30.10.14

Llevant

"El viento de levante en el Estrecho es diferente de una borrasca en alta mar: las olas se estrellan contra los costados del barco, pero simultáneamente el mar se hunde hondo o se hincha desmesuradamente ante la proa, precipitándole de pronto en un abismo o levantándole veloz hacia las nubes. Y así el barco se balancea de babor a estribo y al mismo tiempo cabecea de proa a popa. Pocas personas pueden soportar este cuádruple movimiento, que va de peor en peor cuanto más cerca de Algeciras."
Arturo Barea, La ruta 

27.10.14

Packaging

Pot de concentrat de tomata


Pot de melmelada de llima


Medicines de baixa intensitat


Boletes de sardina (?)

23.10.14

Matemàtiques

Qualsevol cosa que tinga a veure, ni que siga remotament, amb els números, és complicadíssima a Tetuan. Per exemple, les bombetes tenen un codi. Però en el país de l'assaig i error, és més fàcil tornar a la botiga sis vegades (amb la làmpada, per descomptat) que demanar la que toca la primera vegada.

Parèntesi: com en tot, hi ha excepcions. Misteriosament, a l'hora de comprar una agulla de cosir (ايبرة, iebra) si no en sap el número que vol serà missió impossible.

Molta gent té la idea que ací sempre li cobren més del compte. La nostra experiència és que igualment, sovint cobren de menys (i això després d'un llarg tira-i-arronsa pel preu... uf!). No només hi ha enormes problemes per tornar el canvi en les botigues, que això també ho trobem a ca nostra, sinó per fer els càlculs més senzills, com haver d'usar la calculadora per a sumar les quantitats més senzilles o per a multiplicar per 10 (quan finalment s'aconsegueix comprar segells, és clar).

O per recordar un número. Aquest era el bonic aspecte dels apartats de correus una setmana després de renovar-los. L'espavilat usuari del número 7437 va decidir que aquesta solució era més fàcil que memoritzar-lo...


20.10.14

Españoles por el mundo (12)


—Es que ha dicho algo que no hemos entendido... Bueno, que seguramente él lo habrá dicho bien, solo que lo ha dicho en árabe.

16.10.14

La gran mesquita gran (i nova)

La gran mesquita (المسجد الأعظم) de Tetuan, a la medina, la va manar a fer el sultà Mulay Sylaiman ( مولاي سليمان) el 1808, damunt una altra mesquita del segle xvi. De fet, la construcció d'aquesta mesquita va provocar el canvi de lloc del barri jueu (el que avui coneixem com a tal és el nou barri jueu o mallah). 

No és, doncs, la mesquita més vella de la ciutat ni de bon tros. Però es va convertir aviat en un centre important d'estudis, i al seu voltant va crèixer tot un barri on s'hi van instal·lar les famílies més riques de la ciutat.


Minarets de Ben Raisun (مسجد بن ريسون, esquerra)
i de la gran mesquita (dreta)
Molts anys després el creixement de la població va aconsellar la construcció una gran mesquita de referència fora de les murades. El 1973 es va inaugurar la mesquita Hassan II. Com que, de facto, és la mesquita més gran i la que reuneix més gent el divendres, de vegades la gent en diu la mesquita gran.

Però vet aquí que fa un mes llegim que s'ha posat la primera pedra d'una nova mesquita al barri de Lamsala (حي المصلى)... que serà la més gran de Tetuan! Capacitat per a 3000 fidels, pressupost de 23 milions de dírhams (uns 2 milions d'euros), 20 mesos per acabar-la, superfície de 5300m2... 


La pregunta 


Si a Tetuan ja tenim una gran mesquita i una mesquita gran (Hassan IIel pare de l'actual rei), una mesquita nova (del segle xix), una mesquita Mohamed VI (el rei) inaugurada el 2008... Com li direm a la nova gran mesquita gran?!?


Minaret de la mesquita al-jadid (='nova'), 
la darrera que es va fer al barri الربض السفلي

13.10.14

Recull de contes de Tetuan

Contes de Tétouan o خرافات من تطوان és un recull que ha dut a terme l'escriptora de Fes Siham Benchekroum.

El primer que crida l'atenció són les precioses il·lustracions (de Chafik Aaziz). I després, que el llibre es presenta en francès (<l'autora) i en àrab dialectal, no estàndard (<Fàtima El Madani). Les històries han estat contades en dàrija, tal com diu el subtítol*, i aquesta versió té l'encant que sempre tenen els originals, tot i que hi ha hagut una reelaboració.

La recol·lecció dels contes, tal com s'explica a la introducció, no va estar fàcil i li va permetre «expérimenter, de manière directe et parfois terrible, le caractère réservé des habitants de Tétouan» (Parèntesi: consola una mica que no som els únics que ho experimenten...).

El llibre es divideix en tres parts: contes (en general), contes d'animals (contats als xiquets) i jocs o cançonetes per a infants d'aquestes il·lògiques perquè el que importa és la rima (en la traducció ja sí que són surrealistes del tot!).

