31.1.14

Portes de Tànger | Bab Al-Bhar


Aquesta porta, una de les quatre de la casba, és molt antiga. Es va construir el segle VIII, però va patir algunes modificacions durant les ocupacions portuguesa i anglesa dels segles XV al XVII.

البحر (al-bhar) significa 'la mar'. I efectivament, quan un arriba a la porta després de recórrer costera amunt els carrers estrets de la medina, gairebé s'havia oblidat que més enllà estava la mar, que apareix esplendorosa.

A mitja vesprada s'ompli de gent (moltes parelletes) sorprenentment silenciosa que contempla la mar, o potser l'evolució de les obres del port nàutic. En dies clars la vista s'ho val, i es distingeixen clarament les muntanyes andaluses, el poble de Tarifa, Gibraltar, el far del cap de Malabata...



28.1.14

Españoles por el mundo (7)



—I ara on esteu, encara a Canàries?

(Parèntesi: hem viscut a diferents llocs, però a Canàries no mai. No obstant això, aquesta pregunta és recurrent. Cada vegada que anem al poble, cau un parell de vegades, com a mínim.)

—No, a Tetuan.
—A Tetuan? Hosti tu, això està ple de moros, no?

23.1.14

Asila i els artistes


Asila és, també, un poble molt turístic. Això vol dir que ha estat recolonitzat a la manera moderna: les cases s'han venut als estrangers (sobretot francesos) i la gent d'Asila fa molt de temps que no viu a la medina. Clar que, d'una banda, qui més qui menys ja estem acostumats a aquest fenomen (c'est la vie, no?). I, de tota manera, si es visita a l'hivern la vessant parc temàtic queda més dissimulada.


I és un punt de trobada d'artistes. Molt són marroquins, o mig marroquins. D'altres estrangers. D'altres diuen que són artistes... Una de les activitats dels amics de les arts és pintar la ciutat. Si no li agraden aquestes obres d'art, tampoc no es preocupe: les canvien constantment (una excusa per tornar-hi?).





És curiós com aquestes pintures s'han incorporat al paisatge urbà i no sobta veure-les al costat de les de les mesquites, a la paret de l'escola, tocant a les murades...









22.1.14

Asila i l'oceà


Hi ha ciutats que, tot i ser prop de la mar, hi són molt lluny. Com Tetuan: està a només 5 o 6 km de la platja, però després d'una setmana de viure-hi li semblarà que no l'ha vista mai, la mar.

Asila és just el contrari. Els viatgers que arriben de Tetuan a Asila són assaltats no ja per la mar, sinó per l'oceà. L'oceà està per tot arreu. I si hi ha un petit raconet des del qual no s'hi veu, es pinta o es recrea a terra. Asila és l'oceà.







21.1.14

Racons d'Asila



Si té l'oportunitat de passar per a Asila, més val que tinga la càmera apunt i la bateria carregada, perquè fins i tot en un dia de pluja no se n'anirà sense un bon grapat de fotos.






20.1.14

Asila

Asila (أصيلة; els espanyols en diuen Arcila) és una ciutat petita que es troba 46 quilòmetres al sud de Tànger. La ciutat fou fundada pels fenicis. Però, saltant moltes etapes, la història més visible actualment comença amb l'ocupació portuguesa el 1471. 


La torre quadrada portuguesa ho domina tot.

Després d'anys de tira-i-arronsa, de successius amos portuguesos, espanyols i marroquins, finalment Felip II la va restituir al soldà el 1589. Des de llavors el paper històric d'Asila va perdre importància.


El 1860 fou bombardejada per Espanya durant la guerra entre Espanya i el Marroc. El 1912 Espanya la va incorporar al Protectorat


Antic cementeri a la vora de la mar



باب البحر  ('Porta de la mar')

18.1.14

Españoles por el mundo (6)



Ciutadà espanyol desconcertat:
"Entonces... ¿por Tetuán salís? ¿Vais a los bares?"

Nosaltres:
"Sí."

Silenci. El ciutadà espanyol, més desconcertat:
"Ah! ¿Y qué tomáis?"



(Ací més anècdotes d'espanyols que han eixit de casa)

16.1.14

Vocabulari bàsic



Tot i que vista des de fora la classe de dàrija podria semblar una mica caòtica, les lliçons segueixen un ordre. I normalment  la mateixa estructura: primer hi ha una petita introducció amb preguntes perquè l'alumna (servidora) en parle; després s'hi explica el vocabulari bàsic; a continuació un parell de textos; i finalment alguns exercicis per emprar el vocabulari nou i, si escau, algun apunt gramatical.

Ahir començàvem una lliçó nova. Títol: ف الإدارة (filidara, 'a l'administració'). A la primera plana, la llista de vocabulari imprescindible per xarrar del tema:

  • فساد (fasad) = 'corrupció'
  • الإختلاس (likhtilás) = 'malversació'
  • الرشوة (rashwa) = 'suborn'
  • الوَسطة (lwasta) = 'enchufe'

Almenys ningú podrà dir que els materials no són realistes...

