29.5.14

Cala Tramuntana

[La Rocade Méditerranéenne - 16]



La cala Tramuntana (en àrab, Txarrana: دشرانة), molt prop del far de Tres Forcas està molt protegida dels temporals de llevant. Per això el 1911 es va construir un embarcador per facilitar el desembarcament del correu, de passatger i, si esqueia, de mercaderies. Durant la construcció del port de Melilla els vaixells que no podien operar a la ciutat s'hi refugiaven en aquesta caleta. 

Si troba la pista en bon estat pot continuar una mica cap a l'esquerra de la fot, on trobarà un far de 6a ordre (una llumeta) que es va instal·lar per primera vegada el 1911 (l'actual és de 1927).


Ara és un lloc estimat els diumenges per la gent de Melilla. Hi ha instal·lacions militars marroquines: la caseta de pedra és un lloc de vigilància, allà on el veu. I vaja amb compte amb els soldats: se li poden colar al cotxe a la mínima!

ورشة اصلاح الزوارق
Atelier de réparation des barques
'Taller de reparació de barques'

26.5.14

I la festa continua...


Esperant els jugadors, fa unes hores


La Paloma, aquesta vesprada
(foto de Yassine Abbadi, com bé diu diu baix a l'esquerra)


Plaça al-Adala, 21.30 d'avui


Ídem

... o com passar d'un tímid no-m'interessa-el-futbol a un perillós crec-que-estic-començant-a-odiar-lo. Però paciència: la primera vegada que el Tetuan va guanyar la Botola el carnaval només va durar una setmana.

25.5.14

Vamos Tetuán


Per si algú (algú que visca baix d'un pou amb els ulls tapats) no se n'ha assabentat: el Moghreb Athletic de Tétouan ha guanyat la lliga per segona vegada (la primera fa dos anys).

Des de fa quatre hores i encara ara, a la plaça Primo s'està acabant el món.




(I per cert, això de celebrar les victòries a la font principal de la ciutat és un costum molt espanyol que, segons ens diuen, al Marroc només es fa a Tetuan.)

Propaganda electoral



Potser si han visitat el Marroc han vist alguna vegada parets com aquestes i s'han preguntat què significa. És l'espai reservat per a la propaganda electoral. A les eleccions marroquines es presenten molts partits, i sovint són més coneguts pels símbols que pels noms (sense comptar que encara hi ha més del 30% de la gent que no llegeix).


22.5.14

Qalat

[La Rocade Méditerranéenne - 15]

Qalat (شاطئ قلات) és una de les platges més boniques de la zona (humil opinió de servidors), ja molt prop de Nador i Melilla. 



Segurament la imatge que ofereix en estiu és molt diferent de les fotos que es poden fer fora de temporada. Ara només s'hi veuen urbanitzacions a mig fer (o ja a mig desfer), cadires trencades... 


... remolcadors rovellats no aprofitables...


I aquesta bonica metàfora del (no) funcionament de les coses, ai:

حافظوا على نظافة الشاطئ
Participez a la propreté de la plage
'Mantinga la platja neta'

19.5.14

Far del cap Quilates

[La Rocade Méditerranéenne - 14]

"Pese al mal estado de carreteras y caminos, habían conseguido llegar al cabo Quilates. La construcción, con aquel faro que parecía un minarete, tenía algo de mezquita: una mezquita abandonada y solitaria."
Ignacio Martínez de Pisón, La buena reputación


ممنوع الدخول / Interdit d'entrer / 'Prohibit d'entrar'

El far del cap Quilates es troba a uns 25 milles a l'est d'Alhucemas (pertany a aquesta autoritat portuària) i és el més digne d'aquest nom de tot el Marroc mediterrani. Per la carretera de la costa és impossible passar de llarg sense veure aquesta torre imponent de 30 metres d'altura. 

Diu ben clar que no s'hi pot entrar, però si demana permís no tenen inconvenient (ni gos). El faroner actual, fill i nét de faroner no tenia cap ganes de xarrar amb estrangers. Però mai no falta un espontani que li explica a un les coses (el senyor de la moto).

