13.4.15

L'art del reciclatge


Quan arribe a l'aeroport (de Tànger, per exemple) veurà unes papereres ultramodernes amb tres recipients: per a paper, plàstic i residus orgànics. Si n'obri alguna i es fixa en l'interior veurà que tot està barrejat: paper amb entrepans, metalls amb restes de fruita. Que incivics, pensarà vostè, mira que no separar... Doncs no, no separen. I bé que fan, cal afegir. Per què molestar-se en triar la bossa correcta, si després tot va al mateix lloc? Les papereres ultramodernes només són maquillatge turístic.

A Tetuan les deixalles es cremen sense cap mena de triatge. De tant en tant, segons com ve el vent, hi ha una boirina estranya al centre de la ciutat, perquè l'abocador està molt prop. I al costat de l'abocador una mar de plàstics. Això es repeteix arreu. Dur de dir-ho, però aquesta olor de plàstic i orgànic cremat tot junt identifica el país més que el te a la menta.



I això vol dir que al Marroc no es recicla? Doncs al principi li costarà una mica tirar-ho tot a la mateixa galleda. Però reciclar... i tant que es recicla! De manera diguem-ne extraoficial, tot allò que és aprofitable acaba sent aprofitat. Si se li espatlla una torradora el més probable és que la veja al soc dos dies després (potser se l'acaba enduent a casa un altre cop, reparada). Si tira una camisa la veurà passejant-se pel carrer sense complexos. Si compra un tub de pasta de dents, vaja en compte que no siga reomplit: potser és el mateix tub que vostè va llançar la setmana passada. Etc.


De manera que, al final, vostè mateix acabarà separant el vidre que, sense cap dubte, es reutilitzarà. I fins i tot deixant la roba que no vol al mateix contenidor, sí, però en una bossa de banda i acabada de rentar, perquè qui l'ha d'arreplegar segurament no té rentadora.

No és que al Marroc es recicle: és que el reciclatge està elevat a la categoria d'art! (Per exemple...).


12 comentaris:

  1. Ens porten anys d’avantatge!
    Amb lo bé que jo m’ho passo amb els quatre cubells sota la pica de la cuina (orgànic, plàstic, paper i altres, el vidre com que no tinc lloc està a la galeria a la vista de veïns xafarders)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I encara podries divertir-te molt més! No en tens per al plàstic, per a les piles, per a l'oli, per als robots de silicona...?

      Elimina
  2. Google Translate has some real fun with Catalan! But I enjoyed your post - as usual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nice to see you here, John, thanks for your comment!
      Today you have a big blogger-reader activity! ;-)

      Elimina
  3. Doncs reutilitzen de veritat, molt millor que nosaltres! Nosaltres reciclem, si, però això vol dir que tenim també un excés d'envasos, i jo al Marroc encara no he vist safates de porexpan ni de plàstic envoltant carn o peix. Vas al mercat i t'ho emboliquen amb paper reciclat, paper encerat, bosses de plàstic o fins i tot amb paper de diari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als supermercats el plàstic és el rei, però la majoria de la gent compra a les botigues menudes o al carrer: el súper és per a rics!

      Però la quantitat de bosses de plàstic que et donen per cada article mereix un apunt a banda. I tot el que ve de la Xina? Quan acaba el dia i repleguen les parades els carrers són una mar de plàstic i cartró... perquè tirar-ho a terra tampoc no fa cap pena, en general :(

      Elimina
  4. Són maneres de fer i entendre el 'consumisme'. No podem dir que aquí ho tinguem millor o pitjors, senzillament no ens entenem. O bé, almenys els de la classe social que tenim un ordinador per poder llegir posts i generalment quan necessitem alguna cosa l'anem a buscar a les botigues, i no als contenidors. Suposo que aquí també hi ha molt de reciclatge d'aquest tipus, però molts no en som conscients, o no hi pensem mai mentre tenim un plat calent a taula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni millor ni pitjor. És prou evident que no es recicla per cap tipus de consciència ecològica: això per aquestes contrades no existeix! Simplement es reutilitza tot per necessitat. Les 3 R, ací, fan molt de pobre.

      Elimina
  5. Aquí només separem entre reciclatge i no reciclatge. Quan em van ensenyar els dos contenidors no entenia com és que només en teníem dos (i cadascú té els seus dos, que has de treure un cop a la setmana al carrer, el dia de la recollida). Però gasten moltíssim amb les bosses de plàstic, que et donen per a tot i amb tot tipus de materials per embolicar. La reutilització és molt més útil que el reciclatge, és clar, però la situació que descrius, per necessitat, de cap manera és la desitjable. L'embàs de llet de camella es reutilitza, també?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al principi costa una mica tirar-ho tot al mateix poal, després d'anys d'aprenentatge i, com diu Pons, de diversió... El reciclatge ací és una necessitat, i, com li he dit a Xexu, no hi ha cap tipus de consciència ecològica. El més normal és menjar-te un caramel i tirar el paper a terra. I com més ric eres, més ho fas: no preocupar-te de res és una manera de poder.

      La llet sempre la comprem fresca, en bossa. Ens agrada més que la de bric i ve de les cooperatives de Tetuan (la de vaca), de petits productors.

      No ens atrevim a afirmar que al Marroc hi ha alguna cosa que no es reutilitze! ;-)

      Elimina
  6. Anònim11.12.16

    Reutilitza, es una manera inteligent i simple de recicla. La necesitat , sempre sab el cami.

    ResponElimina

Gràcies per vindre. Tots els comentaris són benvinguts, i a més de franc.