, ra.
(De zalama).
1. adj. Que hace zalamerías. U. t. c. s. [4]




[...] n. a gesture of greeting or respect, with or without spoken salutation, typically consisting of a low bow of the head and body with the hand or fingers touching the forehead. [...]
<special usage> (salaams) respectful compliments.

v. [intrans.] make a salaam. [...] [5]


Etc.?



-----
[1] Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)
[2] Dictionnaire des mots français d'origine arabe de Salah Guemriche (Éditions du Seuil, 2007)
[5] The New Oxford American Dictionary (a Kindle)

25.12.14

Sempre, sempre

[Meknès i voltants - 7]


Cartell d'un restaurant a l'entrada de Meknès, al principi del mes d'octubre passat. Als països àrabs sempre és Nadal. Però sempre, sempre!

22.12.14

Pluja sense aigua

[Meknès i voltants - 6]

La gran mesquita (segle xii) en primer terme

Meknès és una ciutat imponent. Primer, perquè són dues ciutats (tres, si comptem la ville nouvelle. I després hi ha Toulal, que estrictament ja no pertany a la ciutat, i les noves urbanitzacions que estan creixent al voltant). Però bé, el que defineix Meknès són els dos recintes emmurallats enfrontats: la medina i la ciutat imperial.

La medina, malgrat la mida, és amanosa. Crida l'atenció que està molt neta (estàndards de medina, vaja; no s'espere Zúric), i molt viva. Massa, quan un intenta obrir-se pas per alguns mercat! Però també té carrers tranquils, i placetes amb arbres. Els carrers, en general, són més amples que a la medina de Tetuan, les cases més grans i, tot i que no falten les botigues d'articles made in China, també hi ha molts artesans, sobretot sastres i brodadors.


La primera vesprada-nit se senita soroll de pluja, molt regular. Que estrany, si el cel havia estat ras tot el dia. Efectivament, en eixir el carrer estava eixut, i se seguia sentint aquell ritme de pluja... que va resultar ser dels centenars (milers?) de màquines de filar i de cosir treballant alhora, als tallers o directament al carrer.


Bab Berdaïne (segle xvii), entrada nord de la medina

18.12.14

La porta més gran del Marroc

[Meknès i voltants - 5]


El nom de Bab Mansur o Mansur Al-alej (باب المنصور لعلج: la porta de Mansur l'infidel) ve del cristià (ergo infidel) que la va dissenyar. És omnipresent. Si passeja per Meknès acabarà passant per davant d'aquesta porta, diu que la més gran del Marroc, unes trenta vegades cada dia. Davant s'estén una plaça on pot trobar de dia bars i botigues turístiques, i de nit tota mena d'atraccions: jocs per als xiquets, concerts improvisats, baralles d'animals, promocions de companyies de telèfons, venedors ambulants, l'speaker's corner...

Bab Mansur és també una metàfora. L'etapa de construcció, 1672-1732, coincieix quasi exactament amb el període durant el qual Meknès va ser la capital del regne de Mulay Ismaïl. Aleshores la porta ja lligava el passat amb el present: les columnes de marbre venien de Volúbilis, I ara ho continua fent: ja no serveix per a entrar a la ciutat imperial, sinó a una plaça (aparcament a 20 dírhams/dia) que algun dia devia estar molt cuidada.

Part d'aquella ciutat imperial és avui el palau reial i, a dins, hi ha el golf reial: un camp de golf de 9 forats, probablement l'únic del món envoltat de murades i que es pot tancar amb clau. No s'hi posen per res.

L'altra banda de la plaça.
A l'esquerra, els arbres del camp de golf

15.12.14

Lega legalització

Què vol dir legalitzar?

El primer pas per a qualsevol tràmit, al Marroc, és el que en dàrija diuen ligalisé, sense diferenciar el que per a nosaltres serien dues coses diferents: l'autenticació de firma (إثبات الامضاء) i la compulsa. 
Qualsevol vol dir, exactament, qualsevol. I la legalització sempre és una aventura.


On?

A Tetuan s'hi ha d'anar a la baladia (بلدية), l'ajuntament. Les legalitzacions es fan a la planta baixa. De fet, aquesta planta de l'ajuntament d'una ciutat de mig milió d'habitants està dedicada exclusivament a aquest afer. Si li ho comenta a algú de Tetuan la resposta serà que "almenys, a la planta baixa encara fan alguna cosa" [sic].


Quan?

La gent ací no matina, i menys quan plou. Si va a migdia, però, trobarà un cafarnaüm. I en divendres la meitat del personal no hi serà. Vuit i quart, pluja, dijous... El dia perfecte per anar a legalitzar! Allà que vaig amb tots els documents!

Evidentment, en arribar no hi ha ningú perquè tot Tetuan continua dormint. No hi ha ni les legalitzadores (totes dones, com en qualsevol treball que implique responsabilitat, al Marroc). Estupor i tremolors: els números funcionen!! És impossible que hagen passat quatre persones davant, però la màquina trau el número 5.


