21.4.14

Vull votar!

AVÍS: apunt molt llarg que es queda curt




00 Fa vint mesos

Arribem al Marroc i fem tres quilos de paperassa. Entre altres coses, ens inscrivim al consolat i demanem un canvi en el cens electoral.

0 Fa un any


Aconsegueixo un certificat digital. En aquesta oficina sóc una pionera: mai no se n'havia demanat cap. Semblen sorprendre's de l'existència d'Internet.

1 Març

Amb el flamant certificat a l'ordinador comprovo que no existeixo al cens electoral d'ací ni d'allà. Encara falten un parell de mesos per a les eleccions, però vaig a reclamar-ho.

"Bon dia. Mire: estic inscrita en el registre consular però no consto al cens electoral" L'home em demana el passaport. Se'n va i torna al cap d'uns quinze minuts: "Hem comprovat que està inscrita en el registre consular però no consta al cens electoral"Ok: hem perdut quinze minuts de les nostres vides, vostè i jo (ho penso, però no ho dic). 

Llavors em diu que he d'esperar a la publicació del cens electoral. De fet, a Internet explica que es pot reclamar en qualsevol moment, però Internet... Ai.


2 Set d'abril

Torno a l'oficina, que és tornar al segle xix (siguem benvolents). Es repeteix el diàleg anterior amb la mateixa persona i mínimes variacions, com el Dia de la marmota. Em dóna uns impresos autocopiadors i, com que, previsora que és una, duia un munt de fotocòpies del passaport i de l'empadronament... em demana una fotocòpia del DNI. "No pot ser una fotocòpia del passaport?" "En aquest cas, el DNI". 


Me'n vaig a fer la fotocòpia, mig dírham per cara. Ja sé que no servirà per a res perquè a) ací en les fotocòpies no es distingeix res; b) per una fotocòpia del DNI de cap manera no utilitzen una fulla de paper sencera, sinó un trosset mal tallat; i c) la burocràcia espanyola no està pel reciclatge.

Llavors omplic els papers (els mateixos que fa vint mesos) i hi llegeixo que pots adjuntar el que vulgues, DNI o passaport. Naturalment.

Hi torno i, efectivament, en veure la fotocòpia l'empleat em demana l'original i en fa una de nova, en un DIN A4 i per una cara. Per què això no ho ha fet fa mitja hora restarà un misteri. I, de tota manera, en aquesta oficina només en deuen tindre unes cinquanta, de fotocòpies del meu DNI.

Pregunto llavors què s'ha de fer per votar. Oh, quina sorpresa. Potser l'home pensava que estava fent açò per avorriment? Omplic més paperassa i tarda un altre quart d'hora en enviar-la. En total he estat al consolat una hora de la meua vida que la democràcia no em tornarà.

3 Set d'abril, més tard

Descobreixo que s'ha quedat el meu boli...

4 Setze d'abril, vesprada

Rebo un correu de l'INE que m'informa, en relació a la meua sol·licitud de vot per correu, que no estic al cens. Li contesto preguntant si m'he d'inscriure al CERA per tercera vegada.

5 Dèsset d'abril

Rebo un correu de l'INE que m'informa (??) que "según la legislación vigente para estas elecciones no se permiten cambios de municipio electoral para cambios de censo CER/CERA(???).


6 Dèsset d'abril al vint d'abril

El consolat està tancat per festa religiosa. Rebo una carta en la qual se'm repeteix el correu electrònic, per si no ho havia entès. De fet, no ho havia entès. Encara no ho he entès: he sol·licitat l'alta i se m'ha denegat un canvi de municipi (????).


7 Vint-i-un d'abril

Tres quarts més al consolat per descobrir que:
a) No hi ha cap errada per part d'ells; ells em van avisar fins i tot del que no em van avisar perquè sempre ho fan de la mateixa manera. Els casos en els que ho han fet d'una altra manera (per exemple, el cas del coautor d'aquest bloc) no existeixen i és impossible que s'hagen donat mai.
b) La culpa és meua, que no sé on visc. En tot cas, si no és meua del tot, és de l'oficina del cens.
c) Estic inscrita en el registre d'estrangers però en un altre municipi de referència i, en teoria, les paperetes han d'arribar. Inxal·là.

(Continua ací)

8 comentaris:

  1. I ara què? Això de votar des de fora: com podem anar tan endarrerits? A mi em va passar una cosa similar (sense tanta marató) a l'Erasmus a Itàlia vaig plorar i plorar i fins i tot escriure al Parlament, però em vaig quedar sense votar a les eleccions catalanes malgrat haver-ho mogut tot abans de marxar. Tenia 20 anys i era el primer cop que tenia exercir el dret de vot! Pateixo per si podré votar o no al referèndum...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, se suposa que han d'arribar les paperetes per votar. Aquest matí ha sigut surrealisme en estat pur...

      Elimina
  2. L'observació del boli és boníssima :-) Que tinguis sort i ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bonica metàfora de com funciona tot plegat, no? ;)

      Elimina
  3. Buf! Jo no podria... també he tingut algunes experiències semblants a l'ambaixada espanyola als EUA. Com bé dius: Inxal·là! Ànims i sort, esperem que puguis votar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja... L'altra opció és matar tres o quatre funcionaris, però primer he d'esbrinar com es vota des de la presó :D

      Elimina
    2. jajajajaja aquesta és la resposta bona...i a qui escriu els correus electrònics indesxifrables....i de pas, enfonsar la universitat on van estudiar tots plegats!
      Molt bo el post, malgrat l'odissea surrealista, m'has fet riure molt (el tema fotocòpies, corroboro que al Marroc no es distingeix res...són totes ben fosques, jejeje)...això si, espero que finalment puguis votar!

      Elimina
  4. hahahhahha, boníssim. Surrealisme en estat pur.

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.