31.7.14

Anilina

"Me enamoré de Xauen. No de la Xauen de los militares, con su plaza de España y su campamento general, con sus cantinas y burdeles de borrachera eterna, con sus presuntuosos oficiales, con sus moros obsequiosos y falsos. Me enamoré de la otra Xauen, de la Misteriosa. Sus calles quietas en sombra, en las que repercute el eco de los borriquillos; su muecín salmondiando su plegaria en lo alto del minarete; [...] 

» Xauen era una ciudad industrial. Lavaban sus lanas en los torrentes y las blanqueaban al sol; después las teñían con rojos, azules y amarillos, hechos de jugos de árbol y de piedras pulverizadas con recetas religiosamente transmitidas de padres a hijos. Repujaban el cuero con el arte perdido de Córdoba, la ciudad de los califas. Molían su grano entre las piedras en forma de pera, que el agua había hecho girar durante quinientos años; [...]



 » Pero nadie encontrará ya esas visiones en Xauen. Se perdieron hace ya muchos años. La invasión española barrió la magia de la vieja ciudad. Hoy sus lanas se tiñen con las anilinas de la I.G. Farben-Industrie y se mezclan con algodón. Los pocos telares que aún existen ya no funcionan con pies y manos, sino a motor. Los cinceladores cerraron sus talleres hace años y la plata estampada de Marrakech o de Pforzheim se exhibe desvergonzada en las tiendas europeizadas. El cuero no se curte ya más con cortezas de árbol [...]

 » Xauen ya no es más ni sagrada ni misteriosa. La ha invadido la taberna y el burdel y se ha prostituido. En 1931 era un lugar de turismo, con anuncios pegados a las paredes y una carretera ancha por la cual podían viajar ricos ingleses o americanos."
Arturo Barea, La ruta

Arturo Barea va visitar (descobrir) Xauen durant els anys 20. El 1931 troba que ja no és el que era: massa turístic. Segurament els que visiten aquesta ciutat el 2034 trobaran que ja no és el que era, que s'ha convertit en un parc temàtic. I així. 

26.7.14

24.7.14

Ramadà | Nit del Destí


Alcorà 97, 3:
'La Nit del Destí val més que mil mesos'

Segons la tradició islàmica, durant el més del ramadà van tenir lloc tot un seguit de revelacions: la Torà va ser revelada a Moisès, els evangelis a Jesús, el llibre dels Psalms al rei David i l''Alcorà a Muhàmmad.

L'arcàngel Gabriel va revelar l'Alcorà al profeta en el transcurs de la Nit del Destí (ليلة القدر, Laylat al-Qadr) i aquest és el jorn més important del mes del ramadà. Tot i que no hi ha acord en quina de les deu darreres nits del mes va ocórrer la revelació, la majoria dels sunnites la celebren, per convenció, durant la nit del 26 al 27. Durant aquesta nit Déu determina els destins de cada persona per a l'any vinent, i hi ha la creença popular que qualsevol desig demanat aquest dia serà concedit.



22.7.14

El triomf d'Annual

El desastre d'Annual va ser la culminació del fracàs absolut de l'exèrcit espanyol a l'Àfrica. Els rifenys, en canvi, anomenen aquest episodi el triomf d'Annual. Entre altres raons, perquè va donar lloc a una independència de facto que es plasmà en la breu República del Rif, que tampoc no s'esmenta massa en els llibres de text d'ací baix.




Aquest és el monument que trobarà a la carretera R610 si mira atentament. No hi ha cap indicació, ningú no en té cura del lloc. Tot plegat, fa sensació de pèrdua, de malbaratament, d'inutilitat.

Si té temps es pot distraure llegint la placa. Comença en el nom de Nostre Senyor i una aleia que ens recorda que, si Déu vol, els exèrcits menys nombrosos vencen els poderosos. Ben trobat. 

Continua exalçant els herois mujahidins per la seua fe sincera i el seu patriotisme excepcional. Per la batalla que va tindre lloc el


في يوم الجمعة 26 ذي القعدة 1340 ه الموافق ل 21 يوليوز 1921 م
'divendres 26 de dhu-al-qada (11è mes del calendari lunar) del 1340 de l'Hègira que correspon al 21 de juliol de 1921 de l'era cristiana'

(Parèntesi: només que no correspon, perquè hi ha una errada en la conversió de la data. Naturalment).

La resta del text es recrea en el mateix to èpic d'aquest , recordant que el valor que aquests soldats va acabar amb la quimera del colonialisme i va inspirar el poble vietnamita, etc.

Qui pot negar que per la data i Ho Chi Minh pagava la pena l'esforç de vindre?