Però a la vegada, el lector diguem-ne occidental segur que els divideix en coneguts i no coneguts. Perquè hi apareixen contes que, també per a nosaltres, formen part de la tradició, com la Ventafocs, la Rateta que escombrava l'escaleta, en Polzet... Sembla que no són contes de Tetuan? Mmm... Probablement aquestes contalles ja són universals, però a cada lloc es conten amb el toc local. Per exemple:
  • Aïcha Rmida (عايشة رْميدَة), tal com es coneix la Ventafocs al món àrab, no es passa tota la nit ballant amb el fill del soldà, sinó xarrant. Perquè està mal vist que les jóvens ballen molt en les festes; si ho fessen serien considerades una mica cap verds... El llibre conté dues versions d'aquesta història: Aïcha Rmida i Dis a ton père de m'èpouser (قل ن بّاك يتجوّج بنا). I les madrastres... Uf, fan parèixer les nostres madrastres bellíssimes persones!
  • La Rateta que escombrava l'escaleta (الفويرة o El Fouiera, la petite souris), que es troba una bisseta (بسّيطة ='pesseta'); així és com s'anomenen els cèntims de dírham, que només serveixen per al pa i la llet. I a més... no s'acaba casant amb el gat! (Ah, no pensem contar el final!).
  • A Les 7 filles dans la fôret (سْبعة د البنات ف الغابة) Polzet i els seus germans són germanes, i son pare les abandona al bosc no per misèria sinó... Sí: per culpa d'una madrastra. I el final també és molt més... àrab.
  • Entre els contes que, almenys servidors, no havíem sentit mai, n'hi ha que fan pixar-se de riure, com el del gat Mhirez (مْهرز: nom habitual dels gats que tenen nom), tan absurd. I d'altres que posen de relleu l'astúcia de les dones davant dels hòmens com Llaouza Lebhia (اللوزة البهية: és el nom de la protagonista), ِAïcha Ben't En-Nejjar (عايشة بنت النجار: 'Aïcha la filla del fuster'), Le Roi et la femme du vizir (الملك والمراة دالوزير)... Aquest darrer té arrels bíbliques: és una història del rei David però amb un final també diferent. I un detall molt tetuaní: el rei entra d'amagatotis a l'habitació de la dona del visir amb intencions clarament carnals. Però primer... s'ha de prendre un te!**
  • Val, que el llibre només conté 17 contes!

---
* Contes populaires de Tétouan recueillis d'après la tradition orale et traduits en langue française / حكايات شعبية من تطوان تم جمعها من التقاليد الشفوية وترجمتها إلى الفرنسية

** Com que no tenim experiència pràctica en afers carnals amb locals, vam preguntar. I les tetuanís ens han confirmat que això de menjar abans és "to-tal-ment im-pres-cin-di-ble". Per agafar forces.

9.10.14

Economia gastronòmica

"(...) el cuscús, la harira, el meixuí, la bastela... són suficients per atraure els turistes al nostre país."
Abdellilah Benkirane, Cap del Govern del Marroc (29 de setembre, a Rabat, durant la 11a Conferencia de Turisme)

(Vídeo)

6.10.14

La societat, diu que

"In Morocco, it is not about what you know but who you know. [...] Individuals are not recognized for their knowledge, experience and contribution but for their tribal identity: to which big and influential family they belong."
Mohamed Chtatou

O siga: 'Al Marroc, no es tracta del que saps sinó de qui coneixes [...] Les persones no són reconegudes pels seus coneixements, per les seues experiències o contribucions, sinó per la seua identitat tribal: a quina gran i influent família pertanyen'. 

Tret d'aquest article que analitza com funciona la societat marroquina a partir de les classes socials. 

2.10.14

Un conte de l'aïd

Fes, aïd 2013
عيد مبارك سعيد = Bon aïd
كل عام وأنتم بخير = Per molts d'anys
تقبل الله منا ومنكم صالح الأعمال = Que Déu accepte les nostres bones obres

Això era i no era un home i la seua dona que vivien feliços i contents en una ciutat qualsevol. Com que s'aproximava la festa de l'aïd, l'home li va demanar a la dona els diners per anar a comprar el corder i ella, naturalment, li'ls va donar.

Pel matí se'n va anar al mercat del ramat i va començar a triar: Aquest és massa gran, aquest és massa menut... Fins que va trobar el que volia i se'l va quedar. Tot just anava a entrar a casa amb ell quan el corder va pegar a fugir. L'home va córrer al darrere fins que el va veure entrar en una casa que tenia la porta oberta. Quan anava tocar a la porta va sentir els menuts que cridaven: Tenim corder! Tenim corder! Llavors es va quedar parat sense saber què fer. En entrar i veure'ls tan contents, i com que sabia que eren òrfens i pobres i segurament no tenien de què comprar un corder... va tornar a casa amb les mans buides.

Per la vesprada va atansar-se al mercat per estirar una mica les cames i trobar-se amb els amics, ja que aquests dies tothom passejava per allà. Va veure un camió que descarregava uns corders tan eixerits que no va poder estar-se'n de preguntar-li al tractant el preu, només per curiositat. El venedor li va respondre: Eres un home afortunat, perquè m'havia promès que li regalaria un corder al primer que s'interessara per ells. L'home que no i el tractant que sí, que era la seua bona obra de l'aïd. I al final va tornar a casa amb un altre corder millor que el primer que havia comprat.


عبرة
('moralitat')

Aamil lkhair talqa lkhair
'Fes el bé i troba el bé' (o 'Tal faràs tal trobaràs')