13.10.14

Recull de contes de Tetuan

Contes de Tétouan o خرافات من تطوان és un recull que ha dut a terme l'escriptora de Fes Siham Benchekroum.

El primer que crida l'atenció són les precioses il·lustracions (de Chafik Aaziz). I després, que el llibre es presenta en francès (<l'autora) i en àrab dialectal, no estàndard (<Fàtima El Madani). Les històries han estat contades en dàrija, tal com diu el subtítol*, i aquesta versió té l'encant que sempre tenen els originals, tot i que hi ha hagut una reelaboració.

La recol·lecció dels contes, tal com s'explica a la introducció, no va estar fàcil i li va permetre «expérimenter, de manière directe et parfois terrible, le caractère réservé des habitants de Tétouan» (Parèntesi: consola una mica que no som els únics que ho experimenten...).

El llibre es divideix en tres parts: contes (en general), contes d'animals (contats als xiquets) i jocs o cançonetes per a infants d'aquestes il·lògiques perquè el que importa és la rima (en la traducció ja sí que són surrealistes del tot!).

Però a la vegada, el lector diguem-ne occidental segur que els divideix en coneguts i no coneguts. Perquè hi apareixen contes que, també per a nosaltres, formen part de la tradició, com la Ventafocs, la Rateta que escombrava l'escaleta, en Polzet... Sembla que no són contes de Tetuan? Mmm... Probablement aquestes contalles ja són universals, però a cada lloc es conten amb el toc local. Per exemple:
  • Aïcha Rmida (عايشة رْميدَة), tal com es coneix la Ventafocs al món àrab, no es passa tota la nit ballant amb el fill del soldà, sinó xarrant. Perquè està mal vist que les jóvens ballen molt en les festes; si ho fessen serien considerades una mica cap verds... El llibre conté dues versions d'aquesta història: Aïcha Rmida i Dis a ton père de m'èpouser (قل ن بّاك يتجوّج بنا). I les madrastres... Uf, fan parèixer les nostres madrastres bellíssimes persones!
  • La Rateta que escombrava l'escaleta (الفويرة o El Fouiera, la petite souris), que es troba una bisseta (بسّيطة ='pesseta'); així és com s'anomenen els cèntims de dírham, que només serveixen per al pa i la llet. I a més... no s'acaba casant amb el gat! (Ah, no pensem contar el final!).
  • A Les 7 filles dans la fôret (سْبعة د البنات ف الغابة) Polzet i els seus germans són germanes, i son pare les abandona al bosc no per misèria sinó... Sí: per culpa d'una madrastra. I el final també és molt més... àrab.
  • Entre els contes que, almenys servidors, no havíem sentit mai, n'hi ha que fan pixar-se de riure, com el del gat Mhirez (مْهرز: nom habitual dels gats que tenen nom), tan absurd. I d'altres que posen de relleu l'astúcia de les dones davant dels hòmens com Llaouza Lebhia (اللوزة البهية: és el nom de la protagonista), ِAïcha Ben't En-Nejjar (عايشة بنت النجار: 'Aïcha la filla del fuster'), Le Roi et la femme du vizir (الملك والمراة دالوزير)... Aquest darrer té arrels bíbliques: és una història del rei David però amb un final també diferent. I un detall molt tetuaní: el rei entra d'amagatotis a l'habitació de la dona del visir amb intencions clarament carnals. Però primer... s'ha de prendre un te!**
  • Val, que el llibre només conté 17 contes!

---
* Contes populaires de Tétouan recueillis d'après la tradition orale et traduits en langue française / حكايات شعبية من تطوان تم جمعها من التقاليد الشفوية وترجمتها إلى الفرنسية

** Com que no tenim experiència pràctica en afers carnals amb locals, vam preguntar. I les tetuanís ens han confirmat que això de menjar abans és "to-tal-ment im-pres-cin-di-ble". Per agafar forces.

5 comentaris:

  1. Crec que hauries de fer una tasca de treball de camp i investigar en primera ma el tema del te abans de... de... ja saps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lectors d'Un puntal d'Hèrcules: sempre pujant el llistó!

      Elimina
  2. Respostes
    1. No, només me l'he llegit.
      En àrab i en francès. :)

      Elimina
  3. Doncs trobo que la ratera fa molt bé de no casar-se amb el gat...

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.