2.2.15

Més historietes de correus

Si enviem les cartes des de l'oficina en lloc de tirar-les a la bústia, no només hi arriben abans, sinó que a més hi arriben. I cal afegir les visites a Poste Maroc proporcionen moments infinits de diversió i surrealisme.

La moto del carter

1. Les tarifes, que són variables. Si és una carta fins a 20 g, tot va bé: 8,4 MAD. A partir d'ací, l'assumpte es complica. La mateixa carta (fins 50 g) pot costar de 18 a 20 dírhams. No és que regategen, sinó que fan compte de redó; i hi ha dies que és més redó que uns altres. Hem d'elaborar un estudi seriós, però en general diríem que enviar correus en dilluns de matí surt molt més barat.

El servei de correus d'ací té una cosa bona: les tarifes no pugen tan sovint. I una de roïna: en tenen moltes. Hi ha una tarifa per al correu nacional, una per a Europa, una per als països àrabs (?), una per als països civilitzats però llunyans (Canadà, Japó...) i una per a la resta del món. I també hi ha casos especials, com Rússia i Turquia, que poden ser europeus o civilitzats, segons el dia.

Després cal tindre en compte el pes. Per això no és estrany que els empleats s'emboliquen amb la geografia:
Mouhssine, Portugal quina tarifa és?
Portugal està al costat d'Espanya.
Ah, waha. I llavors quina tarifa és?


2. La duana. Qualsevol paquet enviat a l'estranger ha de passar per la duana, perquè és sospitós. De fet tots els que anem a l'oficina de correus som sospitosos. Vostè, per llegir aquest apunt, també és sospitós.

La duana és tal aventura que ja durant la primera hora (perquè n'hi perdrà més, li ho ben asseguro) pensarà: "Ah, per què no he anat a Ceuta a enviar-ho? Comptant les dues o tres hores d'anar i vindre, encara guanyaria temps". En realitat, no ha anat a Ceuta perquè si envia un paquet de Ceuta a la península Ibèrica... també ha de passar per la duana. Es veu que sí, que Ceuta és Espanya, però poc.


3. La identitat. Els treballadors de correus són molt escrupolosos i sempre demanen la targeta d'identitat abans de lliurar cartes certificades. La gent de vegades no ho entén i ha converses llarguíssimes i filosòfiques al voltant de per què no puc recollir la notificació del meu fill

O converses estranyes. Li allargo l'avís d'un certificat a la dona de la finestreta:
És un certificat per a Eva A... —diu ella.
Sí dic jo, que sé llegir.
Ah —pausa—. La coneix?
Resposta que es mereix: No, no, que va. És que passava per ací i dic: "Que no aniré a veure si algun desconegut té un avís a la bústia?"
Resposta real: Sóc jo. Vol la targeta?

13 comentaris:

  1. Pur surrealisme. El títol ja apuntava molt alt...
    Jo només tinc experiència en enviaments fins a Melilla i és tota una odissea. Efectivament, Ceuta i Melilla estan fora del Tractat de Schengen de lliure circulació de persones i mercaderies i això implica tota una curiosa sèrie de tràmits.... I encomanar-se a la Verge per tal que l'aduaner no "s'encarinyi" gaire amb el teu paquet... I encertar en el contingut i el valor declarats... Vaja, que si declares que estàs enviant una ampolla de cava de 30€ és altament probable que no arribi mai... Ànims!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor encomanar-se a Sidi Mandri, no? ;)

      De tota manera, allò complicat no és enviar coses d'Espanya ací, sinó al contrari.

      Elimina
    2. Enviar llibres és més complicat que ampolles de cava. És el més complicat i sospitós de tot!

      Elimina
    3. Per què?! En miren el contingut!?

      Elimina
    4. Hi ha censura.

      Elimina
  2. Molt bo. Però no m'esperava que quan em vas comentar la qüestió de la duana, fossis tu qui hi havia de dur el paquet! Em pensava que ja ho miraven ells quan el pescaven!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La qüestió és que has de mostrar el contingut del paquet abans d'embolicar-lo. Si és un regal... Bé, te n'hauries d'anar a l'oficina amb el paper, la cinta adhesiva, el llacet... i posar-te a arreglar´ho allà tranquil·lament, un cop fets els tràmits. Si algú em pogués gravar mentre, un dia ho faig! :D

      Elimina
    2. Ells ho troben el més natural del món?

      Elimina
    3. No. Ells són més intel·ligents i, en general, no envien molts paquets per correus... :)

      Elimina
  3. Si que has experimentat amb això d'enviar sobres! Saps que en els mails es poden adjuntar arxius, oi? :P

    Jo sempre he sigut sospitós, no em ve de nou.

    Quan em jubili i no tingui res a fer aniré al Correus a robar cartes de desconeguts, a veure que tal XD

    Gran i divertit article ^^

    Per cert, passes del punt 2 al 4. Es un homenatge a la organització del servei postal marroquí?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Experimentat? He vist coses que no creuríeu. Paquets confiscats més enllà d'Orió. He vist oficines postals prop de les portes de Tanhauser. I moltes d'aquestes cartes manuscrites es perdran en el temps... És hora d'enviar paquets imprimibles amb impressores 3D.

      (Encara estic buscant el punt 3. Segur que en el meu cervell estava...).

      Elimina
  4. Doncs tp no és tant diferent que aquí...

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.