29.3.14

Comença el festival!



20è Festival Internacional del Cinema Mediterrani de Tetuan




Nota
Com sempre, tot és tan confús que a l'hora d'escriure aquest apunt encara no tenim clar quin és el cartell oficial del festival. Se suposa que el primer però... perquè circulen tots dos?!?

27.3.14

Hèrcules

Hèracles (segons la mitologia grega) o Hèrcules (segons l'adaptació romana) era un semidéu d'arbre genealògic complicat, com tots els habitants de l'Olimp. Sembla que aquest heroi extra forçut no era tan bo com el pinten i va matar els seus fills (açò és un resum, eh? Anem per feina). Per fer-se perdonar va haver d'acomplir dotze tasques aparentment impossibles que li va encomanar el rei Euristeu de Micenes, que per a més inri era son cosí. Poca broma amb la reinserció social de l'època.

Hèrcules a Ceuta

Dels treballs hi ha diferents versions, es veu que cada escriptor de la antiguitat en feia una (fins i tot el Mira; però la d'Astèrix és més divertida). La desena tasca encomanada era robar els ramats de Gerió, un monstre gegantesc amb la forma de tres hòmens units per la cintura (?) que vivia a Erítia (se suposa que és Cadis). Per arribar-hi va haver de carregar-se tres o quatre monstres pel camí, però li va sobrar temps per construir dues columnes a l'estret de Gibraltar (??).

Segons els romans, però, el que va passar és que Hèrcules havia de creuar el que aleshores era l'Atles. Però com que era espavilat, en lloc de pujar i baixar, el va travessar. Això és fàcil si té força sobrehumana, i de passada es creen unes coves la mar de turístiques.


Entrada a les coves d'Hèrcules. O d'Hírcules.

Així es van connectar l'Atlàntic i el Mediterrani i es va formar l'estret de Gibraltar, que en l'antiguitat figurava en els mapes, precisament, com a Columnes d'Hèrcules. Les dues columnes serien doncs, d'una banda el penyal de Gibraltar i d'altra el Jbel Mussa (جبل موسى). Els espanyols diuen que no, que és el mont Hacho de Ceuta. El Mussa fa 842 m, i l'Hacho 204. Sense comentaris.


Pintada en un garatge de Tànger.
No és afició desmesurada per la mitologia, sinó pel futbol.
(A Tànger tot es diu Ibn Battuta o Hèrcules)

Una darrera versió? La d'un senyor grec que va escriure que el que va passar en realitat és que l'estret ja existia, i Hèrcules el va fer... més estret. Així els monstres de l'Atlàntic no podrien entrar al Mediterrani. 

24.3.14

L'última aventura colonial espanyola


"Marruecos es un hecho tan confuso que todo es posible." 


La primera presència espanyola a Ifni (1000 km al sud de Tetuan) data del temps dels Reis Catòlics. En aquell temps s'hi va establir una base esclavista denominada Santa Cruz de la Mar Pequeña, de la qual els espanyols foren foragitats pels berbers el 1524. El 1860 el Marroc, en virtut d'aquell antic establiment, va reconèixer el dret d'Espanya sobre aquell territori. Però, tal com es llegeix a la primera pàgina del llibre, a Espanya no li va passar pel cap d'exercir tals drets d'ocupació fins el 1934.

Ifni, la última aventura colonial española és un recull d'articles que narren les dificultats d'aquell exigu exèrcit, escrits in situ per Manuel Chaves Nogales, aleshores director del diari Ahora, i únic periodista que hi va baixar.

És una obra breu, però  molt interessant per comprendre episodis de la història d'Espanya poc publicitats. Probablement perquè ni l'ocupació ("Hemos desembarcado en Ifni porque los moros lo han querido") ni la sortida a corre-cuita el 1958 no són per fer-ne molta propaganda... Precisament per això l'autor del reportatge no s'està de criticar-ho:
"Si convenía o no hacerlo es cosa que deben tener resuelta unos señores que supongo yo, lo habrán discutido mucho en unos despachos confortables de Madrid en los que seguramente no había las pulgas i las ratas que en estas tierras no le dejan a uno sosiego bastante para la serena meditación sobre las altas conveniencias y las posibilidades económicas de la República."
Tampoc no li falta humor a l'hora de comparar la colonització espanyola amb la francesa:
"La facilidad con que el español se pone a procrear en hembras de otras razas [...] Los franceses han traído simplemente a África su espíritu burgués, su sentido de la organización y del método, su burocratismo y sus maneras. Gracias a ellos se llega hasta los confines del desierto con cuartos de baño, en los que el agua caliente y fría funciona siempre, gracias a ellos ss puede tomar un gigot perfecto y un beignet soufflé correctísimo en el corazón de Santa Cruz de Berbería [...]"
O de parlar als lectors sobre les exòtiques costums de per allà baix:
"Ser huésped de un caballero bereber és comprometerse a comer cada dos horas i a tomar los tres vasos de té con yerbabuena reglamentarios cada treinta minutos."
Etc.

20.3.14

Una altra escala


Les escales per pujar al terrat han de ser sempre només aptes per a agosarats? 

17.3.14

Comprar no és tan fàcil

Xauen

A Tetuan, comprar és una afició com una altra. No: és l'afició. Comprar és quasi tan important com les portes. Sense anar gaire lluny, cada any la gent es compra un ganivet per matar el corder.


