11.4.14

Bades

[La Rocade Méditerranéenne - 7]


Al poble de Rouadi (الرواضي), tot just passar el soc, s'ha de girar a la dreta per agafar la pista que condueix a Bades. La pista segueix el curs de la rambla (وادي, wadi) i ofereix paisatges ben bonics, inesperats. Tot plegat forma part del Parc Natural d'Alhucemas (المنتزة الوطني الحسيمة). És una zona protegida (diu) que ocupa 1730 hectàrees de terra i 760 de mar (3 km de costa). 




I tot just al final de la rambla, una platja de serredal, quatre cases i, imponent, el penyal. Està unit a l'illot de Sant Antoni (a la dreta) per un fràgil pontet de pedra.



El penyal de Vélez de la Gomera, que en àrab s'anomena Bades (باديس) o Qumira (قميرة) va ser un illot fins l'any 1930. Llavors, per un terratrèmol, va quedar unit a la terra. És més gran del que sembla (19000 m²; 260 m de llarg) i també més alt (gairebé 90 m). 

Les tropes el Ferran el Catòlic el van ocupar per primera vegada el 1508, i després el van perdre. El 1564, però, els soldats de Felip II de Castella el van recuperar dels pirates (no es pense vostè, que van fer falta més de 150 barques...). Des de llavors no ha canviat de mans, i avui dia encara és una plaza de soberanía.



Darrere d'aquestes barques, a terra, hi ha una corda blava, vella i esfilagarsada: això és la frontera. Una bonica metàfora.

En temps al penyal van arribar a viure 400 persones. Hi havia un far, una esglèsia, un forn... Avui dia només hi viuen soldats (regulares) que canvien cada mes. Probablement estan avorridíssims, perquè Bades no sembla un paradís d'ambient. De manera que quan veuen que algú s'hi aproxima surten de no se sap on, per dir-li, si cal, que no pot arribar fins la corda-frontera, fer fotos de prop, etc. (I si no en fem cas, què?) No obstant això, quan comproven que vostè no és subsaharià ni sembla enemic de la pàtria, pareix que es deceben una mica.



NB Si té curiositat de saber com és per dins, ja que visitar-lo és complicat, pot veure moltes fotos en aquest enllaç (si decideix llegir el text... Bé, és cosa seua).

4 comentaris:

  1. Molt interessant! El Peñón de Vélez de la Gomera només el tenia a la memòria de recitar, a l'escola d'aquells temps, les "posesiones españolas de ultramar", on també hi havia,. és clar, el Sahara Español i Ifni.
    Impressiona tanmateix.
    Ah, i el text de l'enllaç em sembla prou moderat.
    Indubtablement un lloc que podria tenir un gran atractiu turistic, una mena de Mont Saint Michel de la costa africana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però el títol del blog de l'enllaç no té pèrdua... :D

      Hi van molts turistes, en temporada. Però potser un dels encants és que no hi ha una carretera "com Al·là mana" per arribar-hi, sinó una pista (en bones condicions, però).

      Elimina
  2. Buf, segur que algú encara es queixaria si li toquessin aquesta "posesión española de ultramar"... i enviaria un exercit a reconquerir-lo. Segurament és un espai desaprofitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi han hagut unes quantes batusses recentment... Desaprofitat? No ho sé... on reflexionarien hores i hores els soldats espanyols, si no? :P

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.