12.6.14

Un home amb un burro

Aquesta història va passar a Figuig, on gairebé tothom viu, o vivia, del trabando (='contraban'). Però qui pot assegurar que no haja ocorregut en una altra frontera?



Diu que hi havia un home que cada matí, xino-xano, passava a l'altra banda amb el seu burro, amb les sàrries buides i les mans a les butxaques. Els vigilants s'estranyaven, ja que la majoria carregaven més del que podien, legal o il·legal. Cada matí, tal com era la seua obligació, li preguntaven on anava. L'home del burro responia, segons el dia, que anava a escampar la boira, o a visitar un cosí prim per part de mare, o a veure si havia pujat el preu del cacaus. Cada vesprada, en tornar, contestava que venia d'escampar la boira, o de visitar un cosí prim per part de mare, o de veure si havia pujat el preu del cacaus. 

No va transcórrer molt de temps abans que els guàrdies els pujara la mosca al nas. "Aquest ens amaga alguna cosa", es van dir, perspicaços. I ensendemà van decidir registrar-lo. No cal dir que no van trobar res del món, i encara es van emprenyar més. Ja saben que el sentit de l'humor no abunda a les fronteres. La cosa es va repetir al caps d'uns dies, al cap d'unes setmanes, al cap d'uns mesos... Res de res. Mai no van descobrir cap mena de trabando, i com que aleshores no hi havia cap llei que impedís creuar la frontera per anar a escampar la boira, etcètera, l'havien de deixar passar. Al cap dels anys va arribar que l'home del burro es va fer vell i es va jubilar i ja no li van veure el pèl per la frontera. 

Un dia el caporal, també jubilat, el va topar al cafè de Figuig i no es va poder aguantar:

—Mira que fa anys que no puc dormir intentant endevinar per què creuaves cada dia la frontera amb el teu burro! Ara que ja fa tants anys, m'ho podries contar.

—Clar que sí, home: jo sempre m'he guanyat la vida traficant amb burros i sàrries.

6 comentaris:

  1. Ostres!! boníssim!

    ResponElimina
  2. jajajajajajajajajaja es molt bo!

    ResponElimina
  3. I tant que és bo! Ja es veu que els duaners no hi entenien gaire de burros...

    ResponElimina
  4. Carai! Que bo! No m'ho esperava

    ResponElimina
  5. Aaah, us haurien pres el pèl com a aquests duaners! :D

    ResponElimina
  6. Aniadeva24.6.14

    Ese no me lo abias contado nunca, muy bueno

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.