10.1.14

La culpa. La canya. La dutxa

A la medina de Tànger

Alguna vegada haurà llegit que la culpa és un concepte judeocristià. I potser ha pensat, com nosaltres, que no podia ser, que el sentiment de culpa ha de ser universal. No hi com eixir de casa per descobrir que no: ací, la culpa no existeix. Ningú no té mai la culpa de res.

Si alguna cosa va bé, naturalment és gràcies a Déu, alhamdulillah. Si va malament, és el mektub (el destí, el que ja estava escrit). 


Per exemple, quan un perd l'autobús, no dirà mai: "He perdut l'autobús" sinó "L'autobús se n'ha anat sense mi". La culpa de qui era? De l'autobús, evidentment. I a més, estava escrit que no l'havia d'agafar. Si ha estès la roba d'aquella manera, amb una canya precària, i ha caigut? La culpa serà de la canya, de la roba, del vent... En fi, estava escrit al llibre del destí que l'havia de tornar a rentar. Les coses passen perquè han de passar. Nosaltres no hi podem fer res: tot, absolutament tot, ens cau del cel quan Déu vol, com Déu vol i si Déu vol.

Però clar, la segona part és que no sempre hi ha un autobús a mà, o una canya, i no sempre fa aire, de manera que cal trobar un altre culpable. Pot ser qualsevol (preferentment que no estiga present). Els forasters som un bon blanc. Se'ns aplica, sobretot als estrangers, una estranya llei per la qual nosaltres que tenim la culpa de tot el que ens passa. I moltes vegades del que no ens passa també.


Una amiga va arribar l'altre dia al Marroc després de catorze hores de vol. Li quedaven encara sis hores i mitja de viatge en autobús, cap al desert. Aleshores va decidir que prendre una dutxa seria una bona idea. I ho va ser... fins que el pany es va encallar. Va provar de totes les maneres, però no. Llavors va demanar ajuda, que va arribar en forma d'un ganivet per baix la porta (sí: per baix les portes es pot passar un ganivet). Hi havia uns quants caragols i quan ja havia aconseguit descargolar-los tots excepte un, li van passar un tornavís Allen (sí, clar, per baix de la porta; ben ajustades, eh?). Quan ja havia desmuntat el pany del tot i ja havia desaparegut qualsevol ombra de relax va arribar l'encarregat de manteniment (o una cosa així) i el primer que li va dir va ser:


Però com se li ocorre tancar aquest pany? No ha vist que estava trencat?

6.1.14

Res a declarar

Frontera de Ceuta*

"— Rien à déclarer?
Je résistai à l'envie de susurrer : 
— Je déclare la guerre au Botswana.
Car s'il y a une chose que mes tribulations m'ont apprise, c'est bien celle-ci: les douaniers manquent totalement d'humeur."
Fouad LaraouiMéfiez-vous des parachutistes 

O siga:

'— Res a declarar?
Vaig resistir les ganes de murmurar: 
— Declaro la guerra a Botswana.
Perquè si hi ha una cosa que les meues tribulacions m'han ensenyat, és aquesta: els duaners manquen totalment d'humor.'

-------
*Foto que no es pot fer i que, per descomptat, no ha fet Un puntal d'Hèrcules.

3.1.14

Chafarinas

Illa d'Isabel II des de Ras al-Ma.

Les illes Chafarinas (جزر إشفارن) són un grup de tres illes molt petites: Congreso, Isabel II i Rey Francisco. Els marroquins els hi donen uns altres noms, en amazic: عيشة o عايشة (Aïsha), إيدو (Idu) i أسني (Asni). En total, mig quilòmetre quadrat a quatre quilòmetres de la costa.

Són espanyoles des del 6 de gener de 1848, una de les plazas de soberanía, juntament amb les illes Alhucemas i el penyal de Vélez de la Gomera (la qüestió de la illa de Perejil ja no està tan clara). 

Actualment la illa d'Isabel II, on hi ha el far, és l'única habitada. Hi viuen uns 30 militars (gaviotos) i un equip del Ministeri d'Arias Cañete. Les Chafarinas són una reserva mediambiental molt important, sobretot d'aus (per això és tan difícil accedir-hi). Abans hi havia vells marins (Monachus monachus). La més famosa d'aquestes foques, de nom Peluso, va faltar fa anys; ara no se sap ben bé si en queden dos, quatre o no cap.


Postal antiga del far
(Ací podeu veure més postals de les illes.)

El far és un dels pocs edificis encara dempeus de quan hi havia animació a l'illa. El 1859 es va decidir que era necessari construir-lo, però els plànols i els permisos van estar anant d'un despatx a un altre durant quaranta anys (poca broma). El 1900 es va inaugurar la maquinària del que havia de ser el far de 3r ordre (no una simple llum com fins aleshores), i el 1901 l'edifici nou. El 1927 es va automatitzar, de manera que s'hi va suprimir el personal, i l'any 1984 es va electrificar.