La torre octogonal i les gallines faroneres

Tot i que la construcció es va proposar el 1911, no es va inaugurar fins el 1930. Es va concebre com un aerofar, és a dir, que servís de senyal també per als avions; d'ací la cúpula transparent perquè la llum es projecte en totes direccions, no només vers la mar. 

De cara a la mar


Porta de l'habitatge

15.5.14

Les illes Alhucemes

[La Rocade Méditerranéenne - 13]

El penyal d'Alhucemas, des de la platja d'Sfiha (شاطئ صفيحة) 

Les illes Alhucemas són un conjunt de tres illes: el penyal d'Alhucemas (صخرة الحسيمة) i els illots de Mar (مار) i de Terra (تييرا), a 800 i 900 m del penyal, respectivament. En àrab en diuen les illetes (الجُزيرات). La superfície total són 0,046 km2 i la major altura són 27 m, al penyal. Però això no li fa res per ser una font d'orgull patri com a plaza de soberanía.


Illot de Terra

Les illetes pertanyen a Espanya des del 1560, quan un soldà li les va regalar a Felip II a canvi de protecció (quines coses!). L'ocupació espanyola, però, es va consolidar més tard, a partir de 1673. Des de llavors sempre ha existit una guarnició militar al penyal; van arribar a viure-hi 350 persones. Fins 1927 hi va funcionar el far, però en acabar els enfrontaments es va trobar que ja no feia falta. Després es va utilitzar com presó.

Ells illots sempre han estat deshabitats. El de Mar s'ha utilitzat com a cementiri del penyal.

50 m de la platja

En els darrers anys hi ha hagut diversos incidents d'"ocupacions" més o menys seriosos. Ara els illots estan envoltats d'un filat espinós, i per fi les gavines hi poden pondre ous tranquil·lament.

11.5.14

Balcons

Casa al costat de bab Remuz


Més balcons de Tetuan (i voltants) a La mirada del balcó.

7.5.14

El Príncipe



Amb l'emissió d'El tiempo entre costuras ho dúiem millor. Però amb El Príncipe aquesta conversa l'hem viscuda almenys deu vegades:

—Ah, viviu a Tetuan? Que bonic, no?
—Pse.
—Jo miro la sèrie del príncipe. [La majoria de la gent està convençuda que el príncep és un dels guapos de la sèrie, veritat?]
—Ah.
—I vosaltres que viviu allà... La vida és realment com en la sèrie? [?!?]
—Doncs no en tinc ni idea, perquè el barri del Príncipe està a Espanya.
—A ESPANYA??

5.5.14

Far d'Abid

[La Rocade Méditerranéenne - 12]


El far de Sidi Abid (o Morro Nuevo o Punta de los Frailes, en mapes espanyols) no és fàcil de trobar. De dia, del poble estant, no es veu. De nit la llum, dos llampecs blancs cada deu segons fan que no sàpiga si ho ha vist o s'ho ha imaginat. 

La pista que hi condueix no té cap indicació, però està molt arreglada perquè dalt del cap estan fent obres. Evidentment: no hi ha un metre quadrat d'aquest país on no estiguen fent obres (potser li sona...). Per arribar-hi haurà de passar un abocador (la pista olfactiva és infal·lible).



La torre fa 16 m i se suposa que ha d'estar pintada de blanc. El far no es pot visitar, però pot passejar-hi pels voltants tant de temps com el vent li ho permeta. Només hi trobarà un parell de gossos lliures, i, una mica més enllà, els obrers i les famílies en barraques que no tardaran en ser desnonades en nom de la "utilitat pública".

La vista, com gairebé sempre, s'ho val. 


2.5.14

Voreres d'Alhucemas

[La Rocade Méditerranéenne - 11]

Res a envejar a les de Tetuan o a les de Nador... Ningú no pot dir que el país no té un estil ben definit.