27.11.14

Cap Espartel


El cap Espartel és un promontori de 135 metres a uns 12 km a l'oest de Tànger. A dalt (110 m) hi trobarà el far més antic del Marroc, que acaba de complir 150 anys.



El 1861 van començar les obres del far, a instàncies de les potències marítimes europees que estaven fartes de patir naufragis en una zona especialment perillosa per a la navegació. El Marroc aleshores només comptava amb flota comercial.

El 15 d'octubre de 1864 es va inaugurar. Un any després es va signar una convenció entre deu països i el Marroc de manera que els altres països (Àustria, Bèlgica, Espanya, els Estats Units, França, Itàlia, Regne Unit, els Països Baixos, Portugal i Suècia) es comprometien a assumir totes les despeses de funcionament i manteniment. El control l'exerciria una comissió internacional que presidiria cada any un país.



Com corresponia a un far de primer ordre, més tard se'n va augmentar la potència (1931) i s'hi va instal·lar un radiofar (1937). Amb el temps i les noves tecnologies, com va ocórrer arreu, va perdre rellevància. Encara que, com també ha passat amb molts altres, mai no ha deixat de funcionar.



En els últims anys a la premsa es llegien de tant en tant articles demanant-ne la restauració i crítiques a la deixadesa de les autoritats. Sembla que no estava molt clar qui havia de fer-se'n càrrec. Finalment, l'any passat el Ministeri d'Equipament, Transport i Logística va restaurar-lo. 

L'aniversari s'ha celebrat amb una sèrie d'activitats culturals de les quals ha estat impossible trobar el programa (?). Entre elles, la posada en funcionament d'aquesta pàgina web que... Bé, no explica gran cosa, però té moltes fotos i un vídeo interessant.


A més, l'inici del programa es va fer coincidir amb l'aparició del far en els nous bitllets de 200 dírhams dedicat a la mar, que es va posar en circulació el 15 d'agost de l'any passat (als caixers de Tetuan tot just acaben d'arribar!).



Si decideix visitar el far comprovarà com, seguint una de les principals regles de la senyalització en aquest país, quan hi ha dues indicacions per anar al mateix lloc, mai no estan escrites de la mateixa manera:



رأس (ra'as; que no راس ras) vol dir 'cap' en àrab. كاپ és la transcripció de 'cap' (i usa, a més, la lletra پ, que no existeix en l'alfabet estàndard. Però els marroquins, pel que fa a les llengües, no tenen cap complex).

24.11.14

Sidi Ibrahim


Sidi Ibrahim és un altre dels morabits que es troben als voltants de Mulay Abdelsalam. És una construcció tan simple com el que es veu en la foto. Per dins:


I això és tot. Però és un lloc molt agradable, i molt estimat per la gent de la zona. S'hi reuneixen per a resar, o demanar, especialment en dilluns (el dia que hi ha mercat a la vora), i porten menjar per a qui se'n cuida, que no és sempre la mateixa gent: ara hi va un un parell de dies, ara un parell de setmanes...

També fan ofrenes a Sidi Brahim: aquests muntonets de pedres i fulles davant dels quals hi diuen una oració especial.


És un indret bastant tranquil la resta dels dies, tot i que en cap de setmana corre el risc de trobar-se amb caçadors. De fet es tracta d'una àrea privada de cacera de senglars, tal com indica el cartell:


Algú ha dit que els senglars deuen tindre poca eixida? Poca no: gens! Al Marroc, és clar. Però si s'hi apropa veurà en quina llengua està escrit el cartell:


Clar que servidors no estem molt per la cacera... de senglars.

20.11.14

Dilema

Què és pitjor: un Citeroen o un Peugoet?




17.11.14

Tetuan és cosmopolita | Andalusia


Albaicín
(cafeteria)


Al-Àndalus
(mobles)


Al-Àndalus
(òptica)


Andalusia
(bar)


Andalusia
(botiga de roba de dona)


Andalusia
(mini mercat)


La Andaluza
(botiga de roba d'home)


Còrdova
(escola de llengües)


La Giralda
(roba per a dones)


Granada
(decoració i mobles)

10.11.14

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (8)


Aqlahu, femení: qalha'u, plural: qulhu
'que té les dents grogues'

Paraula molt útil, encara que no ho semble a primera vista.


*Aquesta, del Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

3.11.14

El color butà

Color butà = verd / blanc

En un país on el color és tan important que és el primer que li pregunten, tant si va a comprar una nevera com un paraigües o una botella de suavitzant... hi ha colors que no existeixen.



Color butà = blau

Una certesa d'aquelles de tota la vida, que semblava més sòlida que la coberta del Palau de les Arts de València... es va esmicolar en comprar la primera bombona (بوطة, bota): al Marroc, el color butà pot ser qualsevol.


Color butà = roig


Breu apunt d'àrab recreatiu: aquest carret amb el qual li duen la bombona a casa (mòdic preu) es diu carrossa (كاروسة); una carrossa es diu carro (كارو). I ja que estem, afegirem que un cotxi (كوشي) és només per dur bebès, mentre que el que per a nosaltres és un cotxe en dàrija és un tomóbil (طوموبيل). No intente recordar-ho.


Color butà = maragda