—I què feu amb el del any passat?
—El guardem.
—I llavors acabeu tenint 40 ganivets enormes a casa, a pur d'anys?
—Sí, clar.

Clar.

Carrer de Fes (Tetuan)

Però, al capdavall, aquestes són compres especials que un es pot prendre amb més o menys calma. Allò que resulta esgotador són les compres de cada dia. Primer, perquè cal anar a quatre o cinc llocs. I segon per una sèrie de dificultats afegides:

1. Recordar-se'n de com es diuen les coses, que és més o menys divertitO, almenys, comunicar-se (ídem, de divertit).


2. Saber on es compren les coses, ja que normalment totes les botigues tenen de tot excepte el que un busca. Ai. 


3. Haver de regatejar, de tant en tant.


4. Preguntes per a les quals hauríem d'estar preparats però que, mire, ens segueixen sorprenent després de gairebé dos anys. Com l'altre dia:
—Té suavitzant per a la roba?
—Sí. Rosa o blau?
Clar, què més donen la marca o el preu, quan es pot triar el color?


5. Les petites estafes (شْمته) de les quals un s'adona quan ja ha arribat a casa, com els paquets d'arròs amb dos-cents grams menys del que toca, les botelles reomplides amb no se sap quin producte, les que estan mig buides...

Abans d'encetar-la (nosaltres)


6. Productes no identificables a primera vista...

Conflex (='Corn Flakes') al prestatge del súper.



Etc.

14.3.14

Españoles por el mundo (9)



La perspicàcia:
"Esto de los pobres en Marruecos... Es que es un problema, ¿eh?"

11.3.14

Tagín de peix


Gent que ho entén ens ensenya a fer tagín de peix (no molt diferent del suquet).

I si no teniu ganes de cuinar tant, un bon lloc per tastar-lo és aquest restaurant d'Asila. El de baix, de lluç:


8.3.14

Hxuma (2)



Que el concepte de hxuma complica la vida? No, però això només és per als hòmens: a les dones els la fa, senzillament, impossible.

Un diumenge pel matí, a Xauen, vam veure arribar unes dones carregades de llenya per a un forn (com aquestes, més o menys). Xauen és una ciutat turística, i els turistes ho volen fotografiar tot. Però ràpidament va eixir un home que va començar a cridar "Hxuma, hxuma!", sense estalviar escarafalls. Els turistes se'n van anar sense la foto.

Aquell guardià de la dignitat de les dones era bastant més jove que elles. Tenia totes les dents (si vostès han estat al Marroc sabran que això és un bonus); les dones, clarament, no les tenien. Duia una jupa negra de cuir que contrastava amb els mandils i la roba vella de les dones. Fumava (no cal dir que les dones no fumen, almenys en públic. Seria hxuma, evidentment).

A aquell guardià de la dignitat de les dones, dèiem, li va semblar que fer-los una foto atemptava contra la dignitat d'aquestes. En canvi, estar allà bevent un cafè tranquil·lament mentre elles portaven tots aquells quilos de llenya a l'esquena, costera amunt, des d'Al·là sap on... Això no li'n produïa ni un borrall, de vergonya.

Aquest és el concepte.



6.3.14

Hxuma (1)


أبجديات (abjadiat, 'alfabet')
حرام (haram, 'il·lícit, no permès per la religió')
لا يجوز (la yajuz, 'impossible')
ممنوع (mamnua, 'prohibit')

Per bé que alguns opinen diferent, cal molt de temps per entendre com funciona la cosa social. De vegades sembla que tot s'hi organitza al voltant de dos ح. Hi ha el que és حرام (haram, 'il·licit, no permès per la religió') i el que és حْشمة (hxuma, 'vergonya'). 

En realitat, la paraula hxuma, de les més utilitzades, és molt difícil de traduir. Primer que res, cal saber que en aquesta societat allò col·lectiu és més important que allò individual. Això significa que a la base de la piràmide de qualsevol decisió està el que pensen els veïns, els professors, els cosins prims, aquella tia que només apareix als casaments... Al mig, el que la família més directa considera que s'ha de fer, i tenint el compte el que pensen, comenten i critiquen tots els anteriors. Al vèrtex, si queda lloc, el que un vol.

I tot plegat en queda tan poc que és molt difícil pixar fora del test. Qualsevol cosa inusitada, encara que no siga il·legal (i els tentacles de la llei són allargats), comportarà la vergonya per a tota la família. La manera de vestir pot ser hxuma; estalviar-se un parell de salamaleikums davant d'un veí pot ser hxuma; no cedir el seient a l'autobús pot ser hxuma; voler decidir si s'estudia o no pot ser hxuma... Bàsicament qualsevol cosa pot ser hxuma, de manera que l'opinió aliena marca totalment els límits del que és acceptable. 

De fet, més que la religió. Un exemple: beure alcohol, segons moltes interpretacions (en això no ens entremetrem), és haram. Però evidentment d'alcohol se'n beu tant com a ca nostra o més, i es tolera mentre es faça d'una manera discreta. Aquesta és la clau: beure alcohol és haram, però beure alcohol davant de la mare seria molt més greu, seria hxuma. De manera que el que és hxuma acaba tenint més importància en la vida quotidiana que la religió, perquè condiciona la de creients i no creients (si aquests darrers existeixen al Marroc; en això ens entremetrem menys encara).