24.3.14

L'última aventura colonial espanyola


"Marruecos es un hecho tan confuso que todo es posible." 


La primera presència espanyola a Ifni (1000 km al sud de Tetuan) data del temps dels Reis Catòlics. En aquell temps s'hi va establir una base esclavista denominada Santa Cruz de la Mar Pequeña, de la qual els espanyols foren foragitats pels berbers el 1524. El 1860 el Marroc, en virtut d'aquell antic establiment, va reconèixer el dret d'Espanya sobre aquell territori. Però, tal com es llegeix a la primera pàgina del llibre, a Espanya no li va passar pel cap d'exercir tals drets d'ocupació fins el 1934.

Ifni, la última aventura colonial española és un recull d'articles que narren les dificultats d'aquell exigu exèrcit, escrits in situ per Manuel Chaves Nogales, aleshores director del diari Ahora, i únic periodista que hi va baixar.

És una obra breu, però  molt interessant per comprendre episodis de la història d'Espanya poc publicitats. Probablement perquè ni l'ocupació ("Hemos desembarcado en Ifni porque los moros lo han querido") ni la sortida a corre-cuita el 1958 no són per fer-ne molta propaganda... Precisament per això l'autor del reportatge no s'està de criticar-ho:
"Si convenía o no hacerlo es cosa que deben tener resuelta unos señores que supongo yo, lo habrán discutido mucho en unos despachos confortables de Madrid en los que seguramente no había las pulgas i las ratas que en estas tierras no le dejan a uno sosiego bastante para la serena meditación sobre las altas conveniencias y las posibilidades económicas de la República."
Tampoc no li falta humor a l'hora de comparar la colonització espanyola amb la francesa:
"La facilidad con que el español se pone a procrear en hembras de otras razas [...] Los franceses han traído simplemente a África su espíritu burgués, su sentido de la organización y del método, su burocratismo y sus maneras. Gracias a ellos se llega hasta los confines del desierto con cuartos de baño, en los que el agua caliente y fría funciona siempre, gracias a ellos ss puede tomar un gigot perfecto y un beignet soufflé correctísimo en el corazón de Santa Cruz de Berbería [...]"
O de parlar als lectors sobre les exòtiques costums de per allà baix:
"Ser huésped de un caballero bereber és comprometerse a comer cada dos horas i a tomar los tres vasos de té con yerbabuena reglamentarios cada treinta minutos."
Etc.

5 comentaris:

  1. No hi ha gaires llibres que expliquin les relacions entre els dos pobles, o no els he trobat. Me l'apunto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de que estem ací n'hem descobert algun. Aquest ens va agradar, sobretot perquè està escrit in situ. Parla d'un episodi molt breu i concret, no és un llibre molt general.

      Elimina
  2. Molt interessant. Algun company un poc més gran que jo va viure com a soldat les misèries dels darrers dies de Sidi Ifni.
    Tot i que, tal vegada, la darera aventura colonial, no per ocupació, però si per final, vagi ser la vergonyant sortida espanyola del Sahara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó,per la data. Suposo que li han posat aquest subtítol perquè es refereix al darrer intent d'ocupació. Per vergonya, cerc que les dues "aventures" quedarien empatades.
      El llibre és molt interessant, i no li manca humor.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.