13.12.14

Detalls de Volúbilis

[Meknès i voltants - 4]


Per entrar al lloc arqueològic de Volúbilis s'ha de pagar una entrada de 30 dírhams (hi ha una entrada falsa per als audaços, però tampoc no sembla molt recomanable). Després es pot agafar un dels guies oficials que servidors no sabem quant costen perquè, sense ànim d'ofendre, el que els vam sentir contar no ens va semblar molt interessant. 

A més, els guies fan la volta en una hora, o una mica més, i alguns necessitem cinc vegades aquest temps per poder fixar-nos en els petits homenets amagats, en els déus antics dels mosaics, en l'equilibri precari dels capitells, en la plana allà lluny, en la tortuga que sempre passeja per les runes, en els boscos de columnes, en el temps que van trigar en fer aquestes flors de pedra...














Etc.

11.12.14

Volúbilis

[Meknès i voltants - 3]


Arc de Caracal·la

Volúbilis es troba a uns 25 km de Meknès i a uns 5 de Moulay Idris. Amb aquest nom no diran que no sembla una ciutat destinada a esdevenir runes més prompte que tard. 


Porta de Tingis (Tànger)

S'hi va resistir una mica, però. Tot i que existia des de molt abans, va ser amb els romans que va adquirir importància. Fou integrada a l'imperi l'any 44 i els romans l'abandonaren el 285. No obstant això, va seguir funcionant com a ciutat romana fins que l'aqüeducte va deixar d'estar operatiu. 


Vista general del decumanus (via principal)
(a l'esquerra l'arc de triomf; a la dreta la porta de Tingis)

A l'inici del segle vii s'hi van instal·lar alguns musulmans, i el 788 s'hi va instal·lar Idris I, el fundador del primer regne del Marroc. De fet, hi ha la llegenda que Moulay Idris va fundar també la ciutat... però no. Quan la capital es va traslladar a Fes, Volúbilis va tornar a perdre importància.


Mulay Idris al fons

Hi ha constància del poblament fins el segle xi. Després, poc a poc, va anar esdevenint runes. Ben conservades fins el terratrèmol de 1755. El segle xix els francesos van començar-hi els treballs arqueològics, que amb els anys van continuar els marroquins. 


Restes de les excavacions, que semblen aturades

El primer que va fascinar els arqueòlegs (i a qui li pot estranyar?) van ser els mosaics. Ara és igual de fascinant poder-los contemplar al mateix lloc on es van crear. Només per això ja pagaria la pena la visita. 


  
Però no són només els mosaics. A Volúbilis es pot veure gairebé la ciutat sencera, amb l'estructura, els seus elements... Gairebé s'hi pot respirar aquell temps.


Basílica del fòrum

9.12.14

Així va

Bixhal ltuma? (='Quan costen els alls?')
Five dírhams.
Khamsa? (='Cinc?')
—Sí.
Waha. (='D'acord')
Thank you, señora.
—No es mereixen.

8.12.14

Les terrasses de Mulay Idris

[Meknès i voltants - 2]

Mulay Idris (مولاي إدريس زرهون) és un poble a uns 25 km de Meknès. Alberga el santuari d'Idris I, el fundador de la primera dinastia musulmana que va regnar al Marroc del 789 al 974, la dinastia idríssida. Aquest personatge, que més tard va iniciar la construcció de Fes, és molt conegut i estimat entre els marroquins. Hi ha la tradició que sis pelegrinatges a Mulay Idris equivalen a un pelegrinatge a la Meca.




Aquesta és la vista des del que diuen les terrasses (els xiquets ràpidament li oferiran acompanyar-lo, però no cal: no té pèrdua). El santuari és la plaça principal de la medina, però l'entrada no està permesa al no musulmans.



Un altre atractiu de la ciutat, a més del passeig per la medina, és veure l'únic minaret cilíndric del país (foto ací).

4.12.14

La frontera que ja no és

[Meknès i voltants - 1]

Riu Lucus

Un dels punt principals del (posen l'adjectiu que vulguen) Tractat de Fes de 1912 era establir les fronteres entre la zona espanyola i francesa. 

Només que no les establia. És a dir, la delimitació sobre el terreny va ser relativament senzilla mentre la frontera havia de seguir els cursos del riu Muluia (ملوية) i, a occident, el Lucus. Però la resta en un tractat fronterer típicament colonial és una línia recta al llarg d'un paral·lel. Com se segueix una línia recta en un lloc on, per no hi haver, no hi ha ni un bon mapa? A més, no era cap desert: una frontera recta hauria dividit pobles i cabiles.

Per descomptat, el problema el tenien els espanyols, ja que els francesos estaven molt poc interessats en el nord (i, per dir-ho així, tenien la paella pel mànec). Tot plegat és una història fascinant* de comissions mixtes, topògrafs i caps de l'estat major. Diguem que, en resum, la frontera entre les dues potències (?) mai no es va establir oficialment en tota l'extensió.

Baixant

Si arriba al pont sobre el riu Lucus una mica despistat (per exemple, perquè ve de Xauen o perquè no ha llegit aquest apunt) el que li eixirà serà: "I aquest ovni, ací?!?". 