20.7.14

El desastre d'Annual


Això és Annual (أنوال), uns 120 km a l'oest de Melilla. Aquestes fotos estan preses el mes de gener. Ara imagine-s'ho el mes de juliol de fa 94 anys. Un sequeral? Doncs per aquest sequeral es van perdre no se sap quantes vides.

El juliol de 1921, en plena Guerra del Rif, les tropes espanyoles comandades pel general Silvestre foren desfetes per les tropes rifenyes d'Abd-el-Krim. L'intent de proveir l'assetjada posició militar d'Igueriben va provocar la mort de gairebé tots els soldats espanyols i l'ordre de retirada. Els rifenys, en nombre molt inferior, perseguiren els soldats espanyols i els exterminaren al llarg del camí cap a Melilla. El cadàver del general Silvestre mai no es va trobar. Els supervivents encara es refugiaren al mont Arruit on van resistir dues setmanes sense gairebé provisions ni ajuda; molts moriren de set. Finalment es rendiren, però els assetjadors no van acceptar-ne la rendició i tingué lloc una altra matança d'espanyols. El desordre de la retirada va possibilitar l'encerclament de Melilla per part dels rifenys i la victòria d'aquests.

Tot plegat es coneix com el desastre d'Annual en la historiografia espanyola, i a més de les conseqüències humanes, va tindre greus conseqüències polítiques que s'expliquen poc als llibres de text.

I quan un veu aquest sequeral...

Abd-el-Krim al-Khatabbi

18.7.14

Ramadà | D'Alger estant

"[...] Effectively, during the month of Ramadan, Shaytan is neutralised, out of circulation, pulled off the streets. Puff.
Efectivament, durant el mes del ramadà Satanàs és neutralitzat, fora de circulació, expulsat dels carrers. Puf. 

[...] Food-heavens opened overnight are only the recuperation of business loss as they are closed during the day. The difference during Ramadan lies in the atmosphere, which is a lot more elated because of the sheer excitement this holy month generates and a lot more euphoric because of all the sugar intake.
Les parades de menjar obren tota la nit per recuperar els diners que han deixat de guanyar durant el dia. La diferència durant el ramadà rau en l'ambient, que és molt més exultant com a resultat de la pura emoció que genera aquest mes sagrat i molt més eufòric gràcies a l'elevat consum de sucre. 

[...] We, women and men alike, during this month are enjoying a visible and much greater ease of movement, a freedom to circulate at night that is not present (...) during the rest of the year. During Ramadan, men keep their mouths in check, it is expected that women will be seen walking about everywhere and it's accepted that it's no one's business – although sometimes as I walk around with other women I feel that we're all pretending to go visiting our sick aunt and we've forgotten our red riding hood home in the haste to do a good deed).
Nosaltres, dones i hòmens per igual, durant aquest mes gaudim de més visibilitat i facilitat de moviment, d'una llibertat de circular per la nit que no existeix durant la resta de l'any. Durant el ramadà els hòmens controlen la boca, s'espera veure dones per tot arreu i s'accepta que no és assumpte de ningú – encara que de vegades quan passejo amb altres dones sento que fingim estar visitant la nostra tieta malalta i hem oblidat la caputxeta vermella a casa, en la pressa per fer una bona acció.

[...] So, thanks be to Shaytan and all thanks be to God, Ramadan in Algiers turns the city into a strange but wondrous place full of civic freedom where group-gathering-in-public-places around smoothies requires no signature of acceptance from the authorities.
Així, gràcies al dimoni i sobretot gràcies a Déu, el ramadà a Alger fa que la ciutat esdevinga un lloc estrany però meravellós, ple de llibertat civil on la reunió en llocs públics al voltant de batuts de fruites no requereix el permís de l'autoritat. 

[...] not Shaytan being in chain, but from both God and Shaytan having taken a break from us all. They have a right to a holiday after all.
...no és només el dimoni encadenat, sinó Déu i Satanàs que prenen un descans de nosaltres. També tenen dret a fer vacances, després de tot.
[...]"

Extret de l'apunt When Shaytan dyes de l'escriptora algeriana Ayat Ghanem al blog Machaho Tellem Chaho.

16.7.14

Ramadà | Españoles por el mundo (10)


Comentari a les 15 de la tarda:
"Oh, mira: ¡están comiendo!"

14.7.14

El nostre datiler de confiança

Alguns turistes que vénen al Marroc es queixen molt de les estafes. Fins i tot és fàcil trobar a Internet guies d'estafes al Marroc. Cert que hi ha molta gent que intenta estafar els turistes. Tanta com gent que no, i com turistes als quals els agrada que els estafen: així ho poden contar i, per què no?, reafirmar-se en els prejudicis que tenien abans de vindre i en la imatge del Marroc de camells i regateig.

Hi ha estafes molt subtils que, de vegades, fa riure més que enfadar. Com els pots de xampú reomplits, o fins i tot de pasta de dents (s'ha de reconèixer que hi ha faena al darrere!). 

