22.12.14

Pluja sense aigua

[Meknès i voltants - 6]

La gran mesquita (segle xii) en primer terme

Meknès és una ciutat imponent. Primer, perquè són dues ciutats (tres, si comptem la ville nouvelle. I després hi ha Toulal, que estrictament ja no pertany a la ciutat, i les noves urbanitzacions que estan creixent al voltant). Però bé, el que defineix Meknès són els dos recintes emmurallats enfrontats: la medina i la ciutat imperial.

La medina, malgrat la mida, és amanosa. Crida l'atenció que està molt neta (estàndards de medina, vaja; no s'espere Zúric), i molt viva. Massa, quan un intenta obrir-se pas per alguns mercat! Però també té carrers tranquils, i placetes amb arbres. Els carrers, en general, són més amples que a la medina de Tetuan, les cases més grans i, tot i que no falten les botigues d'articles made in China, també hi ha molts artesans, sobretot sastres i brodadors.


La primera vesprada-nit se senita soroll de pluja, molt regular. Que estrany, si el cel havia estat ras tot el dia. Efectivament, en eixir el carrer estava eixut, i se seguia sentint aquell ritme de pluja... que va resultar ser dels centenars (milers?) de màquines de filar i de cosir treballant alhora, als tallers o directament al carrer.


Bab Berdaïne (segle xvii), entrada nord de la medina

6 comentaris:

  1. Una pluja seca però productiva

    ResponElimina
  2. A mi, la medina de Meknès, m'agrada molt i m'hi sento molt bé. Especialment en aquests petits carrers i placetes on no hi ha ningú. Els brodadors i sastres també em van cridar molt l'atenció. Ben al contrari de la medina de Fes, on no m'hi he sentit mai bé, coses esotèriques...
    Bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Fes hem de tornar-hi, ja t'ho contaré.

      Elimina
  3. No et feia venir ganes de pixar el sorollet? xD

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.