15.12.14

Lega legalització

Què vol dir legalitzar?

El primer pas per a qualsevol tràmit, al Marroc, és el que en dàrija diuen ligalisé, sense diferenciar el que per a nosaltres serien dues coses diferents: l'autenticació de firma (إثبات الامضاء) i la compulsa. 
Qualsevol vol dir, exactament, qualsevol. I la legalització sempre és una aventura.


On?

A Tetuan s'hi ha d'anar a la baladia (بلدية), l'ajuntament. Les legalitzacions es fan a la planta baixa. De fet, aquesta planta de l'ajuntament d'una ciutat de mig milió d'habitants està dedicada exclusivament a aquest afer. Si li ho comenta a algú de Tetuan la resposta serà que "almenys, a la planta baixa encara fan alguna cosa" [sic].


Quan?

La gent ací no matina, i menys quan plou. Si va a migdia, però, trobarà un cafarnaüm. I en divendres la meitat del personal no hi serà. Vuit i quart, pluja, dijous... El dia perfecte per anar a legalitzar! Allà que vaig amb tots els documents!

Evidentment, en arribar no hi ha ningú perquè tot Tetuan continua dormint. No hi ha ni les legalitzadores (totes dones, com en qualsevol treball que implique responsabilitat, al Marroc). Estupor i tremolors: els números funcionen!! És impossible que hagen passat quatre persones davant, però la màquina trau el número 5.


Qui?

Apareix una empleada, dues, tres. Seuen. Els duen un cafè. Calma xitxa. Sóc invisible. Les tres dones, ara bevent molècula a molècula, com es beu ací, em miren, es miren. Cap de les tres pitja el botó per passar el torn, que marca el 3, perquè veuen la meua carpeta i endevinen que duc més de cinquanta fulls per legalitzar. Concretament, seixanta-tres. Al cap de de cinc minuts la de la dreta es decideix i pitja el botó. En un esforç sobrehumà el pitja una altra vegada: el 5. Les treballadores continuen arribant poc a poc.

És una funcionària de les que ja no en queden, de les que no responen al "bon dia". Va agafant els meus papers i, cada vegada, sospira. Legalitzar implica que t'ha de posar dos segells, una pòlissa de 2 dírhams i una signatura. El procés és complicat. Primer van els segells, un blau i un roig. És molt important que siguen un blau i un roig. Tranquil·lament, eh? La pressa mata.

M'informa que hi ha un document que no podrà legalitzar. La raó està entre l'arbitrarietat i el surrealisme. I llavors em pregunta, hostil, per a què volem tants documents. És temptador respondre que en realitat és per a escriure un reportatge a un blog, però li dic la veritat: que me'ls demana la policia del seu país. Em mira amb suspicàcia. Probablement pensa que si la policia ens demana tantes coses per fer les targetes de residència... alguna cosa haurem fet. És impossible no acabar tenint la culpa d'alguna cosa.


Qui més?

Després les signatures que només pot fer la súperfuncionària. Està asseguda darrere, i totes les altres s'aixequen contínuament per retre-li homenatge dur-li els papers que ha de signar, de vegades un a un. Òbviament, es crea el caos. Haurien de posar números darrere del taulell. La súperfuncionària, a més, té el privilegi de beure el cafè àtom a àtom, i no se la pot destorbar. Un cop estan els papers signats, cal posar les pòlisses. Quan la meua funcionària preferida va per la meitat se li acaben. Però per alguna raó misteriosa ja no es pot aixecar més, i li crida a un senyor que li'n duga. I tarda.


Quant?

En diners, avui han estat 94 dírhams molt difícils de calcular perquè s'havia de multiplicar per 2. Li'n dono cent i em diu si no tinc canvi (?). Se'n va a buscar-lo a... Màlaga?

En temps, una hora i vint minuts. Quan me'n vaig, encara estan arribant algunes funcionàries...

6 comentaris:

  1. Molt divertit el reportatge especial de legalització. Espero amb ganes nous reportatges d’investigació!
    Seixanta-tres! Ho escrius amb lletres que encara fa més efecte!
    Moment èpic del post: “Probablement pensa que si la policia ens demana tantes coses per fer les targetes de residència... alguna cosa haurem fet. És impossible no acabar tenint la culpa d'alguna cosa” xD

    ResponElimina
  2. Divertit? Jo ho visc com un drama... ;)

    ResponElimina
  3. Que s'ha de fer per ser funcionaria aquí? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per ser-ho, no ho volem saber. Ara, una vegada hi has arribat, és clar el que has de fer: res.

      Elimina
  4. Jo també vull ser funcionaria ahí. T'imagino armada de paciència, concienciada de que vas a passar el matí i amb la carpeta ben agafada i es per a fer un quadre.

    ResponElimina
  5. Hahah viure-ho, un drama, però, contada així, fa les delícies dels lectors del blog.
    Una amb jet lag,

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.