25.9.14

El color del pollastre



No ens cansarem de repetir-ho: el color és el més important a l'hora de comprar. Siga el que siga: un sofà, un pot de suavitzant... o un pollastre.


12 comentaris:

  1. hem quedo el verd pistatxo

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, que després li poses noms estranys com al peix...

      Elimina
  2. Respostes
    1. No el sabem.

      El que sospitem: que en venen més, pels xiquets. Si et quedes uns minuts al costat de les parades veus com quasi tots els xiquets que passen s'encanten, i comencen a demanar "vull el blau, vull el blau" o "vull el verd pistatxo" (com Pons). I són tan insistents que els l'acaben comprant (els xiquets, pobrets, creuen que com a mascota...).

      Quan érem menuts, al friat del poble de tant en tant també venien pollets de colors.

      Elimina
    2. Un puntal d'Hèrcules sempre investigant: preguntat a un tetuaní, ens ha confirmat que és pels xiquets.
      Mmm... Sí, només a un, que tampoc no era una investigació tan profunda ;-)

      Elimina
    3. Merci per la investigació a fons feta! :D

      Elimina
  3. Doncs a mi em fan cosa, semblen radioactius

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona... tant com radioactius...!

      Elimina
  4. Hahah la mostra quedarà declarada com a no significativa. Heu de fer un estudi qualitatiu més extens, si ho sabessin els meus amics sociòlegs!! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les retallades en investigació... Es fa el que es pot!

      Elimina
  5. Pobres animalets!!!!!!!!! I el disgust dels nens quan comencen a despintar-se ha de ser majúscul! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res comparable amb el disgust de trobar-se'ls al cuscús, però.

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.