23.4.14

La ruta

"Durante los primeros veinticinco años de este siglo [xx] Marruecos no fue más que un campo de batalla, un burdel y una taberna inmensos."


Així comença el tercer capítol de La ruta d'Arturo Barea, que duu per títol "Tetuán".

La ruta és la segona part de la trilogia autobiogràfica La forja de un rebelde, acabada d'escriure el 1945, però que no va ser publicada a Espanya fins 1977 degut a la censura. Que no va poder evitar, però la circulació de les versions clandestines (en anglès i en espanyol).

Mentre que la primera part (La forja) narra la infantesa a Badajoz i a Madrid i el darrer (La llama) el període de la guerra civil, La ruta està dedicada als anys de la guerra del Marroc, un episodi probablement molt menys conegut.

L'autor no s'està de criticar durament els motius que duen a la guerra (l'enriquiment de les elits), la corrupció generalitzada entre els oficials, l'ambició de Franco ni la bogeria de Millán Astray. Al mateix temps, explica sense ornaments però amb detalls la situació espanyola del moment.
"Los habían hecho soldados a los veinte años porque tenían veinte años; los habían destinado a un regimiento y los habían mandado a África a matar moros. [...] ¿Por qué tenemos nosotros que luchar contra los moros? ¿Por qué tenemos que "civilizarlos" si no quieren ser civilizados?¿Civilizarlos a ellos, nosotros? ¿Nosotros, los de Castilla, de Andalucía, de las montañas de Gerona, que no sabemos leer ni escribir? Tonterías. ¿Quién nos civiliza a nosotros? Nuestros pueblos no tienen escuelas, las casas son de adobe, dormimos con la ropa puesta, en un camastro de tres tablas en la cuadra, al lado de las mulas para estar calientes. Comemos una cebolla y un mendrugo de pan al amanecer y nos vamos a trabajar los campos de sol a sol. [...] El amo nos roba y, si nos quejamos, la Guardia Civil nos muele a palos."
TVE va adaptar les novel·les en la sèrie més cara de la història ("la última superproducción de TVE"); es va estrenar el 1990, i es pot veure sencera. Però el llibre li agradarà més.

I bon Sant Jordi a tothom!


4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Al final... Hi ha hagut rosa sense purpurina! :D

      Elimina
  2. Gråcies per la recomanació. La rosa queda molt bé sobre aquest fons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui segur que sobren recomanacions...
      La darrera foto és el meu Sant Jordi. I segur que costa de creure, de Catalunya estant, que ha sigut difícil trobar la rosa!!

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.