29.9.14

Oktoberfest, diu?!?

A Tetuan, cada vegada que es volen comprar estris normals per a la cuina o la casa és una odissea, perquè tot té floretes, coloraines, purpurina o les tres coses a l'hora. Un plat blanc? Un got llis? Què s'ha pensat, que ací trobarà disseny escandinau?


Però després de voltar i voltar (i voltar!) buscant uns gots grans servidors van tindre sort i els van trobar a molt bon preu. Normal, per què... com ha de tindre eixida aquest embalatge?!?


(Avís: Saben quan als paquets de cereals diu sugerencia de presentación? Doncs això: que aquesta cervesa freda a Tetuan no la troba ni per tots els dírhams del món...!)

27.9.14

Sardi

El dia 5 d'octubre, segons es va anunciar dijous, se celebrarà l'aïd. la festa del sacrifici. Del corder, per entendre'ns. La coincidència dels preparatius de l'aïd amb l'inici de l'any escolar ha fet que la legió de venedors ambulants, en ple, vaja boja. No saben si han de vendre material escolar o la parafernàlia de l'aïd. Hi ha paradetes que ofereixen a un costat llibretes i a l'altre ganivets (traga la conclusió que vulga).

Però sempre hi ha qui facilita la faena. La premsa seriosa s'ha fet ressò d'una iniciativa innovadora: la comercialització de corders per Internet. L'empresa es diu Sardi, que és el nom d'una raça de corders molt apreciada. Hi ha altres empreses (per exemple) que ofereixen els mateixos o més serveis (fins i tot de carnisser) però el que fan és posar en contacte comprador i venedor a través de la plataforma*.


El procés de compra és senzill, com qualsevol altre, amb la diferència que ofereixen diversos sistemes de pagament, perquè l'ús de les targetes de crèdit no hi està tan estès com a ca nostra. Els preus són molt variats, com al mercat: de 200 a gairebé 600 euros; el regateig se l'estalvia.


El tria i va a recollir-lo tres, dos o un dia abans de la festa. O bé li'l porten a casa el dia abans per un mòdic preu (només Rabat i Casablanca).


De moment la iniciativa sembla un èxit, si es jutja pels corders disponibles. Ahir, el darrer dia per encarregar-los, només en quedaven cinc.

Hi ha opinions per a tots els gustos. No coneixem ningú que haja comprat el corder en línia, però les motivacions d'alguns semblen ben clares:

'He comprat el corder per telèfon. No perdré el temps
fent-me l'expert en corders tocant-li el cul."

-----
*Aquest apunt no està patrocinat per ningú (però ho podem discutir: estem oberts a suggeriments).

22.9.14

Tones de futbol

Pintada dels ultres del MAT a Laraix

Entrem a fer una hamburguesa a un bar..

És un bar modern pel que fa a la decoració. Però no al públic, que a les vuit de la vesprada és aclaparadorament masculí. L'hamburgueseria està dividida en dues sales que es comuniquen. En una sala hi ha una tele enorme, i en l'altra dues teles.

En la tele de fora estan retransmetent un partit de classificació per a la Copa d'Àfrica de les Nacions (o una cosa així): Egipte-Tunísia. Dins, en la tele del racó, un altre: Nigèria-Sud-àfrica. Sembla ser que enguany es disputarà al Marroc, i per això hi ha una mica més d'atenció. Encara no ens han tret l'entrepà que s'han acabat tots dos partits i ha començat en una de les teles un Algèria-Mali.

I després hi ha la tele gran de dins, on uns quants que estan més pel futbol espanyol segueixen un emocionant (?) encontre entre el Betis i la Unió Esportiva Llagostera. Ah, i fora hi ha també ha canviat la cosa i hi ha un altre partit espanyol (Albacete-Saragossa? No donem a l'abast ni a saber qui juga).

Tots aquests partits es miren en silenci absolut, com sempre, i sense so.

L'únic que s'escolta és la ràdio on des d'una cadena àrab un locutor parla del Barça, que és el que realment interessa. 

18.9.14

Concert de jazz (normal)

Divendres per la vesprada: un concert de jazz oh, jazz a Tetuan? a les set. A les set en punt, allà que estan servidors com dos claus. I, evidentment, no hi ha ningú. Bé, sí, hi ha els dos porters. Dos millor que un, sempre.

—Hola. Que avui hi ha un concert?
—Sí, a les set.

Bé, són les set i deu...

—Que hi ha algú a la sala?
—Sí.
—...
—Una persona.

