12.3.15

La vida de l'immigrant


A banda de l'ajuntamentel consolat i l'oficina de correus encara hi ha un quart lloc on s'està com a casa. Exacte: la comissaria de policia. I no és que hi anem tan sovint per l'amabilitat i el savoir-faire, sinó pel que tothom sap: la manera que tenen els països de disminuir la immigració és augmentar la burocràcia. I per això servidors han de sol·licitar la targeta de residència contínuament, per a la qual cosa calen entre quatre i deu visites. 


Així que després de tots els tràmits pertinents, totes les fotocòpies, totes les legalitzacions... i amb els dos camions de paperassa (aquests i aquests papers que, tot siga dit, no són res en comparació amb el que els nostres governs els demanen als marroquins) vam agafar un taxi sota la pluja perquè a Tetuan, quan es necessita un taxi, plou−, i a veure les autoritats. 


Moments de tensió:
  1. El senyor policia informa que els certificats de penals estan caducats, perquè al Marroc només tenen una validesa de tres mesos. L'any passat valien per sis mesos, i l'any que ve Al·là dirà. Tot i això, els accepta, perquè al capdavall estan caducats per dos dies. I sobretot perquè no intentem convèncer-lo.
  2. En teoria la targeta ara ja ha de ser per dos anys. En preguntar si pot ser per més temps es posa molt seriós i afirma que és impossible de tota impossibilitat, perquè la residència no pot durar més que el contracte de treball. Té lògica.
  3. Quan ja ho ha revisat tot i ho ha organitzat en sis dossiers, diu que cal esperar i se'n va a l'oficina del costat. En aquests moments passa de tot pel cap, perquè normalment de la comissaria se surt culpable d'alguna cosa. Però és... per donar-nos un rebut del que hem pagat!! Alhamdulil·là! (La sorpresa s'entén més si es té en compte que les altres vegades es treia la seua cartera allà mateix i es guardava els diners directament).
Una setmana més tard agafem un taxi (plovent) i anem a buscar el resguard.

Set setmanes més tard agafem un taxi (plovent) i anem a buscar la targeta que havia de caducar al mateix temps que el contracte. Caduca dos mesos i tres dies més tard. Té tota la lògica.

15 comentaris:

  1. Què bé que us ho passeu barallant-vos amb la burocràcia! És exactament igual que el capítol Mare Simpson

    *Arxiu de Springfield
    Homer: Oiga, soy Homer J. Simpson! Ustedes creen que estoy muerto pero no es cierto, y quiero que todo se arregle sin todas sus clásicas obstrucciones burocráticas!

    Burócrata: Si, señor Simpson. Solo hago un cambio aquí y todo listo

    Homer: Y no voy a tolerar su forma de tratar a la gente, señor! Qué tiene en ese archivo secreto del gobierno?! Tengo derecho a verlo!!

    Burócrata: Si, claro

    *Li dona la volta a la pantalla perquè el Homer ho vegi

    Homer: "Esposa: Marjorie. Hijos: Bartholomew, Lisa.. AJÁ!! Ve! Todo esto está mal! Quién demonios es Margaret Simpson?!
    Burócrata: Eh.. Su hija menor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La paraula exacta no sé si seria "bé".

      Per cert, crec que t'has guanyat el LCB1PDHSF (='Longest Comment Blog 1 Puntal d'Hèrcules So Far').

      Elimina
    2. gràcies! M'encanten els premis amb noms llargs! Però crec que això ja ho sabies

      Elimina
  2. Sembla una mica can pixa tot plegat. Però no sé per què em sembla que la burocràcia no és massa millor aquí que allà, o enlloc. Les maneres deuen canviar, però les collonades no tant. Això vol dir que us podeu estar dos mesos i tres dies sense treballar, i ningú no us deportarà cap aquí? Ah, però el que m'ha fet més gràcia és que us accepti el certificat de penals caducat perquè no vau intentar convèncer-lo que ho fes. Es devia quedar a quadres de no rebre queixa i va tirar pel dret. Va improvisar, perquè probablement no s'havia trobat abans amb un cas així...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La improvisació és la norma. L'única.

      Elimina
  3. Uis, si mai vinc faré un curs de psicologia inversa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no et valdrà de res, perquè com que tot canvia cada cinc minuts... :-)

      Elimina
  4. Dooona, et donen un marge. Aquí també ho fan :D
    jo també volia fer una entrada sobre certa burocràcia que m'ha tocat fer aquestes setmanes, però... res, res, millor que no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que ho aguantem amb humor, perquè anar-hi cada dos per tres per anar renovant ha de ser molt dur. Em penso que aquesta vegada us ha tocat un professional de cap a peus.

      Elimina
    2. *aguanteu (jo no m'hi incloc :D)

      Elimina
    3. Aquesta vegada? No: és el mateix senyor sempre!! :D

      Elimina
  5. Així és que ja us coneix! Només n'hi ha un?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és el cap, sembla ser. Hi ha també una senyora simpàtica, però com que és normal, no ix al blog.

      I una cosa bàsica de Tetuan és que TOTHOM et coneix sempre. De vegades et poden contar coses de tu que ni tu mateix sabies! ;-)

      Elimina
  6. Us queixeu per tot, damunt que us donen un temps per si us heu de traslladar o per si us caduquen uns altres papers...

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.