16.6.14

Tierra de caballos


L'excursió comença a la pedrera blanca (المقلع الأبيض). Per arribar-hi, cal agafar la carretera de Tetuan a Alcazarseguer (Ksar Sghir, القصر الصغير) i, en arribar al mur de l'embassament que encara no està acabat, començar a pujar per la pista de la dreta (en alguns trams necessita una mica de reparació). Tothom ens mirarà amb estranyesa i ens aturaran per dir-nos que ens hem equivocat, perquè aquesta pista que s'acaba a la pedrera només la recorren els treballadors (i és diumenge!).

La pedrera serà la part lletja de l'excursió. En fi, les pedreres, perquè el desenvolupament (?) urbanístic de la zona en els darrers anys ha fet florir les pedreres que estan devorant les muntanyes. En començar a caminar la primera sorpresa agradable serà aquest saltet d'aigua:



Des de la pedrera cal baixar al fons de la vall. La foto següent mostra un antic cementeri (però si no ens ho diuen...). "Com d'antic?", preguntem. "Uf, molt, molt antic". No en traurem més.



Ens desviem una mica per la sendera que condueix a un poblet. Sembla que el nom original era دار الأحجر (dar alahjar, 'casa de les pedres'), i per una corrupció en la pronúncia s'ha convertit en ظهر الأحجر (dahar alahjar, 'lloma de pedres'). Cert que està ple de pedres, i alguns fins i tot n'assenyalen una de molt grossa que seria la dita lloma. Tot plegat, però, sembla que cap d'ambdós noms acaba de tindre sentit...



Ens enamorem de la senzilla font del poble. És bonic que en qualsevol font sempre hi ha qui deixa amablement un got perquè tothom hi puga beure amb facilitat. Això no passa a les ciutats!



Desfem un tros del camí i comencem a ascendir. La pujada és idílica, gens costosa, i des de dalt la panoràmica és impressionant. El poble blanc que es veu allà lluny és Rincón.



A la part alta es formen depressions gairebé planes que, amb la pluja, formen llacs que permeten viure els ramats de bous i cavalls (d'ací el nom del paratge; en dàrija usen molt la paraula espanyola per a cavall). Els animals, que pertanyen als habitants dels poblets dels voltants, campen lliures mentre no els necessiten. És estrany veure les bèsties gaudint de tant de tros per córrer. A l'estiu no és estrany trobar-ne algun de mort per manca d'aigua.








1 comentari:

  1. Quines fotos i quines vistes! És genial això de deixar un got a les fonts, aquí no es fa ni a ciutat ni a poble. En canvi això de trobar animals morts de set no m'agrada gens.

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.