L'antic post fronterer ha acabat esdevenint un mercat. Com quasi qualsevol cosa al Marroc.

Pujant

*Que poden llegir, si estan interessats, per exemple ací.

1.12.14

No sense el nostre ambientador

[Meknès i voltants - 0]


Primer pas del viatge cap a Meknès (ja fa unes setmanes): llogar un cotxe. Com en el cas del datiler, també convé comptar amb un llogador de cotxes de confiança (el nostre, parèntesi, va millorant: l'any passat només tenia un cotxe per llogar, i ara ja en té dos, gràcies a clients com uns servidors). Confiança o no, no passa res per comprovar que el cotxe ha passat la ITV, que l'assegurança està vigent i que el contracte té totes les dades. No per si li ho demana la policia, sinó per totes les vegades que li ho demane.

Ara, del que no s'ha de preocupar en absolut és de la música, perquè probablement la ràdio serà MOLT millor que el cotxe. Ni de l'ambientador, que vindrà SEMPRE de sèrie. I cada vegada, més kitsch.

27.11.14

Cap Espartel


El cap Espartel és un promontori de 135 metres a uns 15 km a l'oest de Tànger. A dalt (95 m) hi trobarà el far més antic del Marroc, que acaba de complir 150 anys.



El 1861 van començar les obres del far, a instàncies de les potències marítimes europees que estaven fartes de patir naufragis en una zona especialment perillosa per a la navegació. El Marroc aleshores només comptava amb flota comercial.

El 15 d'octubre de 1864 es va inaugurar. Un any després es va signar una convenció entre deu països i el Marroc de manera que els altres països (Àustria, Bèlgica, Espanya, els Estats Units, França, Itàlia, Regne Unit, els Països Baixos, Portugal i Suècia) es comprometien a assumir totes les despeses de funcionament i manteniment. El control l'exerciria una comissió internacional que presidiria cada any un país.



Com corresponia a un far de primer ordre, més tard se'n va augmentar la potència (1931) i s'hi va instal·lar un radiofar (1937). Amb el temps i les noves tecnologies, com va ocórrer arreu, va perdre rellevància. Encara que, com també ha passat amb molts altres, mai no ha deixat de funcionar.



En els últims anys a la premsa es llegien de tant en tant articles demanant-ne la restauració i crítiques a la deixadesa de les autoritats. Sembla que no estava molt clar qui havia de fer-se'n càrrec. Finalment, l'any passat el Ministeri d'Equipament, Transport i Logística va restaurar-lo. 

L'aniversari s'ha celebrat amb una sèrie d'activitats culturals de les quals ha estat impossible trobar el programa (?). Entre elles, la posada en funcionament d'aquesta pàgina web que... Bé, no explica gran cosa, però té moltes fotos i un vídeo interessant.


A més, l'inici del programa es va fer coincidir amb l'aparició del far en els nous bitllets de 200 dírhams dedicat a la mar, que es va posar en circulació el 15 d'agost de l'any passat (als caixers de Tetuan tot just acaben d'arribar!).



Si decideix visitar el far comprovarà com, seguint una de les principals regles de la senyalització en aquest país, quan hi ha dues indicacions per anar al mateix lloc, mai no estan escrites de la mateixa manera:



رأس (ra'as; que no راس ras) vol dir 'cap' en àrab. كاپ és la transcripció de 'cap' (i usa, a més, la lletra پ, que no existeix en l'alfabet estàndard. Però els marroquins, pel que fa a les llengües, no tenen cap complex).

24.11.14

Sidi Ibrahim


Sidi Ibrahim és un altre dels morabits que es troben als voltants de Mulay Abdelsalam. És una construcció tan simple com el que es veu en la foto. Per dins:


I això és tot. Però és un lloc molt agradable, i molt estimat per la gent de la zona. S'hi reuneixen per a resar, o demanar, especialment en dilluns (el dia que hi ha mercat a la vora), i porten menjar per a qui se'n cuida, que no és sempre la mateixa gent: ara hi va un un parell de dies, ara un parell de setmanes...

També fan ofrenes a Sidi Brahim: aquests muntonets de pedres i fulles davant dels quals hi diuen una oració especial.


És un indret bastant tranquil la resta dels dies, tot i que en cap de setmana corre el risc de trobar-se amb caçadors. De fet es tracta d'una àrea privada de cacera de senglars, tal com indica el cartell:


Algú ha dit que els senglars deuen tindre poca eixida? Poca no: gens! Al Marroc, és clar. Però si s'hi apropa veurà en quina llengua està escrit el cartell:


Clar que servidors no estem molt per la cacera... de senglars.

20.11.14

Dilema

Què és pitjor: un Citeroen o un Peugoet?




17.11.14

Tetuan és cosmopolita | Andalusia


Albaicín
(cafeteria)


Al-Àndalus
(mobles)


Al-Àndalus
(òptica)


Andalusia
(bar)


Andalusia
(botiga de roba de dona)


Andalusia
(mini mercat)


La Andaluza
(botiga de roba d'home)


Còrdova
(escola de llengües)


La Giralda
(roba per a dones)


Granada
(decoració i mobles)