18.7.14

Ramadà | D'Alger estant

"[...] Effectively, during the month of Ramadan, Shaytan is neutralised, out of circulation, pulled off the streets. Puff.
Efectivament, durant el mes del ramadà Satanàs és neutralitzat, fora de circulació, expulsat dels carrers. Puf. 

[...] Food-heavens opened overnight are only the recuperation of business loss as they are closed during the day. The difference during Ramadan lies in the atmosphere, which is a lot more elated because of the sheer excitement this holy month generates and a lot more euphoric because of all the sugar intake.
Les parades de menjar obren tota la nit per recuperar els diners que han deixat de guanyar durant el dia. La diferència durant el ramadà rau en l'ambient, que és molt més exultant com a resultat de la pura emoció que genera aquest mes sagrat i molt més eufòric gràcies a l'elevat consum de sucre. 

[...] We, women and men alike, during this month are enjoying a visible and much greater ease of movement, a freedom to circulate at night that is not present (...) during the rest of the year. During Ramadan, men keep their mouths in check, it is expected that women will be seen walking about everywhere and it's accepted that it's no one's business – although sometimes as I walk around with other women I feel that we're all pretending to go visiting our sick aunt and we've forgotten our red riding hood home in the haste to do a good deed).
Nosaltres, dones i hòmens per igual, durant aquest mes gaudim de més visibilitat i facilitat de moviment, d'una llibertat de circular per la nit que no existeix durant la resta de l'any. Durant el ramadà els hòmens controlen la boca, s'espera veure dones per tot arreu i s'accepta que no és assumpte de ningú – encara que de vegades quan passejo amb altres dones sento que fingim estar visitant la nostra tieta malalta i hem oblidat la caputxeta vermella a casa, en la pressa per fer una bona acció.

[...] So, thanks be to Shaytan and all thanks be to God, Ramadan in Algiers turns the city into a strange but wondrous place full of civic freedom where group-gathering-in-public-places around smoothies requires no signature of acceptance from the authorities.
Així, gràcies al dimoni i sobretot gràcies a Déu, el ramadà a Alger fa que la ciutat esdevinga un lloc estrany però meravellós, ple de llibertat civil on la reunió en llocs públics al voltant de batuts de fruites no requereix el permís de l'autoritat. 

[...] not Shaytan being in chain, but from both God and Shaytan having taken a break from us all. They have a right to a holiday after all.
...no és només el dimoni encadenat, sinó Déu i Satanàs que prenen un descans de nosaltres. També tenen dret a fer vacances, després de tot.
[...]"

Extret de l'apunt When Shaytan dyes de l'escriptora algeriana Ayat Ghanem al blog Machaho Tellem Chaho.

2 comentaris:

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.