2.4.15

El pont de Déu


Des de Tetuan, cal agafar la carretera de Xauen; hi ha un desviament cap a Akchour (أقشور) i Talambout (تلامبوت), i després un altre que indica Akchour. Passat el poble i una petita central elèctrica abandonada, s'arriba a l'aparcament. Està molt ben indicat, no té pèrdua. El paratge forma part del parc natural de Talassemtane.


Des de l'aparcament, hi ha dues opcions: el camí de l'esquerra duu cap a les cascades (unes tres hores a peu, diuen) i el camí de la dreta duu cap a l'anomenat pont de Déu (menys d'una hora de pujada). Les cascades han de ser espectaculars, però els darrers dies ha plogut molt. El camí és un fangar i, a més, hi ha el risc que baixe massa aigua i no es puga passar. Serà el pont.


El pont de Déu és una estructura natural formada per riu Farda (واد الفردة), d'uns 25 metres d'altura. Des de dalt del pont s'aprecien les parets verticals, però la frondositat de la vegetació impedeix adonar-se de com és d'impressionant el forat excavat en els sediments. Cal allunyar-se'n una mica.


El camí està marcat com a GR. De tota manera, és molt evident. Encara així, al principi hi ha uns quants guies que ofereixen els seus serveis. També al llarg del camí hi ha cafès (fins i tot un al mateix pont), i a l'aparcament botigues, bars i una gran obra en marxa. I moltes deixalles. Aquest indret és una de les visites favorites dels turistes, tant marroquins com estrangers. Apareix en totes les guies i en totes les llistes de llocs que s'han de veure. Tothom diu que quan comença el bon oratge la sendera sembla una autopista, i de calma, res.


El dia d'aquesta excursió (fa uns deu dies) tot estava tancat: s'esperava pluja i feia fred. A més, encara no havia començat la temporada. I malgrat tot, açò és el que hi havia en baixar:


Era un autocar del sud del país. No van caminar gaire, però: quatre fotos, quatre crits, i a seguir el viatge. 

10 comentaris:

  1. Doncs sembla un paratge digne de veure. Però com passa en molts llocs on la natura es converteix en atracció turística, acaba semblant més un parc temàtic que una altra cosa. M'ha recordat (o reportat) la sensació que vaig tenir als Cliffs of Moher a Irlanda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és digne de veure. Nosaltres no vam topar gairebé ningú. Però el dissabte que ve no hi aniria ni cobrant!

      Elimina
  2. no es que el pont no estigui bé, però ara m'he quedat amb les ganes de les cascades

    ResponElimina
    Respostes
    1. 1PDH sempre al servei dels lectors. Per un comentari com aquest pugem tres hores a peu, fotografiem les cascades des de tots els angles i tornem a baixar, clar que sí! (Un dia d'aquests...).

      Elimina
    2. Hahah subscric la petició!

      Elimina
    3. Açò ja és un clamor popular... D'acord, però només pujaré una vegada! ;-)

      Elimina
    4. Mentre estigui ben documentada...!

      Elimina
  3. M'afegeixo a la petició popular!

    ResponElimina
  4. Llàstima de tanta gent, perquè aquests espais es veuen realment bonics!

    Eva, vigila, que hauràs de posar límits a la vocació de servei al "client" d'1PDH...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil mantindre un equilibri... Però molta gent no hi puja, es queda baix, com els de l'excursió en autobús. Com sempre: a més suor necessària, menys gent. Aquest dia n'hi havia molt poca, de gent. De fet, al pont no hi havia ningú.

      I la vocació de servei... mentre siga per caminar, rai! ;-)

      Elimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.