Però també hi ha gent que el que vol és, simplement, vendre i fidelitzar la clientela. A Tetuan l'única manera d'aconseguir bons preus és esdevenir client. Per això ocorren coses com que acaba vostè tenint un datiler de confiança.



Ací dalt arriben pocs dàtils del sud del Marroc, i la majoria dels que hi vénen són de Tunísia. Però de vegades servidors necessiten dàtils de qualitat (que costen tres vegades més). La setmana passada em vaig atansar al nostre proveïdor de qaxqxa i li'n vaig demanar. Me'ls hagués pogut vendre i, probablement, jo no hauria notat gaire diferència. Però la seua consciència li ho va impedir perquè es veu que no eren frescos del tot. El que va fer fou preguntar-li ell al venedor del costat si tenia "dàtils del Marroc excel·lents". I li'ls vaig comprar al veí!



Tot i això, i encara que no em vaig endur res més, el nostre datiler forever em va fer un regalet:

11.7.14

Ramadà | Platges estranyament buides a tota hora

(Que alguns avantatges també té el ramadà!!)

Dalia / الدالية
3 juliol 2014, 18.03

Bel Younech / Beliones / بليونش
4 juliol 2014, 14.09

Oued Marsa / واد المرسى
4 juliol 2014, 15.11

Oued Alian / واد اليان
4 juliol 2014, 17.47

Mulay Busselham / ملاي بوسلهام
5 juliol 2014, 18.34

El Jebha / الجبهة
6 juliol 2014, 13.51

Stehat / إسطيحة
6 juliol 2014, 15.31

Amsa / أمسا
9 juliol 2014, 11.34
Etc.

9.7.14

Ramadà | Carrers estranyament buits


De matí les parades dels mercats tarden moltíssim a obrir. Si ahir no se'n va recordar de comprar el pa, la llet o el cafè, avui pot oblidar-se d'esmorzar fins a migdia, perquè no trobarà absolutament res obert: ni els supermercats, ni les benzineres... (potser sí en altres ciutats, però Tetuan is different). Tampoc no toparà gairebé ningú pel carrer. De sobte, ha desaparegut la vida en aquesta ciutat i en el país sencer.



De vesprada la cosa millora, però no gaire. Fins allà les sis: llavors tothom ix a comprar com si s'acabés el món. Una miqueta més tard comencen les paradetes express de sucs i refrescos, sobretot a la vora de les mesquites. I tal com es va acostant l'hora de l'iftar tothom es va posant nerviós. Just abans de trencar el dejuni la gent recorda que no hi ha pa, que no hi ha suc, que falten dàtils... És un formiguer que travessa el carrer sense mirar. De sobte, Marroc torna a la normalitat: gent eixint de sota les pedres.

I en un moment, les carreteres es buiden completament: a l'hora del pot fer 50 km, 70, sense trobar ningú de cara (experimentat!). Com a molt, alguns policies sopant a la cuneta. Si es troba a la ciutat, notarà un moment de calma total, estranya. Una mica com el minut abans de començar a nevar, quan se sap que passa alguna cosa però no què, fins que no cau el primer floc.


A partir d'ací...xerinola i sarau la nit sencera, fins l'hora de ressopar!

I així.

7.7.14

Segells

Bústia a Alnif

1. Primer estanc: no hi ha segells [?]. 

2. Segon estanc: no hi ha segells [??]. 

3. Tercer estanc:
 Salam alaikum té segells?
 Sí.
 D'Europa?
 Ah, no, d'Europa no en tinc.
 Bé, doncs done-me'n del Marroc. [Sempre es pot anar sumant, encara que isca una mica més car...]
 No, no en tinc, del Marroc.
 Però no m'ha dit que tenia segells?
 Sí.
— ?!?

4. Oficina principal de correus:
 Bon dia, em dóna segells per a Europa?
 Em sap greu, però no en tenim. Haurà d'anar a un estanc.


NB Apunt dedicat als que encara esperen una postal.

1.7.14

Ramadà | Tramdina

Retall del diari*:
المغاربة يصبحون أخطر في رمضان
'Els marroquins es tornen més perillosos al ramadà'

Aquesta irritabilitat que es desferma sobretot en els fumadors i grans bevedors de cafè o te, al Marroc té fins i tot un nom: ترمضينة, 'tramdina'. A l'estiu és encara pitjor, perquè el dia de dejuni es fa molt llarg.

Les primeres notícies del ramadà han estat vídeos com aquest del primer dia. Però no se suposa que és un temps de germanor...?!?



*Que no és diari, perquè n'hi ha sis a la setmana. Aquest retall: الأخبار (alakhbar, `les notícies'), 28-29 juny 2014, p. 16