A les set i quart apleguen els músics. Són espanyols, no marroquins; però amb tres dies que duen al Marroc ja s'hi han adaptat millor que nosaltres. Comencen en deu minuts. Han d'aturar després de la primera cançó perquè no se sent bé; el tècnic no se sap per on para (?) i s'ho arreglen ells mateixos. No toquen ni una cançó del programaPerò per la resta, el concert bé, molt bé. Si hi hagueren posat una barra, ja ideal.

15.9.14

Cens


El govern del Marroc està duent a terme un Cens General de la Població i l'Hàbitat (الاحصاء العام للسكان والسكنى). Un projecte gegantí que costarà 897 milions de dírhams (més de 80 milions d'euros). Segurament per això es fa cada deu anys.

Les enquestes van començar l'1 de setembre i duraran tres setmanes (costa de creure que, siga el que siga, s'acabe en tres setmanes...). La setmana passada un dels 70.000 enquestadors, molt amable, va passar per casa a censar-nos. Així que estarem al cens del Marroc abans d'haver aconseguit estar al cens d'Espanya, coses de la vida.

És un projecte ambiciós perquè ha dut molta preparació, ha mobilitzat molta gent i, sobretot, perquè pretén ser exhaustiu i incloure la població nòmada, els sense sostre, els barris de barraques (logement temporaire)... Tres setmanes, diu?!? Segur que eixiran moltes sorpreses. Com a mínim, el cens eliminarà les interminables i sucoses discussions sobre, per exemple, quanta gent viu a la medina de Fes. Llàstima.

13.9.14

11.9.14

Españoles por el mundo (11)

De Rachid Bouskri

(Avís: açò no ha passat mai en cap escola de primària de Ceuta el primer dia de classe, i és impossible que passe. Es tracta només d'un acudit).

La mestra passa llista:
Halal Ahmad!
—Sí.
—Abdelaziz Mohammed!
—Sí.
—Sarah El-Gawad!
—Sí.
—Albertomar Tinsa-Ez!
Ningú no respon.
—Albertomar Tinsa-Ez!
Ningú no respon.
—La última vez: Albertomar Tinsa-Ez!
Contesta un xiquet:
—Debo ser yo, profesora, pero se pronuncia Alberto Martín Sáez.

8.9.14

Info



Per si és decisiu a l'hora de programar el seu viatge: a Tetuan ja no es pot comprar (legalment) alcohol enlloc. Només es pot consumir in situ en un parell de locals i en un parell de... mmm... diguem-ne antres. I a quin preu.

5.9.14

Ei...

... no tenim res a veure. Ni tan sols tenim Twitter.

Llegit a Vilaweb

4.9.14

Baga


Això, encara que parega que l'ha aixafat un camió, és una baga NOVA per penjar una làmpada.


Ah, que la vol oberta? Obertes no en tenim.

Estona llarga de meditació.

— Però no passe pena, home, que li la obrim de seguida...

1.9.14

Exemple de llista de la compra

Imagine's que va al supermercat o al seu botiguer amb la següent llista de la compra: llet, iogurts, suc, ous, pasta, pasta de dents i suavitzant per a la rentadora. Tot plegat… cinc minuts?

Ara imagine's que va a comprar el mateix a Tetuan. Aquest és un exemple resumit de conversa, després de salutacions i preguntats pel dia, la faena i la família:

— Un litre de llet.
Cartuna o plastika? [Traducció: 'en bric o llet fresca en bossa?']
Plastika.
Waha [='d'acord'; de llarg, la paraula més usada al Marroc]
— Què més?
[…]

— 6 iogurts sense sucre.
— Sense sucre?!? [Cara de fàstic].
[…]

— Un 100% de taronja [o siga, 100% suc, i no nèctar].
[…]

— 7 ous beldí [='de gallines felices']
— Avui no me n'han dut. En vol dels altres?
— D'acord.
— Què m'ha dit, 6 o 7?
— 7.
— Ah, avui truita grossa! Que té gent a dinar?
— Mmm.
[…]

— Què té de macarruna? [='pasta'; tota la pasta es diu macarruna. Els macarrons també es diuen macarruna].
Mararruna gordo i tornillos [='espirals', no?]
— Un kilo de tornillos.
[…]

— Un pot de colgate.
— De quina marca?
— Signal.
— Waha.
[…]

Suavitzant.
— Blau.
— El blau és millor.
— I tant! [En realitat, tots són pèssims, Lagarto. I els que no, són reomplits.]
[…]

Etc., etc.

Bola extra

El descobriment de la setmana: en el lloc on tot es ven d'un en un... Les graneres s'han de comprar amb pal. Després d'un breu estira i arronsa li expliquen amablement que si vol se la pots endur sense pal... pel mateix preu. Uf.