28.2.14

Les llengües del futbol

(Ens impacten aquestes obres d'art, no en podem fer més)

El multilingüisme, al Marroc, s'entén d'una altra manera. Sovint s'entén dins de la mateixa frase (Parèntesi: això els espanyols ho duen molt malament).

Del que es tracta avui és del fet curiós núm. 4 pel que fa al futbol: els partits es retransmeten en àrab estàndard, no en el dialectal que es parla al carrer. La majoria dels partits es miren en canals estrangers, especialment Al-Jazeera, perquè ací hi ha més cases amb parabòlica que amb aigua corrent. Però fins i tot en els canals nacionals, són en àrab estàndard. Això sorprèn molt, quan el futbol és un entreteniment tan universal, i la immensa majoria de marroquins no dominen l'estàndard. (D'això ja en parlarem un altre dia.)

I les converses de futbol són, com per tot arreu, en futbolecte. Però a Tetuan, on el pes de l'espanyol és més gran que a la resta del país, ell llenguatge del futbol té més color. Alguns exemples:
  • Àrbitre es pot dir حَكَم (hakam), la paraula àrab. Però normalment es diu پيطرو (bitro).
  • El mateix amb empat, que pot ser تعادل (taádul), però més comunament sentirà dir نيݒاتي (nipate).
  • Entrenador és مُدَرِّب (mudàrrib) o bé ترينادور (trinador).
  • El camp és معلَب (maalab; literalment 'el lloc on es juga') o, més fàcil: كامݒو (campo).
  • Gol és هداف (hadaf) en àrab però ݣون (gun) a Tetuan. Fins i tot el plural és ݣونيس (gunes).
  • Lliga es diu normalment لِيݣا (liga); tot i que es diferencia entre butula (la marroquina) i liga (les europees).
  • Com marcar es diu bé تكى (taka) o bé directament مركا (marca).
  • La nostra preferida: فابور (fabur). Per, dir, per exemple, Muhàmmad és del Barça es diu: Muhàmmad fabur n lbarsa (محمد فابور ن البرسا).
  • I partit? Pera un concepte tan important hi ha moltes paraules: مُباراة (mubara, 'competició'), مُقابلة (muqàbala, 'trobada'), مَاتش (matx)... I, per descomptat: ݒارتيدو (bartido). Un Madrid-Barça és un كلاسيكو (clàsicu).
  • Ah, i també existeix la quinila (كينيلا), però el més paregut a la quiniela espanyola es diu Toto Foot (طوطو فوت). Cada setmana se'n poder fer cinc: nacional, espanyol, francès, internacional (dawli) i, per si quedava algun partit perdut, l'especial. Ah, i hi ha un Toto Foot 12 que té una versió a mitja setmana i una de cap de setmana. Uf!



4 comentaris:

  1. Ja veig que el tema del futbol dóna molt de sí, un post molt curiós, m'ha agradat llegir-lo. Una abraçada

    ResponElimina
  2. La influència del castellà és realment sorprenent, en comptes de ser similar al francès o de dir-se en francès com en altres parts del país, són autèntiques "castellanades" ....curiosíssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí: molta gent que ha viatjat pel Marroc no s'ho acaba de creure, però "Tetouan is different". Ací parlar francès et pot fer el mateix servei que parlar alemany o holandès, o menys.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.